Canvi de rumb

per Marisa Saavedra

Tribuna

Canvi de rumb
Canvi de rumb

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

La política és un joc de poder en el qual qualsevol agent social aconsegueix objectius en la mesura de la força que té o és capaç de mobilitzar.

És sabent això que Unides Podem ha entrat als diversos governs autonòmics i al govern de l'Estat per obtindre canvis no només cosmètics, no només de contenció de l'allau neoliberal, sinó amb la intenció d'imprimir un canvi de rumb en la deriva de tots els governs anteriors.

Era la seua voluntat des de 2016, la primera vegada en la història de la democràcia postdictadura en què, per una força transformadora, quedar-se a l'oposició o accedir al Govern era una disjuntiva i no la conseqüència ineludible dels resultats electorals.

Unides Podem va lluitar per estar al Govern central i ho va assolir el 2019 amb plena consciència que la capacitat d'incidència tindria limitacions i que la força majoritària posaria moltíssims entrebancs a les alternatives que plantejàrem. Però era un camí nou que s'obria per recuperar drets reals per la vida de la gent. Calia endinsar-se en allò que Freire anomenava l'«inèdit viable» que conté la llavor de la transformació.

Malgrat totes les limitacions, malgrat el tòxic context polític i mediàtic, malgrat la revolta de l'estat profund contra la democràcia que pot qüestionar-lo, els guanys són innegables.

La llei d'Eutanàsia, l'Ingrés Mínim Vital, les ajudes a autònoms durant l'estat d'alarma, els ERTO per evitar els acomiadaments durant la Pandèmia, la pujada del Salari Mínim Interprofessional, les lleis del Joc, d'Igualtat, de la Cadena alimentària, la recuperació de finançament a la Llei de Dependència són fites significatives, entre moltes altres. Potser el PSOE a soles haguera preferit no plantejar-se-les, però han tirat avant pel consens i suport social i per la pressió que, dins de l'anomenat Bloc de la Investidura, han exercit Unides Podem i fins a 12 forces més, en general d'implantació territorial entre les quals estan totes les nacionalistes basques i catalanes, que poden sumar fins a 76 diputats i diputades.

Ara ens trobem enfront de l'aprovació o no d'una reforma laboral que, amb un paper molt important de la ministra de Treball, Yolanda Díaz, han pactat el Govern central, els dos sindicats més grans de l'Estat i la CEOE.

No cal dir que a Unides Podem li haguera agradat avançar més, però el que s'ha aconseguit és molt important. Es canvia la direcció de les anteriors reformes i normatives que aprofundien en la reducció de drets laborals i la imposició d'una concepció neoliberal de l'activitat econòmica, és a dir, només atenta als guanys del capital, per assentar unes bases molt diferents: una regulació que ataca la temporalitat, la precarietat i que augmenta la força negociadora de treballadors i treballadores. És un pas crucial, que no ha ser l'últim: caldrà continuar aprofundint els canvis, articulant més mesures per l'ocupació decent.

Està en joc molt més que la literalitat de la llei. El desenvolupament futur de la normativa sociolaboral pot ser molt diferent segons què, com i qui dona suport o no a la seua aprovació.

Però també està en joc, com ho ha estat durant tota la legislatura transcorreguda, alguna cosa molt més seriosa: que el canvi de rumb encetat no es consolide, que forces amb un compromís democràtic molt feble assolisquen la capacitat de poder legislar mirant només pels seus interessos.

Els components del bloc d'investidura tenen, sense cap dubte, una forta vocació democràtica. Caldrà parlar, negociar, mirar què és possible i què no, caldrà saber escapar de les trampes que els poderosos saben disposar tan hàbilment i caldrà treballar amb respecte i un poc de confiança mútua per assegurar el futur.