El paretó de Paterna serà declarat Lloc de la Memòria del País Valencià

L'Ajuntament del municipi de l'Horta Nord també inclourà el Camí de la Sang i les fosses comunes al Catàleg de Béns i Espais Protegits

per NLV

Territori, Societat

El paretó de Paterna | Ulisses Ortiz | NLV
El paretó de Paterna | Ulisses Ortiz | NLV

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

El paretó de Paterna, el mur d'afusellament situat a uns 300 metres del cementeri municipal, en una zona de pins anomenada El Terrer, serà declarat Lloc de la Memòria del País Valencià. Així ho ha anunciat l'Ajuntament de la localitat de l'Horta Nord, que està tramitant una modificació del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) per incloure al Catàleg municipal de Béns i Espais Protegits, el paretó, el Camí de la Sang i les fosses comunes.

Aquests espais s'han convertit en símbol de dignitat i recuperació de la memòria de milers d'afusellats pel franquisme. Concretament, 2.238 persones van ser assassinades al paretó entre abril del 1939 i novembre del 1956, procedents de 191 pobles del País Valencià i d'altres 60 municipis de la resta de l'estat espanyol.

El tinent alcalde de Protecció a les Persones, Participació i Ocupació i president del Consell de Recuperació de la Memòria Històrica, Julio Fernández, ha agraït la «implicació» de la consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, «en la protecció d'aquest emblemàtic lloc» i ha destacat el treball dut a terme per l'Ajuntament i els familiars de les víctimes represaliades al paretó «per preservar, valorar i dignificar aquest espai».

En aquest sentit, la Conselleria ha publicat aquest dilluns al DOGV la resolució per la qual s'incoa expedient per a la declaració del paretó com a Lloc de la Memòria del País Valencià i la inscripció en el catàleg de llocs i itineraris de la memòria democràtica valenciana.

Cementeri de Paterna | Ulisses Ortiz | NLV

Fernández ha mostrat la seua satisfacció per aquest reconeixement «que simbolitza la dignificació d'aquest enclavament necessari per no oblidar i que és el resultat de tot el treball dut a terme per l'Ajuntament de Paterna, la Conselleria i les famílies de les víctimes per a la preservació de la memòria democràtica i la consolidació de valors com la llibertat, el respecte i la tolerància».

Així mateix, ha destacat el «ferri compromís» de l'executiu socialista amb la recuperació de la memòria democràtica. «Des del 2015 hem obert més de 20 fosses comunes del cementeri municipal de Paterna i hem recuperat més de 1.000 restes de víctimes del franquisme», ha detallat.

De la mateixa manera, ha recordat, entre altres actuacions municipals, que, el 2017 el consistori va crear el Consell de Memòria Democràtica i l'Oficina de Memòria Democràtica i es va adherir a la Xarxa de Municipis per la valoració de la memòria històrica. A més, el 2019 va construir un Mausoleu a la fossa 113.