L'Ermita de Sant Pau d'Albocàsser

per NLV

Tresors del País Valencià

 L'Ermita de Sant Pau d'Albocàsser
L'Ermita de Sant Pau d'Albocàsser

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

L'ermita de Sant Pau d'Albocàsser (el Maestrat) està situada a uns tres quilòmetres de la vila, a la cruïlla de les carreteres de la Torre d'en Besora i de Vilafranca.

Segons la tradició, el 1560 Sant Pau es va aparéixer a uns pastors i va fer el miracle de la purificació de l'aigua, un fet que va originar la construcció de l’ermita actual entre el 1590 i el 1610, quan Juan Vázquez va dur a terme l’altar. Després, l’afluència de visitants va obligar a bastir les dependències annexes, concloses el 1748. 

El 1568, Martín de Córdoba i Mendoza, bisbe de Tortosa, va concedir permís al vicari de la parròquia d'Albocàsser per celebrar misses a l'ermita de Sant Pau, cosa que demostra l'existència d'una ermita en aquesta data, que podria correspondre amb la sagristia de l'actual temple.

El 1626 es va executar el cor i el 1687 va començar una important ampliació, un nou tram a la capçalera, pintat per Vicent Guilló Barceló, amb la col·laboració del seu germà Eugeni, el 1690. 

La primera meitat del segle XVIII va suposar el moment de màxima esplendor del santuari, i llavors es van alçar les dues ales laterals porxades, en les quals participa el mestre d'obres Josep Vilallave. Es van acabar al voltant de 1752, coincidint amb la publicació del llibre d'Agustí Sales sobre l'aparició de sant Pau.

El 1933 l'ermita va acollir la Colònia Escolar Valencianista, en la qual s'implicaren entitats com ara la Societat Castellonenca de Cultura.  

El 1936 tot el conjunt va patir molts danys i van desaparéixer obres d’art valuoses. Posteriorment, es va deteriorar per falta d'atenció. Des del 1979 s’han fet intervencions, com el canvi de la teulada i els sostres de fusta, i l'adequació de l'hostatgeria per a restaurant.

Amb motiu de l'exposició Paisatges sagrats del 2005, dins del programa La llum de les imatges, es va dur a terme la restauració de l'ermita, amb el tractament de les humitats, la col·locació d'un nou paviment, la recuperació de les claus originals, la reposició dels daurats i policromies de la nau i el cor, i al presbiteri, la recol·locació de l'antic sòcol i la restauració de la decoració pictòrica. A l’hostatgeria es van restaurar les pintures negres de la planta superior. També es van netejar les façanes.

interior de l'església | Viquipèdia

L'església

L’església és d’una sola nau. Té dos accessos, un als peus i un altre al costat de l'epístola (el de la dreta), tots dos d'arc de mig punt amb dovelles de pedra. La fàbrica combina maçoneria i pedres angulars. La façana principal està rematada a la part superior per una espadanya de recent construcció, que presenta dos cossos amb dues obertures, i un tercer més petit a la part més alta. 

A l'interior, la nau està dividida en tres trams que cobreixen amb volta de creueria, excepte un que ho fa amb sostre de fusta.

La capella major està coberta amb volta de canó i una cúpula sobre petxines amb finestres quadrades, que no és visible des de l'exterior. Als peus se situa el cor alt. 

La pintura mural dels germans Guilló —important per l'aparició d'emblemes, la consecució d'un ric colorit amb abundants tonalitats, i la utilització de l'arc d'accés al presbiteri com un cortinatge obert per possibilitar l'entrada—, domina la quasi totalitat del presbiteri, des de l'arc d'accés fins a la volta que cobreix la capçalera: 

- L’arc d'accés és presidit per un doble medalló amb la conversió de Saül de Tars en Pau, al de baix, i Jesucrist junt amb una creu, al de dalt, tot protegit per dos àngels adults ricament vestits, i al cos inferior, dos emblemes o jeroglífics barrocs.

- El centre del presbiteri es cobreix per una cúpula, que mostra l'Apoteosi celestial dels sants Pere i Pau. Déu al centre, i als costats oposats, Pau, identificat per l'espasa i el llibre, i Pere, amb els seus símbols característics: les claus, la creu i la tiara papal, tots dos allargant els braços i dirigint la mirada a Déu. Als altres dos laterals, la representació de dues virtuts cardinals, la Fortalesa i la Temprança, i dues de teologals, la Fe i la Caritat. A les parets, dos espais octagonals que no es van omplir mai, han estat completats el 2011 per sengles llenços d'Amat Bellés. 

-Entre la cúpula i l’altar, hi ha un tram pintat amb cassetons simulant marbre.

-A l'altar hi ha decoració als laterals, unes targetes amb àngels i unes inscripcions, i a la volta, l'Esperit Sant envoltat de quatre parelles d'angelets, tot encerclat, i als angles, el tetramorf.

Cúpula de l'església | Viquipèdia

L'hostatgeria i les grisalles

A finals del segle XVI, al costat de la primitiva ermita, va començar a aixecar-se l'hostatgeria. L’hostatgeria s’articula al voltant d'un pati central porticat, des del qual s'accedeix tant al temple com a la cuina, xemeneia i antigues quadres.  A la part alta de l'hostatgeria destaquen les pintures murals grises o grisalles.

La grisalla és una tècnica pictòrica basada en una pintura monocroma que fa la impressió de ser un relleu escultòric. Va ser posada de moda per diversos pintors al segle XIV, que la van emprar en esbossos i dibuixos preparatoris per aconseguir un efecte de relleu mitjançant un clarobscur molt matisat, fent diverses gradacions d'un sol color, generalment gris o groc fosc.

El conjunt s'assembla en part a les no tan llunyanes grisalles de l'Ermitori de la Mare de Déu de la Font de Castellfort (els Ports). Estilísticament, estan fetes segons el gust decoratiu vigent en el Manierisme. No es coneix l’autor, però s'evidencia una clara influència de l'entorn de Joan de Joanes, sobretot en la composició.

Aquestes pintures murals anònimes del segle XVIII imiten tapissos. S'hi representen el Sant Sopar, escenes de la vida de Sant Pau (conversió, baptisme, martiri…) i alguns altres temes complementaris, al·legories, personatges en vestits d'època i diferents motius ornamentals. De forma aïllada, hi ha un Sant Crist a la paret dreta i la Mare de Déu del Roser a l’esquerra. Aquestes obres van romandre emblanquinades del 1936 al 1955-56. 

La llegenda diu que uns misteriosos pelegrins van pintar totes les grisalles en una sola nit, encara que també podrien ser obra de Vicent Guilló, autor dels frescos de l'ermita.  

Tradicions

El dimecres abans de Pentecosta es fa una romeria des de la Torre d'en Besora, i el tercer dia de Pentecosta, des d'Albocàsser. També se celebra una fira anual de ramat, abans molt important, el darrer diumenge de juny, amb assistència de gent de la comarca.