Compromís, UP, Cs i Bildu veuen insuficient l'acord i consideren que l'Església ha de retornar més immobles

El PSOE insisteix que és «un pas important» per obrir la via, però garanteix que es continuarà negociant

per NLV

Societat, Política

El cardenal i president de la Conferència Episcopal Espanyola, Juan José Omella |  Ricardo Rubio | EP
El cardenal i president de la Conferència Episcopal Espanyola, Juan José Omella | Ricardo Rubio | EP

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Compromís, Unides Podem, Ciudadanos i EH Bildu consideren insuficient l'acord entre la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) i el govern espanyol, després que l'Església espanyola haja comunicat a l'executiu de l'Estat que no té constància d'ostentar la titularitat d'uns 1.000 dels 34.961 béns que apareixen en la llista de béns immatriculats per l'Església catòlica fet públic pel govern espanyol fa quasi un any, el febrer del 2021. En concret, Compromís i la coalició abertzale han demanat a la Conferència Episcopal que torne totes les propietats que «van robar».

El diputat de Compromís, Joan Baldoví, ha qualificat d'«indecent» que l'Església es quedara durant els governs del PP una «quantitat desmesurada d'immobles» que no eren seus i també ha deixat clar que no n'hi ha prou que en restituïsca només un miler.

«Hem d'anar a més», ha emfatitzat, recordant el manament de «no robaràs» i que  la mateixa Bíblia deixa clar que cal donar «al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu».

Per la seua banda, el president del Grup Parlamentari d'Unides Podem, Jaume Asens, ha reconegut aquest acord amb el govern espanyol com un «primer pas important», si bé ha admés que no és suficient perquè «fora milers d'immobles» que el clergat es va adjudicar sense legitimitat.

En aquest sentit, ha assenyalat que l'Església ha de començar a actuar com qualsevol altra institució del segle XXI i no beneficiar-se de «privilegis que clamen al cel» com aquesta llei aprovada pel govern de José María Aznar, que li va permetre fer milers d'immatriculacions.

També la portaveu d'EH Bildu, Mertxe Aizpurua, ha recalcat que si bé l'Església ha reconegut que es va quedar amb mil immobles que no eren seus «se n'ha deixat pel camí» uns quants milers que també han de tornar als seus legítims amos. «El que han de fer és tornar el que van robar a la gent», ha subratllat.

Per part de Ciudadanos, Edmundo Bal ha assenyalat que si va haver-hi 35.000 immatriculacions i l'Església només reconeix que mil d'aquests béns no són seus, cal investigar què passa amb els altres 34.000. A parer seu, la disposició a retornar mil immobles és un bon pas, però el govern espanyol no s'ha de «conformar».

«Un "Em sap greu, m'he equivocat, no tornarà a ocórrer" no és mai suficient», és el que s'ha limitat a comentar sobre aquest assumpte la portaveu de Junts, Miriam Nogueras.

El portaveu del Grup Socialista, Héctor Gómez, ha defensat que l'acord amb la Conferència Episcopal és «un pas important» per «obrir la via» de la regularització d'aquests immobles, però ha garantit que el govern espanyol continuarà actuant en aquest tema, «sempre sota el paraigua del diàleg».