El Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut de Traiguera

per NLV

Tresors del País Valencià

El Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut de Traiguera
El Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut de Traiguera

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

El Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut de Traiguera (el Maestrat) està situat en un barranc de la serra d'en Menor. És un conjunt devocional amb un temple i diverses edificacions annexes, d'estil renaixentista i barroc, amb restes gòtiques.

 La troballa de la imatge per dos joves germans pastors l’estiu del 1384, segons conta la llegenda, va impulsar la construcció d'una primera ermita, molt senzilla, a la vora de la font, de la qual no hi queda res, ubicada on està l'actual hostatgeria. Posteriorment, al segle XV, es va ampliar el temple. Una vegada finalitzat, el rector  Bernat Llorach hi va celebrar la primera missa amb la presència del Mestre de Montesa, Romeu de Corbera.

El període de màxima esplendor del santuari fou el segle XVI. El 1523 el duc de Sogorb, Alfons I d'Aragó, va iniciar la construcció d'un palau, que va quedar inacabat, i va promoure la concessió d'indult apostòlic als que visitaren el santuari. El 1531 es va començar el bastiment de l'hostatgeria a càrrec del bisbe de Sogorb, Gaspar Jofré de Borja. El 1540 l'arquebisbe de València, Jordi d’Àustria, va atorgar llicència per demanar almoines a l'arxidiòcesi pel santuari. 

El 1542 el rei Carles I va concedir  salvaguarda reial a l'ermita, el 1555 el papa Pau IV va confirmar la protecció, i el 1561 Felip II va renovar la protecció reial. En 1564 el rei Felip II visita el santuari. 

El 1566 el papa Pius V va instituir una capellania a l'ermita amb sis clergues i un prior per oferir els ofici religiosos,fet que va obligar a construir la casa dels Capellans el 1570, seu central on es va organitzar la vida religiosa i econòmica del Santuari. 

Portada principal

Entre 1590 i 1595 es va edificar un hospital per acollir als pobres devots. I la Creu Coberta o Prigó cobert, fou esculpida per Baptista Vázquez  el 1598. 

Al segle XVII, malgrat unes condicions generals adverses, amb crisi econòmica i bandolerisme, que dificultaven les visites, encara va rebre el 1610 la visita reial de Felip IV. Així mateix, el 1619 es van encetar les obres de la part superior de l’hostatgeria i es va substituir la coberta de fusta per una volta que ja el 1693 estava molt deteriorada. 

La decadència va avançar i es va palesar en la disputa per les competències econòmiques i administratives del santuari entre el Consell municipal de Traiguera i la Capellania, que va acabar guanyant el Consell. Així, aquest va obtindre la prerrogativa d'elegir els clergues i poder intervenir en la part econòmica i administrativa del santuari. 

 L'arribada dels Borbons va suposar un ressorgiment de la devoció mariana, amb un major interés pel santuari i un increment dels peregrins i visitants que hi arribaven. Aquesta prosperitat va incidir en la renovació del temple. Es va executar la portada principal, es va refer la nau, es va construir el creuer, i es va allragar la capçalera amb un nou presbiteri i un cambril amb cúpula, acabat el 1716, segons està indicat en la portada. D'aleshores ençà poc es feu per evitar el deteriorament progressiu de tot el complex, agreujat durant els períodes bèl·lics.

Accés al pati interior de l'hostatgeria, on es troba la capella de la Mare de Déu i les antigues cuines

Arquitectura 

El conjunt, en el qual destaca l'àmplia plaça davantera amb unes construccions   porxades que servien de refugi als visitants, està format pel temple, al centre, la casa dels Capellans i el palau dels ducs de Sogorb, a l'esquerra, i la font del Miracle, la capella gòtica, les cuines i l'hostatgeria, a la dreta.

  L'antiga Casa dels Capellans està notablement transformada. Als nivells inferiors hi ha naus d'arcs de diafragma i, al superior, una sèrie de sales molt renovades. 

Exaltació de la imatge de la Mare de Déu, a la volta del presbiteri

L'hostatgeria és un conjunt d'alcoves destinades a acollir els pelegrins al santuari, amb dos pisos i pati interior, i carregada sobre arcs escarsers per deixar lliure el llit del barranc. Està construïda amb murs de maçoneria amb finestres rectangulars de carreus amb motllures de tradició gòtica. La fusteria i els guarniments de ferro són renaixentistes. Els murs del pati presenten una pintura arquitectònica al fresc. Entre les sales, hi destaca la dita del Bisbe, en què el sostre descansa sobre mènsules esculpides amb caps humans d'un bisbe, un cardenal, un capità i un turc, que la tradició vincula amb les reunions prèvies a la batalla de Lepant, i les dues finestres estan coronades per l'escut de Gaspar Jofré de Borja.

 A la planta baixa de l’hostatgeria, al costat de la font del Miracle, s’hi troba la capella de la Mare de Déu, amb volta de creueria adornada amb pintures al tremp d'àngels músics. La veïna cuina medieval està formada per un gran tir cònic disposat sobre petxines i arcs.

Des de fa uns anys la Casa dels Capellans ha estat reconvertida en un restaurant, i l'abril del 2010, les antigues cuines, sota l'hostatgeria, s'han reaprofitat per instal·lar una oficina de turisme.