Tal dia com hui del 1862 va nàixer a València Concepción Aleixandre, metgessa i educadora

per NLV

Efemèrides

Tal dia com hui del 1862 va nàixer a València Concepción Aleixandre, metgessa i educadora
Tal dia com hui del 1862 va nàixer a València Concepción Aleixandre, metgessa i educadora

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

El 25 de febrer del 1862 va nàixer Concepción Aleixandre Ballester a València i, com queda constància en l'informe del rector de la parròquia de Sant Esteve de València, era filla de Vicente Aleixandre i de María de la Concepción Ballester. Per la família paterna estava emparentada –n'era tia– amb el poeta Vicente Aleixandre de la Generació del 27.

És una altra de les dones valencianes que va encetar un camí per la ciència i el mestratge en aquells anys difícils i complicats de finals del XIX, no solament en el camp de la Medicina, predominantment masculí fins aleshores, sinó també com a mestra i en altres tasques més socials. Igual que l'altra valenciana, també metgessa, Manuela Solís i Claràs, va viure un context històric on s'albirava que alguna cosa estava canviant respecte a l'accés de la dona als estudis universitaris. L'evolució modernitzadora ja havia sigut iniciada en alguns països europeus del nostre entorn i, a poc a poc, malgrat no pocs entrebancs, va anar traspassant les nostres fronteres i es va imposar progressivament en diverses universitats de l'estat espanyol i es va inserir en terres valencianes.

És veritat que la legislació espanyola a mitjan segle dèneu havia començat a obrir les portes per facilitar l'entrada del sexe femení en les aules dels estudis superiors, sent els estudis de magisteri els que encapçalarien aquest nou panorama universitari. Serà, no obstant això, a partir del final de la primera dècada del segle XX quan aquestes portes es mantindran obertes de bat a bat i on la presència de la dona serà cada vegada més majoritària fins arribar als moments actuals, on podem dir de forma clara que és quasi multitudinària en moltes carreres.

La doctora Aleixandre Ballester és coneguda, com Solís Claràs i Sánchez Fernández, també valencianes, per constituir el cercle emprenedor dels estudis universitaris en la societat valenciana en la branca de la Medicina. Tot i ser un clar reconeixement per l'època de què parlem, Concepción Aleixandre es va involucrar en altres tasques, no només científiques, clíniques o docents, sinó també socials i va col·laborar en moviments feministes i de caràcter polític.

Una mostra de la vàlua de la doctora valenciana ens és oferida en el seu expedient. Així, entre 1878 i 1883 fa els estudis de batxillerat amb excel·lent en totes les assignatures, a més de la mateixa nota en els dos exercicis del grau de batxiller que la capaciten per a obtindre el títol de batxiller. Quan estava a punt de finalitzar aquests estudis va mostrar el seu desig d’estudiar magisteri, la qual cosa va fer després del tràmit de la presentació d'autorització de son pare per tal d'ingressar en l'Escola Normal de València, estudis que va compatibilitzar amb els de batxiller. Segons consta en el seu expedient, prèviament a l'obtenció de la titulació de mestra de primer ensenyament elemental, es va matricular en les assignatures corresponents per a obtindre el títol de Magisteri Superior al setembre del 1883.

Aquest mateix any va començar els estudis de medicina, que va finalitzar el 1889, amb excel·lent en la majoria d'assignatures, continuant els estudis del grau de llicenciatura que va superar, sent el primer exercici sobre el diagnòstic de nefritis subaguda i el segon exercici amb la corresponent operació en un cadàver. Superats tots el tràmits administratius, Concepción Aleixandre Ballester va aconseguir el títol de llicenciada en Medicina i Cirurgia a l'agost del 1889, que junt amb la doctora Manuela Solis i Claràs són les dues primeres metgesses valencianes. Poc després d'acabar els estudis i disposant de la capacitació professional es trasllada a la capital madrilenya on va desenvolupar tota la seua trajectòria mèdica, científica, social i pedagògica. De fet, l'any 1891 va entrar com a metgessa agregada de l'Hospital La Princesa de Madrid i pocs anys després va treballar a la Beneficència Provincial adscrita a la Casa de la Maternidad e Inclusa de la capital madrilenya. 

