La nova Llei de consum imposa el castellà a l'etiquetatge i als contractes per Internet

Plataforma per la Llengua, a petició de Més per Mallorca, va preparar un seguit d'esmenes que van ser rebutjades pel Senat

per NLV

Llengua, Política

La nova Llei de consum consagra la imposició del castellà a l'etiquetatge i als contractes per Internet
La nova Llei de consum consagra la imposició del castellà a l'etiquetatge i als contractes per Internet

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

La nova Llei de consum, que continua discriminant els catalanoparlants, ha estat aprovada pels diputats i senadors del PSOE i d'Unides Podem, inclosos els dels territoris de parla catalana. La llei, presentada al Congrés espanyol pel ministre de Consum, Alberto Garzón, d'UP, ha incorporat algunes millores respecte de la del 2007, però ha exclòs esmenes clau que havien estat presentades per ERC i per Més Mallorca amb la col·laboració de Plataforma per la Llengua. 

A petició del senador de Més per Mallorca Vicenç Vidal, Plataforma va col·laborar en la presentació d'un document  que proposava «estendre als consumidors que parlen en català i en la resta de llengües de l'Estat els drets lingüístics que ara mateix només es garanteixen als castellanoparlants». L'entitat ha assenyalat que «tot i que no eren esmenes que donaren un caràcter preferent al català -com sí que el té actualment el castellà-, el Senat espanyol va rebutjar-les, també amb els vots contraris del PSOE i d'UP».

Així, la nova Llei de consum permet que el castellà continue sent l'única llengua en la qual és obligatori etiquetar a l'estat espanyol, «un privilegi que es remunta a la dictadura franquista i que cap govern estatal ha revertit», ha indicat l'organització. D'aquesta manera, «la imposició normativa del castellà desincentiva l'ús d'altres llengües en l'etiquetatge i fa que les empreses només hagen d'adaptar-se a les necessitats d'un dels grups lingüístics de l'Estat, fet que deixa la resta de consumidors en una situació vulnerable i de desigualtat evident», ha continuat. 

Plataforma ha explicat que, «malgrat que l'any 1996 el Tribunal Constitucional espanyol va reconéixer explícitament el dret de les comunitats autònomes d'establir també l'obligatorietat d'etiquetar en les altres llengües oficials, només Catalunya l'ha prevista en el seu Codi de consum», però «encara hui el govern català no el fa realment efectiu i la gran majoria d'empreses respecten només l'obligatorietat d'etiquetar en castellà».

Contractes a distància en castellà

La nova Llei de consum tampoc regula el dret dels consumidors a rebre els contractes a distància en la llengua oficial de la seua elecció. I això, en un moment en què, amb l'emergència del comerç digital, els contractes a distància són cada dia més freqüents.

En aquest sentit, Plataforma ha asseverat que «l'actitud del PSOE i d'Unides Podem de regular el dret de disposar dels contractes a distància, però restringir-lo als consumidors de parla castellana, és una nova mostra que la ideologia supremacista pròpia del nacionalisme espanyol, segons la qual només un dels grups lingüístics de l'Estat mereix gaudir de drets lingüístics plens, no és patrimoni exclusiu de la dreta espanyola, sinó que també és assumida per les forces que es defineixen d'esquerres i pels seus representants catalans, valencians i balears».

A més, en el cas dels set diputats al Congrés d'En Comú Podem, aquesta actitud és contrària al compromís que van subscriure en campanya electoral de treballar per a la «fi de la imposició legal exclusiva del castellà en la normativa estatal». Un compromís que van assumir a petició de Plataforma per la Llengua.

Algunes millores per als catalanoparlants

Tot i que la versió inicial d'aquesta llei no preveia cap dret lingüístic per als catalanoparlants, quatre de les esmenes presentades al Congrés pel grup parlamentari d'ERC han estat acceptades pel PSOE i UP. Les esmenes acceptades donaran dret als consumidors a rebre en català la informació prèvia a un contracte, els documents de garanties comercials, els contractes signats fora de l'establiment mercantil del proveïdor del servei -per exemple, quan el venedor va a casa del consumidor- i la informació precontractual dels viatges combinats, que són aquells en què una agència de viatges ofereix a l'usuari com a mínim dos serveis.