L’Ermita de l'Avellà de Catí

per NLV

Tresors del País Valencià

L’Ermita de l'Avellà de Catí
L’Ermita de l'Avellà de Catí

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

L'ermita de la Mare de Déu de l'Avellà o ermita de l'Avellà, a Catí (el Maestrat), és una construcció religiosa situada en un lloc de la serra d'en Seller conegut històricament per la bondat de les aigües sulfuroses que brollen d’una llegendària font de roca calcària.

Història

El 29 de març del 1544 els jurats de Catí, després que es produïra el miracle de la curació d’una anciana cega amb l’aigua d’aquest indret gràcies a la intervenció de la Mare de Déu, van contractar un mestre d'obres per construir-hi una església i una casa adjunta.

El bastiment va concloure el 1549, però l’afluència de visitants va fer que el 1560 els espais ja es consideraren reduïts i n’encarregaren a Joan Vinyes l’ampliació.

Posteriorment, el 1589 es va reformar la primera planta de l’hostatgeria, i el 1662 es va alçar l'anomenada Cambra de les taques. Entre 1720 i 1731 es va dur a terme la tercera planta. D’aquesta manera, l'espai va quedar distribuït en quatre grans sales, quatre cuines i 36 cambres.

Pasqual Mespletera, cúpula de l'ermita de l'Avellà

Quant al temple, el 1735 es va decidir elevar la volta per decorar-la al fresc. Els treballs van començar el 20 de març del 1737 i van finalitzar el juliol del mateix any. Poc després, Francesc Celma, rector de la parròquia de Catí, va dissenyar el programa iconogràfic i va contractar els serveis de Pasqual Mespletera, de Sant Mateu, perquè executara les pintures, una tasca que es va prolongar fins al 1750. 

Pasqual Mespletera, capçalera de l'ermita de l'Avellà

La popularitat de l'ermitori va obligar el Consell de la vila a edificar la Fonda el 1786 i la Casa dels Banys el 1845.