El «mètode científic» per trobar parella que es va avançar tres segles a Tinder

Un estudi de la UV aborda el paper del filòsof del segle XVIII Benito J. Feijoo en la investigació del sorgiment del sentiment amorós

per NLV

Societat

Crani frenològic de porcellana (Europa, 1801-1900). Science Museum Group Online Collection.
Crani frenològic de porcellana (Europa, 1801-1900). Science Museum Group Online Collection.

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Hi ha una història de l’emparellament? Quines eines intel·lectuals s’han utilitzat per conéixer la idoneïtat d’una parella? ¿Quin paper va tindre el filòsof del segle XVIII Benito J. Feijoo en la investigació de sorgiment del sentiment amorós i quins efectes provoca en els amants? Elena Serrano, investigadora de la Universitat de València (UV), ha publicat un article en què analitza la qüestió, en el marc del projecte europeu CIRGEN (dotat amb una ajuda Advanced Grant de 2,5 milions d’euros).

CIRGEN (Circulating Gender in the Global Enlightenment: Ideas, Network, Agencies) analitza la creació i la circulació d’identitats i rols de gènere a Europa i Amèrica al segle XVIII, i és el primer projecte en humanitats i ciències socials que obté aquest finançament del Consell Europeu de Recerca (ERC) al País Valencià. La iniciativa està adscrita a l’Institut Universitari d’Estudis de les Dones, vinculat al Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UV, i el seu equip investigador està format íntegrament per dones.

Benito J. Feijoo (Galícia, 1676 - Astúries, 1764), un dels filòsofs naturals més populars a Europa i el món hispànic durant el segle XVIII, creia en la igualtat intel·lectual d’homes i dones. També en la igualtat a l’hora de sentir les emocions, les «passions» tal com es coneixien en l’època. Així, homes i dones experimentarien de la mateixa manera el sentiment amorós, cosa que trencava amb les suposades diferències entre el cos femení (que tindria una major sensibilitat, especialment en qüestions amoroses i sexuals segons alguns models) respecte al masculí. «Aquest article en la revista internacional d’història de la ciència ISIS se suma a la historiografia recent que ha demostrat que en l’època van coexistir diversos models, fins i tot contradictoris, de cossos masculins i femenins», segons Elena Serrano.

La també investigadora de l’Institut Universitari d’Estudis de les Dones (IUED) de la UV explica com, en el relat sobre les causes de l’amor, Feijoo es basava en una fisiologia mecànica, en què els nervis connectaven ànima i imaginació, sentits, cervell, cor i genitals. Eren les interaccions mecàniques entre aquests elements les que produïen els sentiments amorosos. L’article examina també com, segons Feijoo, es podria discernir el caràcter d’una persona a primera vista, a causa d’aquesta relació estreta entre cos i ànima, i com governar el sentiment amorós entrenant la imaginació.

Aquesta investigació ha nascut per respondre a com històricament les societats han utilitzat eines intel·lectuals per conèixer la idoneïtat de les parelles. Elena Serrano sosté que la història de l’emparellament amorós forma part de la història de les ciències socials. «La preocupació per trobar tècniques més fiables amb què determinar la idoneïtat de les parelles ha format part essencial tant del manteniment de l’ordre social com de la formació de les subjectivitats, reforçant i subvertint alhora les estructures d’edat, gènere, raça i sexualitat. La ciència de l’amor, per dir-ho amb una frase molt del segle XVIII, també seria una ciència de l’harmonia social aplicada», explica la historiadora.

Investigar la història de les tecnologies de l’emparellament

El projecte va nàixer inspirat per les declaracions d’un dels creadors d’OKcupid, una de les plataformes més populars de cites en línia, en què assegurava que els seus algorismes eren capaços de trobar quines persones s’emparellarien analitzant els comportaments dels usuaris i les respostes a una sèrie de preguntes. «És a dir, que segons Christian Rudder, existiria un mètode científic per trobar parella. Però, encara que això podria semblar un assumpte exclusivament contemporani, hi ha un ampli llegat», segons Elena Serrano.

Així, aquestes investigadores i investigadors van prendre quatre petites mostres: l’astrologia en el segle XV a Itàlia, les utopies socialistes radicals imaginades per Charles Fourier i la frenologia a Nord-Amèrica al final del segle XIX, juntament amb les idees sobre les passions amoroses de Feijoo.

«En la majoria dels assajos recollits en el nostre treball, l’emparellament pressuposava monogàmia i heterosexualitat. No obstant això, Feijoo va ser categòric pel que fa a la simetria entre els sistemes nerviosos masculí i femení, i Fourier va idear un sistema per trobar parella en què, en la seua societat perfecta, tant la gent major, en particular les dones, com persones de sexualitats diferents no foren relegades per afavorir els joves heterosexuals sans», segons Elena Serrano.