El 19 de febrer del 1989 va obrir les seues portes l’IVAM, l’Institut Valencià d’Art Modern en l'edifici del carrer de Guillem de Castro, molt a prop de l’antic llit del Túria. Un edifici de nova planta, obra dels arquitectes valencians Emilio Giménez i Carlos Salvadores, que ocupa una superfície de més de 18.000 metres quadrats i allotja huit galeries destinades a exposicions permanents i temporals. Hi destaquen el vestíbul i l’escala central. La façana, austera, es complementa amb una esplanada d’accés on s’instal·len reclams de les exposicions.

Compta amb dos espais: el Centre Julio González, que presenta els fons del museu al costat d'altres mostres de caràcter temporal; i la Sala de la Muralla, ubicada al soterrani, que conserva restes de l'antiga fortificació medieval de la ciutat, i que alberga les obres d’Ignacio Pinazo .

Cinc anys abans que fora inaugurat, l’IVAM va començar a formar la seua col·lecció. Una col·lecció basada en criteris de qualitat i de significació històrica, amb un caràcter específic i, alhora, internacional. Una col·lecció que tenia en compte la planificació de l’edifici i la política d’exposicions per tal de constituir un tot coherent que permetera, a més, establir intercanvis amb altres museus d’arreu del món.

Segons Tomàs Llorens, el primer director, l’objectiu era posar l’art contemporani a l’abast dels valencians, prenent les primeres dècades del segle XX com a punt de referència. Per això, el nucli fundacional de la col·lecció són els rellevants conjunts d’obres de Julio González, el pare de l’escultura en ferro, i d’Ignacio Pinazo, un pintor poc reivindicat aleshores. Dos artistes fonamentals en l’inici de la Modernitat que hi tenen dedicat un espai de manera permanent: Julio González, una de les grans galeries, i Ignacio Pinazo, la Sala de la Muralla. El primer, a més, dona nom a la seu de l’IVAM i converteix aquest centre en un referent internacional.

L’informalisme, la fotografia i el fotomuntatge, el pop i el dibuix van ser altres de les línies argumentals d’una política d’adquisicions que va omplir el museu amb fons propis des del primer moment. Hi van contribuir generosament Antoni Tàpies, Antonio Saura, Manolo Valdés, Eduardo Arroyo, Andreu Alfaro i els hereus de Julio González i Ignacio Pinazo.