Un nou concepte d'edificació: la bioconstrucció

per Stefano Carlo Ascione

Veus

Un nou concepte d'edificació: la bioconstrucció
Un nou concepte d'edificació: la bioconstrucció

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Potser no sabem que al sector de l'edificació li correspon un 40% del total de les emissions de CO2 que s'aboquen a l'atmosfera. Les xifres encara són més alarmants si hi sumem l'ús i la demolició dels edificis en la fase de construcció. En aquest cas, el percentatge d'emissions mundials es dispara molt més.

I la ciència és clara. Si no reduïm ràpidament les emissions de diòxid de carboni i d'altres gasos d'efecte hivernacle, el canvi climàtic tindrà efectes cada vegada més destructius i irreversibles sobre la vida del planeta Terra. Quedem tots emplaçats. La reducció de les fonts d’emissió de CO2 és inajornable. I la mirada recau sobre l'origen i els usos de l'energia.

Ara bé: un edifici pot arribar a un consum d'energia pràcticament nul? La Directiva Europea 2010/31/UE ens diu que sí, i introdueix un nou concepte d'edifici. Planteja que les noves construccions siguen proveïdes d'energia procedent de fonts renovables i d’autogeneració perquè siguen altament eficients des del punt de vista energètic, generant així una demanda pràcticament nul·la o molt baixa. A partir del 31 de desembre del 2020, per a la UE (Espanya no en tenia delimitats encara els terminis, definitivament establerts l’1 juliol de 2021), tots els edificis de nova planta hauran de ser nZEB, és a dir, nearly Zero Energy Building.

Un edifici o una casa reformada segons els estàndards de la nova Normativa Europea tindrà un valor molt superior al del mercat, comparat amb una casa convencional. L’explicació és senzilla. Què preferirà un client a l'hora de comprar una casa, una sense pràcticament consum energètic o una que gaste centenars d'euros mensuals en climatització i electricitat?

Fem una mica d'autoreflexió sobre el disseny, la construcció i el funcionament dels edificis, que ha evolucionat moltíssim en les darreres dècades. Però, s'ha evolucionat de la manera i en la direcció correcta?

Al segle XX, les instal·lacions mecàniques i l'ús d'energies contaminants van envair l'arquitectura sense considerar l'impacte negatiu sobre el medi ambient. I això ens ha portat, al segle XXI, a una nova estratègia, al disseny bioclimàtic i a les estratègies passives, que són i han de ser les noves protagonistes.

El model actual de la construcció, juntament amb l'escassetat i l'esgotament de recursos del planeta, han derivat en la necessitat de cercar alternatives menys danyoses, més sostenibles, que ajuden a la regeneració del medi ambient i a l’atenció de la salut de les persones. Per això cal l'estudi previ de les condicions climàtiques del lloc i l'aprofitament de les singularitats per a l'obtenció de noves energies renovables.

I ja que parlem de reduir les emissions derivades de l'ús que donem a l'edifici, per què no comencem a reduir-les en la fase principal, durant la mateixa elecció (o elaboració) de materials per a la construcció?

Avui ningú no dubta que consumir productes ecològics és acostar-se a una forma de vida més saludable. Moltes persones són conscients de la quantitat de productes químics, demostradament tòxics, que es troben en alguns dels aliments convencionals comprats al supermercat. I tanmateix, som conscients de la gran quantitat de productes tòxics que hi ha a casa nostra?

Els habitatges actuals estan plens d'elements nocius per a la nostra salut. Els podem trobar, per exemple, entre d'altres, en les pintures i vernissos derivats del petroli que emanen elements volàtils tòxics, i també en materials com ara el PVC de les fusteries i en aïllaments com la llana de roca, altament tòxics en la fabricació i en la combustió.

Potser és el moment de canviar el paradigma i tornar a construir amb materials naturals, sense transformar, com ara la terra, la palla o la fusta, elements presents a la natura i que formen part de la nostra tradició. És el que anomenem bioconstrucció. Bioconstruir és l'acte d'edificar respectant i preservant la vida, tant d’aquells que habitaran la construcció com la del medi ambient.

Una construcció sana és com un ésser viu que transpira, no emet gasos tòxics, ni radiacions artificials ni consumeix energia innecessària. El seu manteniment ha de ser fàcil i barat, la seua construcció ha de ser duradora i tan sostenible com siga possible. L'objectiu és tindre la menor repercussió sobre l'entorn.

La tradició històrica ens ajuda a entendre i a valorar els recursos disponibles localment. I és un exemple de com l'arquitectura és alguna cosa més que el fet simple de construir, perquè també és una activitat orientada al benestar de la comunitat. Aquests coneixements de la tradició sumaven conceptes de tècnica, ètica i estètica, integrant-los en l'ambient i pensant en la relació bioclimàtica amb la natura. Bàsicament, aquests són objectius que hem d'assolir en els nostres nous paradigmes per a poder arribar a disposar d’una arquitectura i d’un ús dels materials més conscient, completament implicat amb el medi ambient, amb la nostra salut, i, per què no dir-ho, amb la nostra bona economia. Hi quedem tots emplaçats.