La faceta periodística de Fuster, analitzada per Empar Marco als Encontres a Beniarbeig

La periodista repassa la relació de l'escriptor se Sueca amb la premsa a llarg de la seua trajectòria

per NLV

Territori, Cultura

La faceta periodística de Fuster, analitzada per Empar Marco als Encontres a Beniarbeig
La faceta periodística de Fuster, analitzada per Empar Marco als Encontres a Beniarbeig

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

La periodista Empar Marco va pronunciar el passat dijous la tercera conferència del cicle Encontres a Beniarbeig, dedicat en aquesta edició a celebrar l'Any Fuster. Una dissertació en què Marco va repassar la relació de Fuster amb el periodisme al llarg de la seua vida.

En primer lloc, Marco va definir els objectius que van moure Fuster a escriure per a la premsa. Per a ell el periodisme era una manera d'acostar els fets a la ciutadania a través del que podem anomenar l'«article d'idees» fet amb un compromís explícit amb la cultura, la llengua i el País, entés, val a dir-ho, com a l'àmbit geogràfic de l'idioma, és a dir, els Països Catalans.

La periodista va indicar que el llibre i l'article són els escenaris de l'escriptor, conscient que «la primera obligació de l'escriptor és fer-se llegir». I, seguint aquest aforisme, va definir l'autor com a «un opinador que fa pensar» i «pren partit sense deixar-se prendre pel partit».

El fil conductor de la conferència, d'altra banda, va tindre un aspecte sorprenent o, si més no, poc explicat, malgrat que el mateix escriptor en va fer al·lusió sovint i també altres comentaristes: la relació de Fuster amb el periodisme tenia un objectiu primordial, això és, la necessitat peremptòria i permanent de tindre ingressos, precisament el nucli de la recerca d'Empar Marco.

És coneguda la precària situació econòmica de l'assagista, un home auster, «de poques necessitats», que donava a l'adquisició de llibres una prioritat absoluta. Tanmateix, va necessitar l'ajuda d'algunes figures importants de la cultura catalana per poder-se guanyar el pa. En aquest sentit, fou decisiva l'amistat amb Josep Maria Castellet, el qual va comptar amb Fuster per a diverses iniciatives editorials. Així mateix, la participació en molts jurats literaris també va ser una font d'ingressos de relativa importància en un primer moment de la carrera literària de l'escriptor.

Tot seguit, la conferenciant va fer referència els episodis més polèmics de la vida de Fuster, centrats al voltant de la publicació d'El País Valenciano, més que no de Nosaltres els valencians, i la polèmica periodística amb Diego Sevilla, que va culminar amb el famós article fusterià «Mi vela en este entierro». Segons va manifestar el mateix Fuster en una carta a Joaquim Maluquer, un altre dels seus grans valedors, aquest no era un tema que el preocupava molt. «Els meus antagonistes saben per on vaig i què represente», va assenyalar.

Tots aquests episodis, especialment l'atac de la premsa valenciana, tal com va comentar Marco, van obligar Fuster, com és sabut, a orientar la seua activitat periodística cap a publicacions del Principat. La figura de Josep Pla, que qualificava Fuster com a «l'home més rellevant de València», va prendre una importància decisiva. No obstant això, l'assagista de Sueca no va voler mai presentar-se a Catalunya com «el valencià» o «el valencianet» de torn, sinó com a un intel·lectual sense cap complex i conscient de quin era el seu públic i el seu àmbit d'actuació.

Així, l'evolució de la carrera periodística de Fuster va anar estenent-se, també gràcies a Max Cahner i Eulàlia Duran, a moltes publicacions, que li van permetre per fi guanyar-se la vida molt dignament al preu d'haver d'escriure una quantitat ingent de papers. Marco, en aquest punt, va detallar els preus que cobrava Fuster en diversos mitjans: Serra d'Or, 500 pessetes del 1977; El Correo Catalán, 350; Destino, etc. Fins i tot hi va haver un periòdic, on Fuster publicava dos articles setmanals al preu de 350 pessetes cadascun, que li va oferir fer-ne un de sol al preu de 1.000 pessetes, i va confessar Fuster a Joaquim Maluquer: «Si per 350 pessetes tenien un article 'corrent', per 1.000 voldran una Crítica de la razón pura». La ironia de Fuster va planar tota la nit de la mà de Marco.

La propera i darrera conferència del cicle d'enguany serà el primer d'abril, no en la data anunciada anteriorment, a càrrec de Joan Francesc Mira sota el títol «Allò que representa Fuster».