Les Coves de Sant Josep, a la Vall d’Uixó

per NLV

Tresors del País Valencià

Les Coves de Sant Josep, a la Vall d’Uixó
Les Coves de Sant Josep, a la Vall d’Uixó

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

Les Coves de Sant Josep són un conjunt de grutes i galeries d’origen càrstic que es van formar durant el Triàsic, fa prop de 250 milions d’anys, ubicades al paratge del mateix nom, a uns dos quilòmetres de la Vall d'Uixó (la Plana Baixa). 

Malgrat les nombroses visites d’espeleòlegs, encara no se sap d’on prové el riu que recorre els espais i galeries ni tampoc s'ha trobat el final de la cova. 

Dins, la temperatura es manté constant a 20 °C durant tot l'any. Amb els 2.750 metres del traçat actual, és la cavitat de més recorregut a les comarques del nord i la segona més llarga del País Valencià. A més, és el riu subterrani navegable més llarg de tot Europa, tot i que no es pot vogar en tota la trajectòria que se'n coneix. 

Exploració de les coves

Aquesta cova és coneguda des del Paleolític Superior, és a dir, fa uns 17.000 anys, com ho demostren els jaciments arqueològics de la boca d'accés, al costat de les pintures rupestres del període Magdalenenc. La proximitat d'un poblat ibèric indica que en aquesta època també va ser explorada. El mateix va ocórrer durant la dominació romana, ja que hi va aparéixer una làpida dedicada a Caio Gneu Cras, fill del cònsol romà Marc Licini Cras. 

La primera investigació de les coves es va fer el 1902. Hi van participar dos grups de joves que competien entre si per veure qui era capaç d’endinsar-s’hi més. Aleshores es va arribar a assolir l’anomenada «Boca del Forn».

El 1929, va morir un veí de la Vall d’Uixó quan intentava superar la «Galeria dels Sifons». Aquest succés va donar peu a una sèrie de temptatives de condicionar la cova per facilitar les visites. D'aquesta manera es van instal·lar passarel·les als laterals de la gruta, sobre les aigües i la il·luminació elèctrica.

 Però el condicionament definitiu no es va produir fins al 1936, quan es va construir una petita presa per mantenir el nivell de les aigües. El 1950, mitjançant barrinades, es va engrandir la «Boca de Forn», aleshores límit del recorregut, per permetre el pas de les barques.

El 1961, es va obrir la Galeria dels Sifons a la navegació gràcies a voladures amb dinamita i es va descobrir el Llac Blau i la Galeria Seca. El 1981, el Grup d’Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès va dur a terme una nova topografia del terreny per arribar fins als 2.384 metres de recorregut.

El recorregut

La visita a l’interior de les Coves de Sant Josep es fa a bord d’una barca que navega per les tranquil·les aigües subterrànies durant quasi 2 kilòmetres. Aquest riu subterrani té 2,75 km i podria arribar a tenir fins a 4-5 km segons estudis. En aquest cas, el recorregut navegable és de 800 metres. Després s’han de recórrer uns 255 metres a peu, per una galeria seca. Durant la visita, que dura aproximadament uns 40 minuts, els barquers van explicant la història, les anècdotes i les curiositats de la gruta. S’hi descobreixen d’aquesta manera les capricioses formacions naturals de les roques produïdes per l’acció de l’aigua durant milers d’anys, estalactites i estalagmites que semblen imaginàries. Una meravella oculta a les entranyes de la terra, un món silenciós i màgic. 

La part inicial de la gruta és un vestíbul d’accés de 37 m de longitud on hi ha l’embarcador. La «Sala dels Ratpenats» és el primer gran eixamplament de la cavitat, amb 35 m de longitud, 10 m. d’amplària i 8 m. d’alçària, que deu el seu nom a la quantitat de ratpenats que en un altre temps albergava. Tot seguit, s’arriba a la «Boca del Forn», punt on hi havia un sifó, que es va dinamitar per permetre el pas de les barques. Després, s’aplega al «Llac de Diana», de 5 m de profunditat, i en un ramal denominat «Llac Blau», de 12 m de profunditat. A continuació, es travessa un nou pas estret, la «Galeria dels Sifons», de 60 m de longitud, el túnel artificial més llarg del recorregut. Superat aquest tram, es connecta amb el segon embarcador, situat on la cova es bifurca en dues galeries.

La de l’esquerra, en la qual es continua el recorregut navegable, i la de la dreta, la «Galeria Seca». En aquest ramal, que s’efectua caminant, hi apareixen formacions curioses com la «Cascada de la Flor» o la «Cara del Diable». A la part central, hi ha una cúpula de 17 m. d’altitud revestida de colades a les parets, i conclou en el tercer embarcador, on finalitza la zona visitable. La tornada es fa en barca i, en direcció al segon embarcador, se circula pels sectors denominats «La Catedral», «L’Embut», «El Llac del Diable» o «El Penyal».

En el tercer embarcador la gruta prossegueix, però en l’àrea no visitable. Aquesta s’inicia amb alguns sifons dinamitats. Després s’accedeix a la «Gran Sala Ensorrada», d’uns 30 m. de longitud, 20 m. d’amplària i 18 m. d’alçària. S’anomena així perquè ha patit un gran enfonsament de la volta. A uns 100 m. d’aquesta sala hi ha una bifurcació de 70 m., la «Galeria del Fang». 

La galeria principal prossegueix per sectors denominats «La Platja» i «El Túnel», i després de 210 m s’accedeix a la «Sala d’en Vicent». Després, a uns 50 metres, s’entra en un sector on s’alternen els sifons subaquàtics (són necessàries les ampolles d’aire comprimit per poder bussejar), amb trams de galeries. El tercer sifó, «Sifó Gran», de 35 m., rep lateralment les aportacions de l’Avenc de la Riera i està localitzat just per sota del llit del riu Belcaire, de manera que constitueix un punt destacat de captació d’aigües. 

Tan bon punt se supera el tercer sifó, hi ha 23 m de galeria fins al quart sifó, i travessant aquest hi ha un túnel de 210 m fins al cinqué sifó. El 2016 i el 2017 es van dur a terme noves exploracions espeleològiques que van confirmar l’existència d’uns 300 m. més de túnels. No obstant això, s’ha corroborat que no és el final de la gruta.

Fauna i flora

Les Coves de Sant Josep alberguen una fauna i flora adaptada a les condicions ambientals subterrànies. L’absència de llum fa que els tàxons vegetals siguen escassos, però la il·luminació artificial fa que s’observen falzilles (Adiantum capillus-veneris), agretes (Oxalis corniculata) i falgueres d’aigua (Polystichum setiferum). 

Pel que fa a la fauna, hi habita un tipus de mol·lusc gasteròpode, el Melanopsis tricarinata dufourii; una classe de gambeta (Dugastella valentina), i un invertebrat cavernícola, l’aranya Lessertia dentichelis.