El paisatge valencià en la literatura per a infants i joves

per Josep Franco

Esplai

El paisatge valencià en la literatura per a infants i joves
El paisatge valencià en la literatura per a infants i joves

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Primer va ser la paraula i, després, la memòria, la imaginació, les emocions… Així van nàixer les rondalles, que són la llavor de la literatura i han fluït de boca en boca, com un riu que no és mai el mateix, a la vora del foc, a l’ombra d’una figuera, al rotgle de pelar dacsa o al voltant d’una taula ben parada o d’un sopar humil, on la gent aplacava la fam i, després, escoltava històries que els aplacaven una altra fam: la fam de saber, de divertir-se, d’imaginar, de riure o de passar por, de conéixer novetats, persones, aventures i paisatges…

Enric Valor va convertir aquelles històries orals en belles narracions escrites que, encara ara, desperten la imaginació dels lectors per recrear els paisatges suggerits, els proporcionen un plaer personal, intransferible, els entretenen i, en algunes ocasions, els permeten aprendre. Joan Fuster va fer un pas endavant amb el llibret Abans que el sol no creme, on va parlar dels paisatges familiars de l’arròs, de l’Albufera i del riu Xúquer.

El riu Xúquer és també el nexe d’unió entre el Turó, terra de pintors, i el Mercat, on viuen els escriptors, en La serp, el riu de Josep Palàcios, amb unes il·lustracions magnífiques de Manuel Boix. Aquesta meravella és un dels títols emblemàtics de la Biblioteca Infantil, publicada a finals del segle passat per la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana. Una acurada col·lecció de narracions on també hi havia, entre molts altres, llibres de Carles Cano, un dels nostres autors més reconeguts, Vicent Andrés Estellés, amb dibuixos de Rafael Armengol i, si em permeten vostés la impertinència, un llibre meu, La ciutat submergida, meravellosament il·lustrat per l’enyorat Enric Solbes, on el paisatge principal és la mar.

Mentre la literatura per a infants i joves prenia volada a la resta de països europeus, els valencians vam haver d’esperar la promulgació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià per assistir a l’eclosió d’una literatura que, sense oblidar els orígens, pretenia combinar de manera eficaç entreteniment i aprenentatge i superar, alhora, les restriccions morals i didàctiques de les obres anteriors.

Així, Mor una vida, es trenca un amor, de Joan Pla, va ser un dels primers èxits d’autor valencià. En la novel·la, el paisatge rural valencià té un pes específic important, encara que és la trama, actual i conflictiva, la que l’ha convertit en un best-seller. També al meu llibre L’últim roder, un altre títol molt venut, el paisatge familiar per al públic lector sembla haver estat un dels factors més valorats.

Ara mateix, l’oferta de llibres valencians per a infants i joves passa per un gran moment, amb autors com Pasqual Alapont i Teresa Broseta, interessats pels espais urbans, l’esmentat Carles Cano i el malaguanyat Llorenç Giménez, que combinen l’espai rural i el fantàstic, la polifacètica Fani Grande, el prolífic Enric Lluch o la tendra Mercé Viana, que publiquen amb regularitat, amb molt d’ofici i amb unes il·lustracions que complementen magníficament els textos i recreen els paisatges valencians més significatius, des dels cims nevats a les grans ciutats.

Article de la campanya «Fem visible la LIJ» de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura