La gramàtica valenciana i el valencianisme de Sanchis Guarner

Sobre la «Gramàtica valenciana» de Sanchis Guarner, reeditada per Àrbena

per Leonardo Giménez

Cultura, InfoLlibres

La gramàtica valenciana i el valencianisme de Sanchis Guarner
La gramàtica valenciana i el valencianisme de Sanchis Guarner | UV Arxiu

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

L’editorial Àrbena ha reeditat la Gramàtica valenciana, de Manuel Sanchis Guarner, alhora que ha tret a la llum un nou llibre d’Abelard Saragossà, El valencianisme de Sanchis Guarner, subtitulat «Un valencianisme humaniste i moderat». Els dos llibres seran presentats hui dimarts, 15 de febrer en el Consell Valencià de Cultura, en un acte de notable importància en què intervindran el president de la Generalitat, Ximo Puig, Jesús Huguet (secretari del Consell Valencià de Cultura), Josep Palomero (escriptor i membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua), Manuel Sanchis-Guarner Cabanilles (fill del gramàtic) i Abelard Saragossà (lingüista, assagista i membre de l’AVL), amb l’assistència també de Santiago Grisolía (president del CVC).

La Gramàtica valenciana, de Sanchis Guarner, es va publicar per primera vegada el 1950 per l’editorial Torre, i el 1993 va ser reeditada per Alta Fulla a cura d’Antoni Ferrando. Ara la reedita Àrbena, l’editorial de Carmen Hernando, a cura de Juli Jordà, Abelard Saragossà i Vicent Satorres. En el pròleg de la primera edició de la Gramàtica valenciana deia Francesc de Borja Moll, coautor amb mossèn Alcover del Diccionari català-valencià-balear, que «la Gramàtica de Sanchis Guarner representa no menys que la inauguració d’una època nova en la lingüística valenciana: l’època de la superació del diletantisme –carregat de mèrits per la seua laboriositat, però desorientat i desorientador– i la implantació de la tècnica, del mètode científic del professional ben format». Per la seua banda, Abelard Saragossà, en l’edició d’Àrbena, setanta-dos anys després de la primera, diu: «he apuntat més amunt que la gramàtica de Sanchis Guarner destaca per tres factors: per l’ideari social que conté, pels principis que guien el model lingüístic valencià que proposa i pel contingut gramatical».

El mateix Saragossà, impulsor de la reedició d’esta gramàtica, és autor de l’altre llibre que s’hi presenta: El valencianisme de Sanchis Guarner, biografia intel·lectual de l’autor de La llengua dels valencians i alhora un assaig per un valencianisme i un model de valencià «natural, identificador, assimilable i practicable, tant escrivint com parlant en públic», «oposat a l’essencialisme i elitisme», com era la visió de Sanchis Guarner, «que desplega un ideari humanista i compromés que mantingué tota la vida», diu el professor Saragossà. Ell mateix afirma, també, que «el seu ideari és tan aplicable en 1950 com en l’actualitat». Saragossà també assenyala i lamenta que la Gramàtica valenciana va ser postergada (per l’essencialisme i l’elitisme lingüístics) des del mateix any de la seua publicació, i la marginació durà tota la vida del gramàtic. 

Eixos ingredients auguren un acte i unes lectures dels dos llibres molt interessants per les temàtiques i per les previsibles controvèrsies (essencialisme i elitisme versus model lingüístic identificador i practicable). I interessant, també, per la presència de les personalitats intervinents citades i altres assistents.