Balears no inclou el castellà com a llengua vehicular en la Llei d'educació

La norma estableix un mínim del 50% d'hores lectives en català

per NLV

Llengua, Política

El conseller d'Educació, Martí March, durant el debat de la Llei d'Educació al Parlament balear | Isaac Buj | EP
El conseller d'Educació, Martí March, durant el debat de la Llei d'Educació al Parlament balear | Isaac Buj | EP

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

El ple del Parlament balear ha aprovat aquest dimarts la Llei d'educació, que no inclou el castellà com a llengua vehicular als col·legis. La norma, la primera en aquesta matèria de la comunitat autònoma, ha tirat avant sense el consens de la major part de l'oposició en qüestions com ara el model lingüístic, que ha centrat bona part del debat i també amb discrepàncies respecte a l'elecció de centre o el tractament de l'ensenyament concertat. El text reconeix la llengua catalana, «pròpia de les Illes Balears, com a instrument de cohesió social en les activitats educatives i complementàries».

D'aquesta manera, la llei ha comptat amb el suport dels partits d'esquerra que donen suport a la gestió del govern de Francina Armengol (PSIB), mentre que PP, Ciudadanos i Vox han votat en contra de la llei, amb abstencions en alguns apartats per part de Cs. Així mateix, els punts que recollien la vehicularitat tant del castellà i del català i la possibilitat opcional d'utilitzar una llengua estrangera com a llengua d'ensenyament han sigut rebutjats, amb el vot en contra dels partits del Pacte i a favor de PP i Cs.

Estableix un mínim del 50% d'hores lectives en català

D'altra banda, blinda el conegut com a «decret de mínims», que estableix un mínim del 50% d'hores lectives en català i l'autonomia dels centres per decidir la resta. Des de l'oposició han retret al govern de les Illes que la llei nasca sense recollir la jurisprudència del Tribunal Suprem sobre el mínim del 25% d'hores en castellà en el model de Catalunya.

El conseller d'Educació, Martí March, ha assegurat que el sistema lingüístic de l'ensenyament balear és «un model d'èxit», que l'escola és «clau en el sosteniment» del català i que la llei garanteix l'aprenentatge de les dues llengües oficials de Balears. La nova llei, ha destacat, suposa la millora «real» de l'educació en una societat cada vegada «més complexa».

Més per Mallorca ha criticat els arguments de l'oposició, assenyalant que dir que la norma posa en risc el castellà «és com dir que donar ajudes al xicotet comerç posa en perill Amazon». Joan Mas ha valorat que amb el redactat de la llei «un nou TIL no és possible» i ha dit que el PP «sent nostàlgia de la legislatura Bauzá».

En ocasió del debat, la diputada de Proposta de les Illes (PI), Lina Pons, ha lamentat que, al final, el «cavall de batalla» i negociació d'aquesta llei ha sigut la llengua i no l'educació. Pons ha sostingut que el que cal «defensar» és el català perquè el castellà és de sobres conegut i usat a les Illes Balears.

La diputada d'Unides Podem Gloria Santiago ha apostat per «continuar respectant» el Decret de Mínims aprovat per consens polític, que és «una victòria de la societat balear».

Per la seua part, el PSIB en l'aspecte lingüístic només ha assenyalat que la societat balear té «una cultura i llengua pròpies que la vertebren i projecten cap al món» i que es dona «categoria de llei a un model de consens».