Tal dia com hui del 1522 va ser executat Vicent Peris, líder de les Germanies

per NLV

Efemèrides

Josep Benlliure i Gil, «Els agermanats rebuts pel cardenal Adrià d’Utrecht» (1872)
Josep Benlliure i Gil, «Els agermanats rebuts pel cardenal Adrià d’Utrecht» (1872)

El 4 de març del 1522 va ser executat Vicent Peris, líder de la revolució de les Germanies, un gran moviment social i polític que va esclatar en el context de les crisis sistèmiques que sacsejaven Europa, i que albiraven el final d'una època i l'inici d'una altra. Les Germanies valencianes -i les mallorquines- van ser una explosió de descontentament contra un sistema decrèpit i inservible i contra uns governants incompetents i antisocials, en la mesura que ho havien estat també les revolucions de les jacqueries occitanes, els irmandinhos gallecs, els remences catalans, els ciompi toscans o els comuneros castellans.

Peris, nascut segurament a Sogorb (l’Alt Palància) el 1478, velluter d'ofici, va representar i va liderar el radicalisme revolucionari en la segona etapa de les Germanies.

El juny del 1521 van prendre el castell de Xàtiva i van alliberar el duc de Calàbria, que hi estava empresonat, però aquest no va voler tindre relacions amb els agermanats. A conseqüència de les ferides que va patir Esteve Urgellés en l'assalt, va ser succeït per Peris en la capitania general. 

La primera decisió que va prendre Peris va ser la de reunir tot l'exèrcit dispers a la Vall d’Albaida i crear una força de huit mil homes. El 25 de juny del 1521, aquest exèrcit es va enfrontar amb el del virrei i va obtindre una gran victòria a Gandia (la Safor), en bona part per l’abandó de sis-cents manxecs, antics comuners, de l'exèrcit del virrei. Peris va incendiar i va saquejar Dénia i va mamprendre una croada particular contra els mudèjars, als quals va imposar el baptisme forçós.

El 30 de juliol es va dissoldre la Junta dels tretze i els agermanats moderats assentats a València, van incitar Peris i els dirigents radicals a tornar a la ciutat i lliurar l'artilleria a Juan Alfonso, enviat dels jurats. Peris va rebutjar la petició i tampoc va ajudar els agermanats d’Oriola (el Baix Segura) que van ser derrotats per les tropes del virrei el 30 d'agost del 1521.

Llavors va optar per embarcar a la Vila Joiosa (la Marina Baixa) per dirigir-se a València, on va entrar triomfalment i es va instal·lar al Palau del Real mentre les Germanies llanguien i només Xàtiva, Alzira i Sagunt continuaven adherides a la revolta. 

Peris disposava de l'artilleria aconseguida a Gandia i es va enfrontar durament als consellers de la ciutat que postulaven la negociació amb l'infant Enric d'Aragó, enviat del rei per tornar a la normalitat anterior a les Germanies. Els radicals van assaltar el Consell municipal, van cremar documents i van saquejar diverses cases de cavallers. Peris va intentar evitar que Sagunt tornara a l'obediència del rei i en el camí d'aquesta ciutat va ser derrotat per les tropes del marqués de Zenete. El virrei va poder entrar el primer de novembre del 1521 a València.

L'últim reducte de Peris va ser Xàtiva, on el marqués va ser capturat i reclòs al castell mentre intentava negociar la rendició. El seu alliberament, gràcies en bona part a la intercessió del duc de Calàbria, va obrir pas al processament criminal de Peris el febrer del 1522 i la confiscació dels seus béns a València. 

El líder radical, d’una manera audaç, es va presentar a València i va aconseguir negociar el seu perdó i la seua eixida de València. Després de no poques oscil·lacions, finalment, el 4 de març, les tropes del marqués de Zenete van assaltar la casa de Peris i el van matar. Tot seguit el van decapitar i esquarterar.

El marqués va enviar el cap del rebel al seu germà, el virrei i, posteriorment el van posar al portal de Sant Vicent, on va estar molt de temps. 

Les Germanies van acabar definitivament amb l’assalt de Xàtiva i Alzira per l’exèrcit reial el desembre del 1522. Els cronistes, al mateix temps que van subratllar l'extremisme de Peris, li reconeixen valors positius. Viciana el considerava «d’insuperable cor, molt brau, que va prometre gran comandament, de gran ànim i destresa».

 

Fonts: Armando Torres, «Els Mendoza, una nissaga de l’alta noblesa en una població de la Ribera en el segle XVI», a Carmel Ferragud (ed.), Aproximació històrica a la Ribera del Xúquer, PUV, 2018 /  Marc Pons, «Executen Vicent Peris, líder de la Germania valenciana», El Nacional, 2017 / Enciclopèdia Catalana / Viquipèdia