Tal dia com hui del 1995 es va llegir un manifest en 25 ciutats contra l'intent d'escindir les comarques del sud del País Valencià
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.
El 17 de febrer del 1995, a les 20.30 h, representants del Bloc Jaume I van llegir en 25 ciutats caps de comarca un manifest unitari contra les pretensions d'escindir les comarques del sud de la resta del País Valencià per tal de lligar- les a una regió anomenada «Consorcio del Sureste», promoguda per corrents conservadors vinculats al Partit Popular. En centenars de pobles i ciutats, la lectura d'aquesta declaració per la integritat territorial del País Valencià va estar acompanyada d'actuacions de rock i música tradicional en valencià.
El Bloc de Progrés Jaume I va nàixer el mes d'octubre de l’any anterior, impulsat per Acció Cultural del País Valencià a partir d'un manifest signat pels rectors de les universitats valencianes i altres personalitats públiques com ara Xavier Mariscal, Santiago Calatrava, Nacho Duato o Manuel Vicent. El Bloc Jaume I ha arribat a estar present a més de 300 poblacions dels territoris de parla catalana.
L'assaig, en tots dos vessants, va esdevindre un èxit aclaparador. També ho va ser la participació en els congressos de la Fundació Ausiàs March, que van començar a funcionar al març amb el Congrés de Cultura Popular. El ritme va augmentar amb una activitat quasi frenètica: entre els mesos de març i la primeria de maig, Gil-Manuel Hernàndez, coordinador general dels congressos sectorials i de les ciutats, va seguir de prop les evolucions d'un rearmament intel·lectual que pretenia esbossar les línies mestres de l'economia, la cultura i la societat del País Valencià «davant l'assumpció de la plena modernitat i el repte de la nostra integració dins l'Europa occidental».
Així mateix, l’11 de març, a la manifestació convocada a Alacant hi van assistir més de 30.000 persones, un fet que marcava un punt d’inflexió.
El següent pas va ser atraure definitivament la joventut cap a la revitalització cívica col·lectiva. Així, durant poc menys de tres setmanes, Rosabel Gumbau, responsable del Departament de Música d'Acció Cultural, va encendre la quarta edició del Tirant de Rock en un exercici festiu de la manera més nacional de sentir els ritmes contemporanis; a Alcoi, Alacant, la Vila Joiosa (la Marina Baixa), a Castelló de la Plana i a Benicarló (el Maestrat), a Oliva (la Safor) i a Manises (l’Horta).
Paral·lelament, Toni Gisbert va comandar els primers congressos de joves per l'associacionisme juvenil d’arreu les comarques; el crit reivindicatiu i la reflexió de la generació Bloc anava en una desena llarga de dies d'Alcoi a Gandia (Safor), València i Castelló de la Plana, Alacant i Vinaròs (el Maestrat).
Fonts: Toni Mestre, «Un model de mobilització per al 2000», El Temps, 1995