Antic Hospital de la Princesa de Madrid

De la seua vessant educadora són rellevants dues col·laboracions fetes durant la segona dècada del segle XX. Per una part de l'article «Maternología», publicat ala revista La Escuela Moderna, una conferència impartida per Aleixandre en un centre educatiu madrileny i que havia organitzat el Comité de Higiene Popular (Junta de Damas del Comité Femenino de Higiene Popular que durant aquests anys va tindre una intensa activitat i que va desenvolupar un paper significatiu en les demandes socials, educadores, científiques de les dones) per tal de divulgar i educar les alumnes (com a futures mares) que acudien a diversos centres d'ensenyament de Madrid. Dita conferència fa esment de la importància de tindre una sèrie de coneixements sobre aspectes que rodegen el xiquet en l'entorn familiar i evitar així prejudicis, i per altra banda, transmetre el que cal saber sobre necessitats orgàniques dels xiquets com digestió, nutrició, sistema nerviós o els sentits, entre altres.

L'altra col·laboració en aquesta línia va ser «De la mujer para la mujer. Educación higiénica de la niña como madre futura», també a la mateixa revista, en el qual figura la doctora Aleixandre Ballester com a representant de la Inspección Médico-Escolar. El dedica a la societat en general i a les mestres en particular. Crida l'atenció sobre el paper que té la higiene en la infància femenina, no només des del vessant més tècnic com la higiene corporal en la cerca d'una millor salut, sinó també des d'una altra perspectiva més moral i social. Tot amb l'objectiu de corregir l'excés de malalties i de morts en la població infantil d’aleshores.

Pocs anys després de començar la seua trajectòria professional, va fer una sol·licitud per ingressar a la Sociedad Ginecológica Española, de resultes de la qual es va generar un debat que va quedar ben palés en la premsa. El periòdic La Lucha, del 1891, va recollir la notícia en el sentit que part dels socis, davant de la citada sol·licitud d'ingrés de la metgessa valenciana en aquesta entitat, s'oposaren amb comentaris com aquest: «Es fuerte cosa que las señoras científicas quieren dejar la casa y el hogar para entrar en terreno que no es propio para su género ni para su naturaleza. Si esto se propagara, llegariamos á estar en la isla de San Balandran». Així estaven els ànims i la mentalitat masclista d'aquells anys, encara que al final va ser admesa i pocs anys després va quedar acreditada la seua activitat científica en diversos mitjans de comunicació. En ells queda clara l'espenta, la dignitat i el saber d'una dona en aquells anys difícils, de fet va fer un discurs en la mateixa Sociedad Ginecológica, «El ginecólogo ante la sociedad», a més d'altres ponències,  com ara «Medicación marcial y metrorragias», i va participar en debats sobre part, puerperi i ambient infecciós, o antisèpsia ginecològica.

Portada informe documental i gràfic de dos nous pessaris per la dra. Aleixandre Ballester, 1910

De la seua col·laboració en revistes científiques, com Medicina Social Española, que es va publicar entre 1916 i 1920, remarquem la seua participació en la secció «De la mujer, para la mujer», una de les línies de cacàcter feminista que estava entrant amb força en la societat espanyola, junt amb altres dones com l'oftalmòloga Elisa Soriano o les mestres Ana Solo de Zaldívar i Matilde García del Real, aquestes últimes en íntima connexió amb la Institución Libre de Enseñanza. 

