Tal dia com hui del 1939 l'aviació feixista va bombardejar l'estació de Xàtiva i va causar més de 100 morts

per NLV

Efemèrides

Tal dia com hui del 1939 l'aviació feixista va bombardejar l'estació de Xàtiva i va causar més de 100 morts
Tal dia com hui del 1939 l'aviació feixista va bombardejar l'estació de Xàtiva i va causar més de 100 morts

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.

El 12 de febrer del 1939, l’aviació feixista italiana va bombardejar l’estació de Xàtiva (la Costera) i va matar 109 persones, entre les quals hi havia dones, xiquets i molts soldats que tornaven del front de Còrdova. A més, hi va haver 300 ferits.

Aquell dia va acudir molta gent a l’estació perquè feia una parada tècnica d’escassos minuts un tren amb soldats que tornaven del front i un bon nombre de familiars i amics van aprofitar l'ocasió per saludar-los. En uns minuts, tres avions italians carregats de bombes sembraren el terror i la mort.

Per recordar aquest tràgic fet, cada any es duu a terme un recordatori dedicat a mantindre viva la memòria del que va ocórrer a l'estació de la capital de la Costera aquell fatídic dia en què el terror aeri decretat per les tropes franquistes acabà per sempre amb l'esperança de refer la vida després de la Guerra Civil.

Segons declarava Republicans de Xàtiva a Diari La Veu el 2016, «el que no va fer el darrer front de defensa de la República, ho van fer unes quantes bombes, carregades de foc i metralla, que s'emportaren per sempre la vida d’éssers innocents». 

El 2007 es va inaugurar un monument commemoratiu, pagat amb sufragi popular i impulsat pel Consell de la Joventut de Xàtiva, obra de l'escultor i dissenyador Miquel Mollà.

Acte d'homenatge a les víctimes del bombardeig de l'estació de Xàtiva el 2017 | Ulisses Ortiz

Atacs aeris

Aquest atac s'enquadra dins dels nombrosos atacs sobre població civil que efectuà l'aviació franquista i els seus aliats sobre el País Valencià als últims mesos de la Guerra Civil, quan ja era evident el final d'aquesta i quan l’aviació republicana i les defenses antiaèries valencianes estaven molt malmeses. L’aviació franquista, la italiana i la legió Còndor alemanya intensificaren aleshores els seus bombardejos atacant, des de principis de febrer, València, Sagunt, Gandia i Dénia. L'aviació italiana, amb seu a Mallorca, es va mostrar especialment activa gràcies a l'absència d’impediments.

El dia 11, la vespra, havien atacat Manuel, població veïna de Xàtiva. El dia 12, finalment, a les 11.30h del matí, 5 avions italians aparegueren en el cel de Xàtiva i deixaren caure 20 bombes de 250 kg. Aquestes impactaren de ple sobre l’estació de Xàtiva i les cases circumdants. No se sap si els italians tenien informacions al respecte, però el cas és que en eixe moment entrava un comboi militar amb soldats de la XLIX Brigada mixta de l’exèrcit popular que regressava amb permís del front. 

En les fotos fetes pels mateixos italians, es pot comprovar  la gran fumera que va provocar els impactes. Uns impactes que van fer trontollar tota la ciutat. En total, van morir 109 persones de manera directa o dies després als hospitals, i hi va haver 300 ferits. Alguns hagueren de ser traslladats a l'hospital d'Ontinyent, ja que Xàtiva quedà desbordada davant de l'allau de víctimes. Entre els morts hi hagué sobretot soldats, però també civils: cal destacar-ne 3 xiquets i 14 dones.

L'impacte emocional va ser tan fort que la por a un nou bombardeig es va apoderar de la població de Xàtiva durant aquest darrer tram de la guerra i, tot i la crida de l'alcalde Jovino Fernández a la normalitat, gran part de la població es va traslladar a les cases de camp del paratge de Bixquert, atés que els refugis antiaeris encara no estaven acabats i tothom temia un nou atac.

 

Fonts: «Homenatge aquest diumenge a les víctimes del bombardeig de Xàtiva»Diari La Veu, 2016  /   Viquipèdia