El símptoma de Carlet

La marxa de l’alcaldessa, Maria Josep Ortega, té relació amb una qüestió de fons reflectida en diversos episodis al si de Més-Compromís

per Manuel Lillo i Usechi

Política

L'exalcaldessa de Carlet, Maria Josep Ortega
L'exalcaldessa de Carlet, Maria Josep Ortega

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Les disputes al si de Més-Compromís són cada vegada més visibles. La marxa de l’alcaldessa de Carlet, Maria Josep Ortega, és l’últim exemple d’unes desavinences poc dissimulades.

Tot i que es parla de motius estrictament personals, la marxa de Maria Josep Ortega de l'Ajuntament de Carlet té relació amb una qüestió de fons reflectida en diversos episodis al si de Més-Compromís, marca de l'antic Bloc Nacionalista Valencià, partit integrat a la coalició Compromís.

El 2019, en aquesta localitat de la Ribera Alta, Compromís va passar de vuit a cinc regidors a les eleccions municipals. Un resultat que va permetre a la coalició resistir a l'alcaldia, si bé amb un pacte de rotació amb el PSOE, que assumiria la presidència del consistori a la tardor del 2021. Fins al nomenament de la socialista Lola Navarro com a alcaldessa, qui havia liderat l'Ajuntament de Carlet des del 2015 era Maria Josep Ortega, qui al seu torn també va ser diputada a les Corts durant l'anterior legislatura.

L'exalcaldessa de Carlet, membre del corrent intern Moviment d'Esquerres Sobiranista, no es va estar de discrepar públicament de les dues candidatures durant els dies previs a l'últim congrés de Més-Compromís, celebrat al juny de l'any passat, quan la formació encara es denominava Bloc Nacionalista Valencià. Però, sobretot, Ortega es va distanciar públicament d'Àgueda Micó, candidata oficialista, que es va imposar al congrés amb més del 60% dels vots.

Precisament, en aquell congrés, el col·lectiu local de Carlet va impedir que Ortega en fora nomenada delegada. Era la gran evidència d'un trencament que ara, mig any després, s'ha materialitzat amb l'eixida d'Ortega de l'Ajuntament. Des de la direcció nacional del partit relacionen aquest enfrontament amb motius estrictament personals, limitats a l'àmbit local, que des de la mateixa cúpula han mirat de «reconduir» sense èxit. Des del col·lectiu de Carlet de Més Compromís argumenten que Ortega ja feia 16 anys que era regidora, que ha encapçalat les últimes quatre candidatures a l'alcaldia i que cal trobar nous lideratges polítics de cara al 2023.

Concretament, l'octubre del 2021, el col·lectiu local va segellar que Ortega deixaria el consistori aquest mes de gener, pocs mesos després de ser substituïda a l'alcaldia. La proposta es va signar amb unanimitat, tot i que l'acord no va ser fàcil. Persones de l'òrbita de l'exalcaldessa denuncien que va ser signat de manera «forçada», que el seu contingut era «ambigu» i que alguns el van conéixer el mateix dia de l'assemblea. L'acord estratègic que recull el desenllaç d'Ortega, elaborat el 13 d'octubre del 2021, especifica que la llavors alcaldessa es comprometia «a fer entrega de la seua acta de regidora l'endemà d'haver-se fet efectiu el cessament». Finalment, aquest cessament ha arribat a través d'un edicte emés per la nova alcaldessa, la socialista Lola Navarro, que ha fet cas de l'acord de relleu amb Compromís. Ortega, qui no ha volgut parlar amb aquest mitjà, ha assenyalat públicament que la seua eixida no ha sigut «voluntària».

L'exalcaldessa va lamentar aquest desenllaç en una publicació a Facebook amb què discrepava de la decisió. Mentrestant, les mostres de suport públic que ha rebut Ortega procedeixen del sector que es va enfrontar en el darrer congrés de Més-Compromís a la candidatura continuista encapçalada per Micó. Des de l'entorn de la vicepresidenta Mónica Oltra, líder de la coalició Compromís, també hi ha hagut senyals d'afecte. Pocs dies més tard de la retirada d'Ortega, la fractura s'evidenciaria encara més en l'àmbit local amb la marxa de més de vint persones de Compromís a Carlet, si bé la majoria d'aquest col·lectiu estava a favor de prescindir d'Ortega com a referent de la coalició al municipi. Qui podria exercir el lideratge del partit a Carlet és Xavier Hervàs, proper a Àgueda Micó, si bé des del seu entorn ho neguen. Curiosament, Ortega no està entre les persones que s'han donat de baixa del partit i molta gent considera que aquesta disputa pública l'aprofitarà per projectar-se de cara a les eleccions valencianes del 2023.

Tot i la magnitud local de la disputa, poca gent s'atreveix a desvincular aquesta qüestió de la situació que es viu al si de Més-Compromís des del congrés que va servir per rebatejar el partit i en què se'n van fer visibles les fractures internes. Recentment, es va viure un altre capítol de desavinences amb la tria de la nova síndica parlamentària de Compromís després de la marxa de Fran Ferri. Papi Robles, figura emergent de la coalició a València, en va ser designada per la permanent de Més-Compromís, integrada exclusivament per la cúpula del partit, amb l'argument que Robles va ser la candidata més votada a València a les últimes primàries de la coalició –després del president de les Corts, Enric Morera. Sectors de Més-Compromís discrepants amb la direcció apunten que Aitana Mas –membre d'Iniciativa, el partit de la coalició Compromís que lidera Mónica Oltra–, la més votada de les primàries a la demarcació d'Alacant, va obtenir el doble de vots que Robles. I que Mònica Àlvaro, la més votada a Castelló després del conseller Vicent Marzà –i líder del corrent sobiranista Bloc i País–, va obtenir més suports que Robles si s'analitzen els resultats proporcionalment, atés que a la demarcació de Castelló van votar poc menys de 4.000 persones a les primàries i a la de València aquesta xifra va superar els 15.000.

Des de la cúpula del partit, però, s'argumenta que Castelló de la Plana i Alacant ja tenen representació territorial amb dos consellers del partit –Vicent Marzà i Rafael Climent– i que Robles està cridada a jugar un paper molt important a la ciutat de València, la plaça més important de Compromís en termes electorals. Altres veus alienes a la direcció de Més-Compromís veuen Robles com a possible candidata a substituir Joan Ribó a l'alcaldia si el primer edil actual aconsegueix retenir la presidència de l'Ajuntament el 2023, fet que el podria animar a facilitar-ne el relleu a mitjan legislatura, cap al 2025.

De cara als mesos vinents no es descarten noves disputes internes, especialment en comarques on el partit està dirigit per persones allunyades de la direcció de Més-Compromís. El camí fins a arribar a les cites electorals del 2023 no es preveu fàcil en una formació que té moltes places a guanyar i moltes altres, també, a mantenir davant un PSOE amb tendència a recuperar l'hegemonia a dins del bloc de l'esquerra valenciana.