Va participar en reunions estatals i internacionals com ara el Primer Congreso Nacional de Educación Física, el Congreso Nacional de Medicina en 1918, o en el IX Congreso Internacional de Higiene i Demografía, on va fer la comunicació «¿No demuestra que en España la iniciativa de la mujer es de grandísima valía?». En aquesta mateixa època va participar en el Congreso Médico-Farmaceutico Regional de València i poc després en el corresponent Congreso Pedagógico de Madrid. No hem d'oblidar que a València durant aquells anys finals del segle XIX va ser reconeguda com a sòcia honorària de l'Institut Mèdic Valencià per una memòria sobre «La meninigitis tuberculosa». I també la seua intervenció en altres organismes com la Sociedad de Pediatría de Madrid, on va ser la primera dona de la junta de govern el 1917, com a bibliotecària, i on ocupava la presidència el doctor Tolosa Latour. En aquesta institució va desenvolupar el tema «Consideraciones especiales sobre higiene y patología de la infancia femenina».

A més, es va dedicar a la docència a la Real Academia de Medicina com a professora de la Normal de mestres. Fins i tot va participar en la ràdio, concretament en Unión Radio Madrid l'any 1930, amb la conferència «Los albores del amor materno». Aquestes són només una mostra de les múltiples contribucions d'aquesta metgessa valenciana. 

Va tindre igualment tasques de caire benèfic i humanitari. Així, va col·laborar amb el Colegio de Médicos de Madrid a través de la Junta de Damas (la presidenta de la qual era la mateixa doctora Aleixandre al llarg de gran part de la segona i tercera dècada del segle XX; es té constància de la presència com a vicepresidenta de l'oftalmòloga Trinidad Arroyo que va pertànyer també al nucli de dones que van encapçalar la formació mèdica espanyola, i on també estaven, entre altres metges, Ramón y Cajal o Tolosa Latour) i un dels seus objectius era formar un patronat protector, a més d’establir una caixa de socors per tal de protegir els metges desvalguts, viudes i orfes. Per tal d'arreplegar ajudes organitzaren actes benèfics com el que es va realitzar al Teatre Princesa a l’abril del 1913. En la mateixa línia humanitària, es va involucrar tant en campanyes a favor dels tuberculosos com integrant el Comité Femenino de Higiene Popular, del qual era la vicepresidenta, en favor dels obrers més necessitats i les seues famílies. 

A més de tot això, va trobar temps per a involucrar-se en iniciatives de més contingut polític o social. Així, queda testimoni del seu pas per la Comisión de Damas de la Unión Ibero-Americana, on va col·laborar intensament amb María Vinyals y Ferrés (marquesa d’Ayerbe), la qual va ser fundadora del Centro Ibérico-Americano de Cultura Femenina en la Institución de la Enseñanza de la Mujer, i amb Emilia Pardo Bazán, Carmen de Burgos i altres dones partidàries del progrés femení en la societat a tots els nivells. Aquest organisme pretenia instruir i capacitar dones que no tenien accés a un altre tipus d’educació i fou presentat a la monarquia espanyola per la doctora valenciana i un grup representatiu de la junta directiva. Entre les ponències que va desenvolupar Concepción Aleixandre es troba «La higiene del niño y la patria», que va dedicar a les mares espanyoles i iberoamericanes, o «Higiene especial para los emigrantes e inmigrantes en los paises ibero-americanos».

Va participar també en altres grups i col·lectius com La Unión de Mujeres de España o la Juventud Universitaria Femenina, i en l'aprovació dels seus estatuts, per tal de defensar la participació de les dones en els nivells directius. De les seues intervencions en congressos, comités i mítings, cal destacar les reunions del Comité Español para el Congreso de la Alianza Internacional para el Sufragio Femenino al final de 1919, o el seu càrrec de presidenta del Comité, junt amb el doctor Juarrós, per al Primer Congreso Español de Abolicionismo en relació amb la supressió de la prostitució reglamentada. 

