El Monestir de la Murta d’Alzira

per NLV

Tresors del País Valencià

El Monestir de la Murta d’Alzira
El Monestir de la Murta d’Alzira

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

El Monestir de Santa Maria de la Murta d'Alzira (la Ribera Alta) és un antic establiment de l'orde jerònim, situat a la vall de la Murta en aquest municipi. Al llarg de la seua història va ser un centre cultural i espiritual important, visitat per personatges de la reialesa i l’aristocràcia i clergues destacats. 

Segons relata fra Juan Bautista Morera el 1773 al llibre Historia del Monasterio del vall de Miralles y hallazgo de la Santísima Imagen de Nuestra Señora de la Murta, l'any 568, regnant Leovigild, la comunitat de Sant Donat i els seus eremites fugits d'Àfrica van fundar en aquesta vall, anomenada llavors de Miralles o dels Miracles, segons la font, un monestir servita. Després de la conquesta musulmana del 711, va ser abandonat i els monjos es dispersaren, no sense abans amagar una imatge de la Mare de Déu. 

Amb la conquesta de Jaume I, a la vall es va establir una comunitat d'eremites que, segons la llegenda, trobaren la imatge dins d'un murtar, fet que va provocar el canvi de denominació del paratge. La imatge, molt venerada pels veïns, està a l’església de Santa Caterina d’Alzira i cada primer diumenge de juny torna al monestir en una romeria.

El senyor de la ciutat Arnau Serra, amb l'autorització del rei Pere el Cerimoniós, va atorgar les terres als eremites amb la condició que fundaren una comunitat religiosa sota la regla de Sant Jeroni. Després de professar com a monjos de Sant Jeroni a Xàbia, van fundar el monestir el 1376 amb llicència eclesiàstica del Papa Gregori XI.

Y. Fargas, Monestir de la Murta el 1846, poc després de la Desamortització. Aquarel·la sobre paper

L’edifici

El monestir de Santa Maria de la Murta va ser bastit entre els segles XIV i XV a l’ombra del monestir de Sant Jeroni de Cotalba d’Alfauir, segons les directives de la congregació jerònima. La peça principal de l’edifici era l’església i la resta es distribuïa al voltant del claustre central. 

Malgrat les nombroses modificacions dutes a terme sobre la construcció inicial, encara es manté intacta la robusta torre dels Coloms (1528) i les dues basses que recullen l’aigua de la font de la Murta, canalitzada per un aqüeducte del segle XVIII. També el pont de Felip II, construït i inaugurat en 1586 pel mateix monarca en una visita que va realitzar acompanyat pel príncep Felip i la infanta Isabel Clara Eugènia.

La magnífica torre té aspecte defensiu pels merlets, espitlleres i matacans, entre els quals només la creu d'Alfardons recorda l'origen religiós d’aquesta arquitectura tan marcadament militar. 

Ara es pot admirar la porta renaixentista, l'antic claustre i l'església. A prop es troba l'almàssera, antic molí on s’elaborava oli, i la Casa Vella de la Murta, antiga hostatgeria del segle XIX que els propietaris després de la desamortització adquiriren remodelant l'hostal i reconvertint-la en residència temporal, amb aspecte de palau rural. 

En un recinte clos (obrin caps de setmana i festius, i no sempre), hi ha un gran jardí romàntic amb estany i una menuda ermita en honor a Nostra Senyora de la Murta, utilitzada de sagristia quan es va alçar l’edifici. 

Aquest centre religiós importantíssim durant molt de temps va acumular, gràcies a les donacions i al mecenatge, un abundant patrimoni i una notable col·lecció d'obres d'art, alhora que millorava i ampliava contínuament els seus elements arquitectònics. Els Vic, que a canvi de poder van rebre sepultura dins del cenobi, foren els principals mecenes de la Murta. A la torre de Campanes trobem el seu escut d’armes junt amb la inscripció llatina «quae uti litas in sanguine meo dum descendo in corruptionem» («Quina utilitat trobes en la meua sang mentre baixe a la mort?»). 

Restes de l'església | Viquipèdia

El cenobi comptava amb multitud d'obres pictòriques d'importants pintors, com ara Albrecht Dürer, Jacopo Bassano, Francesc Ribalta, Joan Ribalta (del qual es conserven 31 retrats de valencians il·lustres conservats al Museu de Belles Arts de València) o Josep de Ribera. Destacava el retaule quatrecentista adquirit a principis del segle XVI, així com els retaules Major, de la Crucifixió, de Sant Josep, de la Capella dels Reis, de la Nativitat, de Sant Jeroni, de Sant Pere i Sant Pau, del Calvari, del Crist abraçant la creu i del Crist als Llimbs, de Sebastiano del Piombo, conservats al Museu del Prado, o el retaule d'alabastre representant el Baptisme conservat actualment al Museu de Belles Arts de València. Així mateix, posseïa una taula d’El Greco i un Salvador de Joan de Joanes, a banda de valuosos objectes litúrgics i l'orgue del 1597. La gran biblioteca del monestir integrava les de Joan Vic, Pere Esplugues, el cardenal Vera i del bisbe de Sogorb Gilabert Martí. 

Entre els personatges religiosos que van habitar o visitar Santa Maria de la Murta, destaquen Sant Joan de Ribera, patriarca d'Antioquia i virrei i arquebisbe de València, Gilabert Martí, bisbe de Sogorb, fra Jeroni Corella, bisbe d'Hondures, frai Juan de Esteban, arquebisbe de Brindisi, fra Vicent de Montalbán, general de l'orde i Sant Vicent Ferrer.

Va arribar a ser un dels monuments més importants del País Valencià. Amb la desamortització, quan els monjos foren exclaustrats i la propietat va passar a mans privades, va patir nombrosos saquejos fins a caure en un estat de ruïna total, que va empitjorar per la invasió de la natura que envolta els edificis. Malgrat això, ha cridat l'atenció històrica, literària i artística, i és el monestir jerònim valencià que més incursions literàries ha suscitat.

L’any 1989 l’ajuntament d’Alzira va adquirir el paratge de la Murta i va començar la restauració del convent sis anys després. L'entorn del monestir va ser declarat Paratge Natural Municipal per Acord del Consell de la Generalitat Valenciana el 5 de novembre del 2004.