Experts consideren que l'esborrany del govern espanyol «no és suficient» per solucionar l'infrafinançament valencià

La comissió Generalitat-Corts defensa el criteri de població ajustada, una compensació el deute històric i un fons d'anivellament el 2022

per NLV

Societat, Política

La comissió mixta Generalitat-Corts per a la reforma del finançament autonòmic | GVA
La comissió mixta Generalitat-Corts per a la reforma del finançament autonòmic | GVA

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Els experts designats per la comissió mixta Generalitat-Corts per a la reforma del finançament autonòmic han conclòs que l'esborrany presentat al desembre pel Ministeri d'Hisenda «no és suficient» per solucionar l'infrafinançament valencià, per la qual cosa aposten perquè el nou model es base en el criteri de població ajustada sense disfuncions i aborde tant el deute històric acumulat els últims anys com la cogovernança fiscal entre administracions.

Així ho arrepleguen les conclusions que els tècnics han presentat aquest dimecres a la comissió mixta a les Corts i a la Plataforma per un Finançament Just a la Generalitat, just uns dies abans que acabe el termini perquè les autonomies presenten al·legacions a l'«esquelet» del govern espanyol.

A l'informe, els experts adverteixen que l'esborrany d'Hisenda i el seu plantejament de la població ajustada «no garanteix la solució dels problemes d'infrafinançament valencià, ja que amb alguns dels indicadors que es contemplen amb escàs fonament podria mantindre's un finançament per habitant allunyat de la mitjana i de les comunitats millor finançades».

Així, aposten per eliminar els fons del sistema de finançament que provoquen aquest «allunyament de la mitjana» del País Valencià i que tots els recursos es distribuïsquen sobre la base de la població ajustada. També insisteixen a demanar un fons d'anivellament transitori el 2022 fins que arribe la «inajornable» reforma, un mecanisme transparent per a compensar el deute històric a les comunitats autònomes infrafinançades i que el Govern garantisca la suficiència financera per a mantindre l'Estat del Benestar.

Demanen unitat

Després de conéixer les conclusions, a través d'una declaració institucional, el president de la Generalitat, Ximo Puig, ha avançat que les assumiran en les al·legacions que enviaran al Ministeri i ha demanat «unitat de negociació» dels partits polítics per aconseguir «el gran acord d'una Espanya justa».

En la reunió amb la plataforma, també hi han participat la vicepresidenta portaveu, Mónica Oltra, i el conseller d'Hisenda, Vicent Soler, qui prèviament ha destacat que les al·legacions són fruit de la unitat i el «rigor» per apartar «qualsevol mirada partidista». Una unitat que veu més important que el contingut del document, on ha garantit que s'han dut a terme revisions «amb total llibertat».

La també portaveu de Compromís, Àgueda Micó, ha defensat que «toca continuar amb la pressió» als diputats estatals perquè donen el seu suport a una reforma basada en la proposta valenciana. La portaveu adjunta a les Corts, Aitana Mas, ha insistit a centrar el debat en la població ajustada i ha reconegut que li agradaria haver rebut l'informe prèviament.

La síndica d'UP, Pilar Lima, ha exigit que el nou model vaja acompanyat d'una reforma fiscal i compense un deute històric ja «impagable» després de tants anys. La seua companya Estefania Blanes ha demanat que els ajustos de la població ajustada no vagen «en contra» dels interessos valencians i que la negociació «no es convertisca en una batalla entre comunitats».

Entre l'oposició, el president del PP, Carlos Mazón, ha garantit que la proposta compta «amb tot el suport» del seu partit a falta d'estudiar-la a fons i ha instat el govern valencià a continuar endavant perquè «la pilota torna a estar a la teulada de Pedro Sánchez».