Un cas especial és el referit a l’interés per investigar la paternitat, que va dur, durant els anys finals de la dictadura primoriverista, d’una banda a la sol·licitud per part del grup femení socialista (on es trobaven dones destacades com Julia Vega, Claudina García o Clara Campoamor) i la mateixa doctora Aleixandre al govern sobre l'establiment de la dita investigació familiar. Cal esmentar també el míting que es va fer a finals d’abril de 1926 a la Casa del Pueblo de Madrid a favor de la investigació de la paternitat i on es llegiren uns fulls de Maria Cambrils (lluitadora valenciana de la intel·lectualitat obrera), en què va quedar constància, com podem observar en el periòdic El Pueblo de juny de 1926, de la participació de la doctora Aleixandre entre altres feministes i socialistes. La seua intensa i diversa activitat, gran part fora de les consultes i del treball clínic i assistencial, va quedar reflectida en la premsa espanyola i valenciana entre finals del XIX i primers trenta anys del XX. Revistes i periòdics com El Adelanto, La Correspondencia de EspañaEl DebateDiario de CórdobaDiario de TenerifeDiario de ValenciaLa EsferaLa LibertadLa LuchaLas ProvinciasEl PuebloEl Sol i molts altres.

En les seues pàgines apareix, amb més o menys extensió, l'activitat desenvolupada per la doctora valenciana en qüestions referides a temàtica politicosocial, educació, prevenció, higiene, campanyes sanitàries, universitat, etc. Reflex del ventall d'interessos que posseïa Concepción Aleixandre i que mostrava l'important paper que estava assolint la dona en la societat espanyola de les primeres dècades del segle XX.

En una entrevista que li va fer Julio Romano per a la revista gràfica La Esfera al final del 1928, l'encapçalament destaca que la doctora Aleixandre era una defensora rellevant del feminisme en la societat espanyola. Ja en la part final es fa referència al feminisme, considerant el paper que estava adquirint la dona en la societat durant aquestes primeres dècades del segle XX i que tan bé representava Aleixandre i que, amb paraules d'ella mateixa, identificava amb progrés, civilització i cultura i amb l'objectiu d'anar conquerint els drets que li pertanyen.

Pessari de doble moll

Cal destacar Aleixandre Ballester com a creadora de dos pessaris, patentats després de presentar el 1910 l'informe Dos nuevos pesarios metálicos de anillo reductible a la Sociedad Ginecológica Española, que va aprovar el document amb una comissió formada pels socis metges Eugenio Gutiérrez, Antonio Cospedal i Tomás García López. 

Per tant, cal valorar l'impacte que va tindre aquest invent, la supervisió i aprovació del qual va ser feta per metges amb tanta experiència i vàlua professional com els anteriors. El mèrit i la innovació que aportava radicava en el fet que eren models metàl·lics, flexibles i de fàcil col·locació en dones que presentaven prolapse o despreniment uterí, i evitar així la intervenció quirúrgica a més de les possibles alteracions urinàries. Per explicar el motiu del seu invent, al llarg del document descriu tècniques, autors i materials sobre els pessaris existents fins aleshores. Destaca que, per a determinades lesions, només es podien utilitzar models que, si bé eren elàstics, tenien com a material el cautxú o la goma blana, que eren més fàcilment infectats i difícilment esterilitzats, o bé un model d'alumini, dur però amb rigidesa i no reductible. 

Concepción Aleixandre Ballester va morir a començaments dels anys cinquanta del segle XX. Havia desenvolupat una llarga i intensa activitat amb múltiples branques, i un dels seus principals objectius va ser la millora de la vida de les dones en la societat espanyola. No solament des de la perspectiva professional com a metgessa sinó també des de la vessant educadora, social i feminista. Mèrits que han reconegut diverses institucions en haver posat el seu nom en carrers de València i de Granada.

 

Fonts: Joan Lloret, «Concepción Aleixandre Ballester, metgessa i educadora», Diari La Veu, 2018  / Joan Lloret,  Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència, Universitat de València