L'abstracció del «místic i escèptic» Jordi Teixidor arriba a l'IVAM
L'exposició «Final de partida» es podrà visitar fins al juny
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací
L'abstracció obri la temporada de l'IVAM amb Final de partida, de Jordi Teixidor, Premi Nacional d'Arts Plàstiques i un dels màxims representants d'aquest corrent a l'estat espanyol. Amb setanta obres pertanyents a sis dècades de trajectòria, aquesta exposició no està concebuda com una retrospectiva, sinó com una invitació a endinsar-se en l'univers d'un artista «espiritual i analític, místic i escèptic, molt difícil de classificar».
«Em fa la sensació que he arribat a un final del qual no sé si hi haurà continuïtat, espere que sí», ha confessat Teixidor (València, 1941) sobre el títol de la mostra, que pren el nom d'una pintura del 2020 que va tardar 18 anys a completar.
En la presentació, al costat de la directora de l'IVAM, Nuria Enguita, i el comissari, Ramón Escrivà, l'artista ha reconegut que acabar aquesta obra va ser «una lluita contra el quadre» i contra si mateix, encara que ha remarcat que «no cal tindre por del fracàs». «El més intel·ligent és tirar el rei i donar per finalitzada la partida», ha il·lustrat en un símil d'escacs.
Pintures, llibres i dibuixos, algunes dels quals inèdits, mostren els moments més significatius de la carrera de Teixidor i es posen en diàleg amb obres que l'han inspirat, com ara Barnett Newman, Ad Reinhart o Juan van der Hamen.
En la seua abstracció «molt precisa, no aquella que s'erigeix per damunt de la vida», ha ressaltat Enguita, també es palesa com va beure de l'univers d'Henri Matisse o de la poesia de Samuel Beckett.
Precisament, Teixidor ha comentat que aquest 2 de febrer s'han complit cent anys de la publicació de l'Ulisses, de Joyce, de qui Beckett va ser ajudant, per la qual cosa creu que és «un moment bonic» per donar el tret d'eixida a Final de partida.
Una capella per reflexionar sobre un mateix
Durant el recorregut, el públic s'enfronta als dos extrems de l'exposició, l'ús del negre i del color, en una gran nau central amb les peces més contemporànies. Després d'una àrea dedicada a la natura morta, la mostra acaba en un recinte estret, una mena de capella concebuda com a espai de meditació per asseure's i reflexionar en silenci sobre un mateix.
«He procurat ser modest amb mi mateix i he romàs fidel a la meua manera d'entendre què és això que es diu art», ha manifestat Teixidor, qui s'ha definit com un pintor del seu temps en l'àmbit social i polític encara que no el representen els seus quadres. També ha reconegut que l'atrau la negativitat, que la lectura va ser la seua gran formació i que després de molts anys ha aprés que el color no s'ha d'utilitzar si una obra no el requereix.
Com a comissari, Escrivà ha posat l'accent que Final de partida mostra un artista «encara en plena forma», amb un rigor i una coherència «envejable», i que convida a reflexionar sobre el llenguatge pictòric sense un marc cronològic.
Hi ha obres dels seus inicis en el grup d'avantguarda Abans de l'Art —encara que la directora de l'IVAM ha remarcat que Teixidor «no és molt de col·lectius»—, quaderns de l'etapa a Nova York i peces més recents en les quals recupera la fusta en els llenços. Com a contrapunt, dues pintures amb un estrident groc, altres negres de grans dimensions o La mort de Virgili 2, que va acabar el 2021.
Aquesta selecció reflecteix que l'art de Jordi Teixidor va evolucionar cap a plantejaments sobris i continguts, amb l'ús de línies o bandes verticals per construir l'espai. Una pintura «muda» que sublima la idea del buit i que també queda patent en els quadres negres.
L'exhibició, que s'ha inaugurat aquest dijous 3 i estarà oberta fins al juny, compta amb de fons de l'IVAM, la col·lecció particular de l'artista i d'institucions com ara la Fundació Juan March, Col·lecció Banc Sabadell, Centre Andalús d'Art Contemporani de Sevilla, Reial Acadèmia de Sant Ferran de Madrid, Col·lecció Banc d'Espanya i Galeria Nieves Fernández.