El bizum de Pedro Sánchez als grans propietaris

per Maria José Calabuig

Tribuna

El bizum de Pedro Sánchez als grans propietaris
El bizum de Pedro Sánchez als grans propietaris

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Les persones joves volem emancipar-nos, però hem de tindre unes necessitats cobertes per a llançar-nos a fer aquest pas. Ens calen unes condicions favorables per a assegurar-nos que podrem emprendre el nostre projecte vital. Lluny de donar-nos suport, el govern d'Espanya impulsa el bo jove al lloguer, una mesura insuficient que més enllà de ser una molt bona estratègia electoralista no cobreix les mancances que tenim en matèria d'emancipació, ni facilita l'accés a l'habitatge a la joventut.

Aquesta iniciativa, amb aparença de proposta innovadora, no és més que el programa de lloguer jove dels Plans Estatals d'Habitatge ja coneguts. Coincideixen en els requisits i model de gestió. És a dir, d'una banda, l'ajut es pot sol·licitar fins als 35 anys, s'ha de comptar amb un contracte de lloguer i la renda ha de ser inferior a l'IPREM (Indicador Públic de Renda d'Efectes Múltiples). D'altra banda, la tramitació serà competència de les autonomies, de fet, no es podrà accedir al tràmit fins que se signen els acords entre el govern d'Espanya i aquestes les posen en marxa. En aquest sentit, no se'ns pot oblidar que aquestes competències estan descentralitzades, per tant, la regulació estatal poc pot fer més enllà del marc de la política, tot i que ja s'ha muntat un acte propagandístic per a presentar la mesura.

El bo jove al lloguer suposa un ajut mensual limitat a dos anys que depén dels Pressupostos Generals de l'Estat, sense tindre en compte que en 2023 els preus poden canviar. A més, va destinat a aquelles persones joves que ja estan emancipades. I què fem amb les que no ho estan? És a dir, amb el 87% de joves valencianes. Així mateix, aquest suport ni tan sols cobrirà les necessitats de les persones que sí que estan emancipades. El Consell de la Joventut d'Espanya assegura que, en l'escala de tot l'Estat, només arribarà a l'1,7% de joves. És, per tant, una mesura que queda lluny de resoldre el problema estructural de l'emancipació.

L'ajuda consta de 600 € per al pagament del lloguer d'un habitatge o 900 € si així ho determina l'autonomia per tindre zones tensades. Malgrat això, no representa la realitat de la majoria de ciutats, ja que és complicat trobar habitatges per menys de 600 € o a les grans ciutats per menys de 900 €.

Així, cal caminar cap a un sistema de lloguer que tinga un enfocament global i integral de la problemàtica de l'habitatge, que es regulen els preus del lloguer perquè aquest baixe i que l'accés siga més assequible, un objectiu que esperem que arribe amb la nova Llei d'habitatge, on s'establisca que es podran declarar zones de mercat residencial tensat en aquells àmbits territorials en els quals existisca un especial risc d'oferta insuficient d'habitatge per a la població. Així mateix, que ens permeta reduir la gran quantitat d'habitatges buits que tenim al país, mitjançant el recàrrec de l'IBI en aquelles que estiguen buides més de dos anys, com es proposa a la Llei. Si els lloguers no estan regulats i l'accés està limitat pot produir-se una inflació dels preus. Per tant, aquest tipus de bons no ajuden a augmentar l'oferta i tampoc són útils per a augmentar la taxa de persones joves emancipades al País Valencià.

Més enllà de les propostes que es recullen en la nova Llei d'habitatge i, ja que el govern ha decidit socialitzar les pèrdues dels bancs de la crisi financera de 2008 en heretar la Sareb, hem de fer camí perquè no siguen nostres només els immensos deutes que ha generat. Cal utilitzar la gran quantitat d'habitatge immobilitzat i terreny que posseeix per ampliar el parc d'habitatge públic en lloguer.

Les ajudes a l'emancipació jove han de partir per oferir recursos econòmics a eixe 87% de joves valencianes que encara no estan emancipades, és a dir, abans d'estar independitzades. Com a proposta també seria interessant poder aprovar les rendes d'emancipació jove i que els únics requisits a demostrar siguen la necessitat econòmica i la condició de persona jove, estratègies que es troben a molta distància del bo jove al lloguer, una transferència directa que té com a beneficiari el propietari; a grans propietaris.

Necessitem un mínim d'estabilitat i seguretat econòmica per a començar a emprendre el nostre projecte vital, sense això continuarem mantenint les baixes taxes d'emancipació i es perpetuarà el model mediterrani: suport familiar quan el mercat falla.