El Castell de Guadalest

per NLV

Tresors del País Valencià

El Castell de Guadalest
El Castell de Guadalest

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

El Castell de Guadalest, a la Vall de Guadalest (la Marina Baixa), està situat a 595 m d’altitud i envoltat per les serres de l'Aixortà, Aitana i la Serrella. El riu Guadalest i l'embassament homònim es troben prop de la vila. El terme del municipi limita amb els de Benimantell, Bolulla, Callosa d'en Sarrià i Polop (a la mateixa comarca), i amb Castell de Castells (a la Marina Alta). 

Fundat a l'època musulmana, el cabdill Al-Azraq va desenvolupar-hi un complex sistema de regadiu per a l’agricultura. Després de la conquesta cristiana va mantindre la població morisca, i el 1293 Jaume el Just va donar el poble a Bernat de Sarrià, en la família del qual va romandre fins al 1335. Durant aquest període, el llinatge Sarrià va conservar el senyoriu de quasi tota la vall. Posteriorment, va tornar a la corona, de la qual va passar a l'infant Pere d'Aragó, duc de Gandia. A la mort de l'últim duc de Gandia, va recaure en els Cardona. El 1543 Carles I crea el marquesat de Guadalest, que incloïa les poblacions de Benimantell, Beniardà i Benifato i el va donar a Sanç de Cardona a perpetuïtat per a ell i els seus successors. 

El Castell de Guadalest va exercir territorialitat sobre gran quantitat de nuclis de població fins al 1609, any en què, arran de l'expulsió promoguda per Felip II, foren despoblats; el 1644 hi van tindre lloc dos terratrèmols que derruïren el castell; el 1699, a la mort sense descendència del darrer marqués, els Orduña, família molt influent a Guadalest, van adquirir la condició d'alcaldes perpetus del poble i el marquesat va recaure en la persona del marqués d'Ariza; el 1708, durant la guerra de Successió, el castell va ser volat per una explosió i la casa Orduña, incendiada; el 1748 i 1752 nous terratrèmols van assolar el municipi; el 1971 es va acabar de construir l’embassament, i el 1974 el poble és declarat conjunt historicoartístic. 

El Castell de Guadalest

El barri del castell i el del Raval

La vila es va construir al redós del castell de l'Alcazaiba, que per la situació estratègica, sobre una roca, domina tota la vall, i tant l'un com l'altra han sofert transformacions a conseqüència, d'una part, dels terratrèmols, i d’altra, de la voladura de la fortificació durant la guerra de Successió. Està dividida en dos barris clarament diferenciats: el del castell, dalt de la penya i protegit per l'antiga muralla, conserva tot el seu sabor medieval, i, el del Raval, de creació posterior, quan la població va augmentar i es va traslladar a les faldes de la muntanya.

Al primer, s'hi accedeix per un túnel excavat a la mateixa roca que serveix d'entrada a la població. Enfilat sobre la mateixa penya, destaca el campanar exempt de l'església parroquial. Al costat, hi trobem les restes de l’antiga fortificació, construïda pels antics pobladors per defensar la vila. Actualment, s’hi conserven algunes torres.

El Castell de Guadalest | Viquipèdia

A la zona més elevada del poble, hi ha les restes del castell de Sant Josep que va ser conquerit als musulmans per Jaume I i fortificat durant el regnat de Pere IV. Els terratrèmols i la guerra de Successió també van ser els culpables de la seua destrucció, encara que a hores d’ara queden drets diversos llenços de muralla, la cisterna i la torre de l'homenatge.

 Ascendint per l'antiga escalinata que ens porta al barri antic i després de flanquejar l'entrada, arribem a casal senyorial dels Orduña. Al costat s'alça l'església parroquial de l'Assumpció de la Mare de Déu, construïda el segle XVIII. Durant quatre-cents anys va ser la més important de la vall. L'edifici actual es va edificar entre 1734 i 1753 per José Sierra en estil barroc, sobre un temple anterior que datava dels temps de la conquesta de Jaume I. La Guerra Civil va provocar danys que van obligar, el 1962, a remodelar-la. Llavors es va escurçar la longitud de la planta i es van  perdre el creuer i la cúpula. A finals de segle passat va sofrir noves obres que van tractar de recuperar-la. Està connectada amb la casa dels Orduña, prova de la interdependència del poder civil i religiós de l'època.

Casa dels Orduña | Viquipèdia

Mereix un gran interés el recorregut pel carrer principal del poble, per admirar l'arquitectura de les cases d'una sola planta, blanques i lluminoses. Al final d'aquest carrer, a la plaça, hi ha l'edifici de l'Ajuntament que antigament també va ser jutjat i presó. Al soterrani, s’hi conserven les masmorres. La Torre del penyal d'Alcalà, una torre guaita de difícil accés, s'ha convertit en una de les estampes del poble.