Les pintures rupestres del barranc de la Valltorta

per NLV

Tresors del País Valencià

Les pintures rupestres del barranc de la Valltorta
Les pintures rupestres del barranc de la Valltorta

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

El barranc de la Valltorta, a l’altiplà del Maestrat, té l'origen a uns 1.000 metres d'altitud, a l'est de Catí, a la serra d'en Seller, i desemboca al riu de les Coves o de Sant Miquel, a les Coves de Vinromà. 

 Fa milers d'anys –aproximadament 10.000 abans d'ara en el període epipaleolític– els habitants van pintar a les coves i abrics escenes de la vida quotidiana i les mitologies. Escenes pictòriques mitjançant les quals es poden compondre aspectes de les societats que hi van viure. 

 L'abric, encarat a l'oest, ofereix àmplies dimensions, amb nou metres de longitud, tres de profunditat i una altura màxima de quatre metres, encara que les primeres figures estan fora de l'abric.

A la Valltorta, es coneixen 21 balmes on hi ha pintades figures humanes i animals expressionistes, sobretot cérvols, mascles i femelles, i fins i tot cabres salvatges i senglars, que de vegades apareixen ferits per fletxes clavades al ventre, al coll o a l'esquena. Es poden identificar, a més, alguns exemplars de bous, cavalls, gossos o llops i insectes. 

 Entre les figures humanes, hi destaquen pel nombre les masculines, armades amb arcs i fletxes, tibant els arcs o disparant. Les figures femenines, més escasses, apareixen abillades amb faldilles llargues ajustades als malucs i amb el tors descobert. Homes i dones, especialment els primers, s'adornen amb diversos tipus de pentinats, plomes i cintes al cap, al tronc i a les extremitats. Els animals i les figures humanes es representen aïllats o formant escenes, en general de caça. 

 La cova dels Cavalls se situa a l'escenari més impressionant del barranc de la Valltorta, situat a la roca de les Estabigues (o Tabigues), d'uns 80 metres d'escarpament vertical, que crea un ambient únic en el seu gènere. La principal escena, una de les més divulgades de l'art plàstic de l'arc mediterrani de la península Ibèrica, s’anomena La cacera de cérvols: una bandada de nou cérvols, quasi totes cérvoles i cries, que intenten escapar de quatre arquers que els disparen. 

 L'any 1917, quan es va descobrir, existien a l'abric 57 figures en estat de conservació desigual. Els anys posteriors l'abric va patir els efectes del vandalisme, amb l'arrancada i destrucció de nombroses figures. El 1994 es va fer una campanya de restauració i documentació. El 1998, una nova campanya de restauració va permetre millorar l'estat de conservació de la cova, que s'havia deteriorat perillosament. La declararen Monument historicoartístic el 1924 i Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1998.

 Al peu de Montegordo i seguint per la carretera local d'Albocàsser a Tírig, hi ha la rambla de la Morellana. Aigües avall es reconeix ràpidament la cova del Civil, anomenada així perquè era propietat d'un Guàrdia Civil abans de la compra per l'administració. 

En l'escena, de gran complexitat compositiva, de 4 metres quadrats, s'observen figures de cérvols i cérvoles, cabres, cavalls i senglars en diverses escenes de caça. Destaca la figura d'un porc senglar on s'aprecien les fletxes i un cavall a la carrera. Els colors van del castany clar al negre, amb alguns detalls en blanc. Trobem també un grup d'arquers que sembla que estan dansant un ritual o dansa guerrera, o bé segons altres interpretacions escenificant una batalla. Les més de 70 figures, coordinades i de gran dinamisme, representen posicions de tir, marxa, espera, carrera, dansa, descans. A més, són esveltes, amb detalls ressaltats com ara el volum de les cames, i uniformitat estilística.

Les pintures rupestres són conegudes des d'antic pels pastors i els habitants dels municipis de la Valltorta, però va ser el 1917 quan Alberto Roda, un pintor de Tírig, va començar a despertar l'interès de la comunitat científica. El Museu de Ciències Naturals de Madrid i l'Institut d'Estudis Catalans van estudiar les pintures en adonar-se de l'extraordinària descoberta. Obermaier i Bosch Gimpera encapçalaven les expedicions que van anar «descobrint» noves coves amb pintures: el Civil, la Saltadora, el Lledoner... Es van calcar les figures, es van topografiar les coves i es va desenvolupar una exploració arqueològica associada.

 Uns investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) i de la Universitat de Saragossa van publicar el 2012 un article a la revista Journal of Archaeological Science sobre arqueoacústica en què una de les principals conclusions és que les zones properes als abrics del barranc amb pintures rupestres tenen millor sonoritat que les zones que no estan decorades i, per tant, aquest podia ser el motiu de la seua selecció. De fet, l’article assenyala que «les pintures rupestres de la Valltorta tenien la funció d’incrementar l’impacte sensorial dels rituals, que se celebrarien en llocs escollits en funció de la sonoritat».

 En l'actualitat, els elements distintius de la Valltorta són les seues pintures rupestres, l'arquitectura rural en pedra seca, un variat entorn biològic i el Museu de la Valltorta, a Tírig,  on hi ha el centre d’acollida del visitant i s’organitzen visites guiades a algunes de les coves i abrics del barranc.

 El museu conté peces originals de la zona, també té quatre sales d'exposició i una sala de projecció d'audiovisuals. En aquestes sales es pot seguir l'evolució dels assentaments humans de la zona des del Paleolític fins a l'Edat del Bronze. També acull una reproducció a mida natural de la Cova dels Cavalls.