Tal dia com hui del 2017 va morir Alejandra Soler, mestra republicana i pionera de l'associacionisme universitari

per NLV

Efemèrides

Tal dia com hui del 2017 va morir Alejandra Soler, mestra republicana i pionera en l'associacionisme universitari
Tal dia com hui del 2017 va morir Alejandra Soler, mestra republicana i pionera en l'associacionisme universitari

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

El primer de març del 2017 va morir a València, als cent-tres anys d'edat, Alejandra Soler Gilabert, mestra de la Segona República i militant de la Federació Universitària Escolar (FUE).  

Alejandra va estudiar a la Institución de la Enseñanza para Mujer i va fer el batxillerat a l'Institut Lluís Vives. Es va vincular a la Federació Universitària Escolar, moviment d'estudiants que lluitava per un ensenyament més modern, que va participar en les revoltes d'estudiants durant la dictadura de Primo de Rivera. Mentre estudiava Magisteri, es va integrar a la FUE, que comptava amb un grup de dones que practicaven atletisme, una activitat en què va participar. Soler es va distingir pel seu amor a l'esport i es va convertir en una de les primeres atletes de la història de l'atletisme valencià

El 1935, es va afiliar al Partit Comunista d'Espanya i, un any després, es va llicenciar en Filosofia i Lletres. Es convertia així en una de les primeres dones de l'Estat amb una llicenciatura universitària. Va ser una lluitadora i defensora de l'escola pública i de la igualtat, i de l'accés universal a l'educació. Va treballar molts anys a l'escola rural i va sofrir la repressió franquista.

L'any 1939, amb el seu marit Arnoldo Azzatti, fill del periodista Azzatti, es va exiliar des de Barcelona a l'URSS. Va travessar a França, on la van internar en un camp de refugiats. A Moscou, va ser mestra de xiquets espanyols que el règim soviètic havia acollit. Durant la  Segona Guerra Mundial va patir la Batalla d’Stalingrad i va salvar 14 xiquets, els alumnes que tenia al seu càrrec. El conflicte bèl·lic va separar Alejandra de les seues amigues Carmen Solero i Concha Bello, perquè va haver de marxar al sud i després a l'oest de Rússia. Després de moltes peripècies, que va relatar en el seu llibre La vida es un río caudaloso con peligrosos rápidos, va tornar a  Moscou amb el seu marit. El 1958, fou designada cap de la Càtedra de Llengües Romàniques de l'Escola Superior de Diplomàcia a Moscou, càrrec que va desenvolupar fins que es va jubilar el 1971. Aquell any es va instal·lar amb molta penúria a Madrid. Sis anys després, va tornar a València, al barri del Carme. 

Va ser una dona molt implicada amb la República des la seua època d’estudiant, una autèntica ciutadana republicana. Una dona que immediatament després de la mort de Franco, es va posar al servei de la recuperació de la memòria històrica i que sempre va estar disposada a donar testimoni oral per ajudar a recuperar el que va ser la vida de les dones en l’època de la República.

El 2013, als 101 anys, va participar com a activista en el primer aniversari de la Primavera Valenciana. Per això se la coneixia com la «iaia del 15-M».  El 2015, va ser nomenada filla predilecta de la Ciutat de València i, el 2016, va rebre l'Alta Distinció de la Generalitat Valenciana. Poc després de morir, li van posar el seu nom a un col·legi del barri de Rufassa, el CEIP Alejandra Soler.

 

Fonts: Esperança Camps, «S’ha mort Alejandra Soler, la mestra republicana», Vilaweb, 2017   /  Viquipèdia