Tal dia com hui del 1994 hi va haver una vaga general contra la reforma laboral del govern de Felipe González

per NLV

Efemèrides

Tal dia com hui del 1994 hi va haver una vaga general contra la reforma laboral del govern de Felipe González
Tal dia com hui del 1994 hi va haver una vaga general contra la reforma laboral del govern de Felipe González

El 27 de gener del 1994 hi va haver una vaga general contra les retallades socials i la reforma laboral del govern de Felipe González, convocada per UGT i CCOO i a la qual es van sumar la majoria de sindicats minoritaris. Els dirigents sindicals, Cándido Méndez d'UGT i José María Fidalgo de CCOO van dir que va ser secundada per un 90% dels treballadors, mentre que el govern espanyol va xifrar el seguiment en un 32% i la patronal en un 26%.

Al País Valencià, va ser seguida per un 80% segons els sindicats i per un 30% segons les autoritats. 

Els antecedents econòmics i laborals previs a la reforma laboral que va plantejar el PSOE eren lamentables. El 1992, l’any de les Olimpíades, l’Expo i les grans inversions en infraestructures, havia passat una factura important i l’estat espanyol estava sumit en una crisi prou aguda. La taxa d'atur el 1993 i el 1994 superava el 20% (el nombre d'aturats ascendia a 3.545.950, enfront dels 11.877.270 ocupats), els tipus d'interés estaven en nivells del 16%, el dèficit excessiu i les caigudes en la recaptació fiscal es presentaven com el principal escull per complir el Tractat de Maastrich. Un tractat que era la porta a l'eurozona i obligava l’Estat a dur a terme una consolidació fiscal sense precedents per a entrar en l’euro.

La reforma laboral del 1994

Els canvis més rellevants que s'introduïen mitjançant la Llei 10/1994 sobre mesures urgents per a l'ocupació (PDF) eren la legalització de les Empreses de Treball Temporal (ETT) i els hipotètics efectes que aquestes agències privades de col·locació crearien sobre el mateix mercat laboral. Les taxes d'atur juvenil es trobaven en nivells del 30%-35% i la introducció dels joves en el mercat laboral era la prioritat d'aquesta reforma.

Arran d'aquests formats, va començar a institucionalitzar-se l'ús de contractes porqueria, contractes per hores amb altes i baixes successives o algunes pràctiques de dubtosa legalitat com ara la baixa en la Seguretat el divendres del treballador contractat mitjançant les ETT per tramitar una nova alta el dilluns en la mateixa empresa i lloc de treball. 

A més de la legalització de les ETT i la cessió de treballadors mitjançant aquestes empreses, la reforma laboral també va introduir els següents canvis: 

  • Ampliació del contracte de formació i aprenentatge fins als 25 anys. El veritable contracte porqueria, atés que en la pràctica era una manera d’aconseguir personal a baix cost. 
  • Introducció del contracte en pràctiques per a persones titulades amb una duració entre 6 mesos i 2 anys. La retribució fixada en conveni no havia de ser inferior al 60% del salari per a un treballador en el mateix lloc en el primer any i al 75% el segon any.
  • Introducció en l'acomiadament objectiu de les causes organitzatives i de producció. - Eliminació de l’obligatorietat de contractar a través de l'INEM, ja que abans de la reforma, la cobertura d'un lloc de treball calia fer-la sempre a partir d'un aturat inscrit en les llistes de l'INEM. Aquest canvi obligava alhora al registre dels contractes de treball després dels deu dies des de la seua formalització.                                              

El debat i els resultats de la convocatòria

El discurs sindical abanderava la lluita contra la reculada que suposaria en matèria de drets laborals la introducció d'aquestes mesures en la legislació laboral. Que un contracte en pràctiques no tinguera dret a desocupació, la institucionalització de les ETT, sense ànim de lucre en principi, o els canvis introduïts en les clàusules d'acomiadament, eren insuportables per a la protecció social dels treballadors.

Per part del govern espanyol, la vaga general era un gran endarreriment, atés que assegurava que les reformes que s'introduïen permetrien crear ocupació, adaptar el mercat laboral per als joves i aconseguir un lloc de treball per a tots. 

El 27 de gener, tot l’Estat es va paralitzar pràcticament perquè els grans centres industrials i polígons van cessar l’activitat i en el sector del transport de passatgers i mercaderies va tindre un efecte important. 

La jornada, en la qual es van registrar 26 ferits i 140 detinguts, es va caracteritzar pel comportament cívic. Els serveis mínims van ser respectats en la majoria dels sectors, com ara sanitat, transport, educació i els diferents subministraments. El consum elèctric va baixar un 27,5%.

Com a tancament de la jornada de vaga, es van superar els dos milions d'assistents a les manifestacions celebrades en totes les comunitats autònomes, exceptuant-hi Madrid, on va tindre lloc l'endemà sota el lema «Per l'ocupació i la solidaritat». 

Malgrat això, l'executiu espanyol va decidir mantindre la reforma laboral i el text legislatiu que estava en redacció va continuar endavant, va superar els tràmits legislatius i va entrar en vigor tal com estava previst. 

En l'àmbit polític, IU es va sumar a la vaga general i el PP va mantindre el seu programa ordinari d'activitats sense secundar ni donar suport a la vaga general que s'havia convocat.

 

Fonts: Remo, «Huelga general de 1994: 27E por la reforma laboral», El Blog Salmón, 2012 / Cristina Pérez, «La octava huelga general de la Democracia», RTVE, 2012 / «Disturbios en la huelga general del 27 de enero», Valenpedia / Viquipèdia