Tal dia com hui del 1975 l’ONU va declarar el 8 de març Dia de la Dona

per NLV

Efemèrides

Foto Miquel Codolar | ACN
Foto Miquel Codolar | ACN

El 1975, l’ONU va declarar el 8 de març Dia Internacional de la Dona. Dos anys més tard, l’Assamblea General va convidar tots els Estats que proclamaren, d’acord amb les seues tradicions històriques i costums nacionals, un dia de l’any com a Dia de les Nacions Unides pels Drets de la Dona i la Pau Internacional. La resolució 32/142 demanava als Estats que continuaren ajudant a crear condicions favorables per a l’eliminació de la discriminació de les dones i per a la seua plena participació al procés de desenvolupament social. L’Any Internacional de la Dona, el 1975, obria les portes del Decenni de les Nacions Unides per a la Dona (1976-1985), proclamat per l’Assemblea General de l’ONU. Als Estats Units, es celebra oficialment des del 1994, malgrat que és on s'hi troben els orígens de la commemoració. 

Els orígens del 8M

Els orígens d’aquesta celebració, encara que no tan llunyans, són molt confosos. La historiografia els vincula a la commemoració de l’incendi d’una fàbrica tèxtil de Nova York el 1857, segons unes fonts, i el 1908, segons altres.

L’explicació més versemblant es remunta a mitjans del segle XIX, en plena revolució industrial. El 8 de març del 1857, milers de treballadores tèxtils van decidir eixir als carrers de Nova York amb el lema «Pa i roses» per protestar per les míseres condicions laborals i reivindicar una retallada de l’horari i la fi del treball infantil.

Va ser una de les primeres manifestacions en la lluita pels seus drets. A partir d'aleshores, van esdevenir diferents moviments, successos i mobilitzacions (com la vaga de les camiseres del 1909). L’episodi també va servir de referència per fixar la data del Dia Internacional de la Dona.

El 8 de març del 1857, un grup de treballadores tèxtils van eixir als carrers de Nova York per protestar per les condicions laborals

No obstant això, el capítol més cruent de la lluita es va produir el 25 de març del 1911, quan es va incendiar la fàbrica de camises Triangle Shirtwaist de Nova York. Un total de 123 dones i 23 homes van morir. La majoria eren joves immigrants d’entre 14 i 23 anys. Segons l’informe dels bombers, una burilla mal apagada llençada en un poal ple de restes de tela que no s’havia buidat en dos mesos va ser l’origen de l’incendi. Les treballadores i els seus companys no van poder escapar perquè els responsables de la fàbrica havien tancat totes les portes d’escales i de les eixides, una pràctica habitual llavors per evitar robatoris. Com que no podien fugir, moltes de les treballadores van saltar al carrer des dels pisos huit, nou i deu de l’edifici. La majoria de les víctimes van morir per cremades, asfíxia, lesions per impacte contundent o una combinació d’aquestes causes. El desastre industrial, el més mortífer de la història de la ciutat, va suposar la introducció de noves normes de seguretat i salut laboral als EUA. Abans d’aquesta data, Nova York i Chicago ja havien acollit el 28 de febrer del 1909 un acte que van batejar amb el nom de Dia de la Dona, organitzat per destacades dones socialistes com ara Corinne Brown i Gertrude Breslau-Hunt.

Els moviments obrers

És cert que els orígens del Dia Internacional de la Dona estan lligats als moviments obrers i als partits socialistes dels Estats Units i Europa. Les dones del partit socialista nord-americà van ser les primeres a instaurar el Woman’s Day o Dia de la Dona, unes jornades de reflexió i acció. La primera, que va tindre lloc el 3 de Maig del 1908 a Chicago, reivindicava el sufragi femení, que no van aconseguir fins al 1920, i rebutjava l’esclavitud sexual. 

A Europa, va ser el 1910 quan durant la segona Conferència Internacional de Dones Socialistes, celebrada a Copenhaguen, a Dinamarca, amb l’assistència de més de 100 dones procedents de 17 països, es va decidir proclamar el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Després d’aquesta iniciativa hi havia defensores dels drets de les dones com ara Clara Zetkin i Rosa Luxemburg. 

Manifestació a favor del vot femení a Nova York el 1913

Zetkin (1857-1933), líder de les socialistes alemanyes, va proposar el 1910 a la II Conferència Internacional de Dones Socialistes, a Copenhaguen, instaurar el Dia Internacional de la Dona, que es va celebrar per primera vegada el 19 de març del 1911 a Àustria, Alemanya, Dinamarca i Suècia. Més d’un milió de dones hi va participar, segons l’Assemblea General de l’ONU. A més del dret a votar i a ocupar càrrecs públics, demanaven el dret a treballar, a l’ensenyament vocacional i la fi de la discriminació laboral. El dia de celebració va anar canviant fins que el 1914 es va instituir definitivament el 8 de març. Rússia va adoptar el Dia de la Dona després de la Revolució comunista del 1917. El van seguir molts països. A la Xina, es commemora des del 1922, i a l’Estat espanyol, des del 1936. 

La història del Dia Internacional de la Dona no es pot vincular a un únic esdeveniment aïllat, sinó que està formada per processos i esdeveniments que mostren una societat en transformació que es feia cada vegada més complexa: la Primera Guerra Mundial, la Revolució Russa, el sindicalisme femení de les primeres dècades del segle XX, la lluita pel sufragi femení o les pugnes entre socialistes i sufragistes.

El color morat

El color morat és el color representatiu del Dia de la Dona, i el que adopten les dones i llueixen els edificis com a signe de la reivindicació. Va ser el color que el 1908 utilitzaven les sufragistes angleses. A les dècades del 1960 i el 1970, les dones socialistes van escollir aquest color com a símbol de la lluita feminista i, posteriorment, se’l va associar a la jornada que se celebra cada 8 de març. Una jornada que s'ha convertit en un moment de confluència per reivindicar la igualtat de drets per a totes i recordar que encara no s'hi ha assolit.

Fonts: Museu d’Història de Catalunya a Twitter, 2020 /  «8 de març. Dia internacional de les dones», Associació de Dones Periodistes, 2021   /   «Dia de la Dona: Què va passar el 8 de març del 1857?», El Periódico, 2020