Abolicionisme de la prostitució? (1)

per Antonia Molina Habas

Veus

Abolicionisme de la prostitució? (1)
Abolicionisme de la prostitució? (1)

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

En aquest moment vivim un debat sobre la prostitució de màxima actualitat, encara que aquest debat no és nou. Històricament l'anàlisi sobre aquest tema, ha generat desavinences i diferents òptiques per al seu abordatge, entre prohibicionistes, abolicionistes i reglamentaristes. El sistema prohibicionista criminalitza la «desviació» i amenaça amb penes o mesures de seguretat als qui viuen del treball sexual, i el sistema abolicionista aspira a erradicar la prostitució dirigint tot el seu potencial repressiu cap a les conductes de tercers que les afavoreixen. Aquests dos sistemes equiparen prostitució a explotació i degradació de les dones, incompatible amb la dignitat i l'autonomia de la persona. Com explica Maria Luisa Maqueda: «L'un i l'altre es desenvolupen preferentment durant aquest segle, com a reacció enfront del més arcaic i injuriat sistema reglamentista que, en el seu afany per salvaguardar la salut i la moralitat públiques, no va fer sinó garantir maldestrament una forma de control perniciós i inútil sobre la prostituta. Tant el reglamentista com el prohibicionista constitueixen formes institucionalitzades de reacció social, sistemes de control davant les dones desviades…».

Cadascun d'aquests dos sistemes, atenent el seu argumentari, relacionen intencionadament diferents conceptes amb la prostitució, com a explotació, desviació, delinqüència, violència… i desvirtua amb subjectivitat ideològica el que és realment la prostitució.

L'Organització Mundial de la Salut defineix la prostitució o Treball Sexual Comercial com tota «activitat en la qual una persona intercanvia serveis sexuals a canvi de diners o qualsevol altre bé» (OMS 1989).

La Jurisprudència de l'estat espanyol la defineix com: «la prestació de serveis de caràcter sexual a canvi d'una contraprestació de caràcter econòmic, durant un temps més o menys temporalment extens» (STS de 26-07-2016) 

El treball sexual és una forma -transitòria o permanent- de guanyar-se la vida entre persones adultes i lliures (tan «lliures» com guanyar-se la vida en altres treballs penosos i arriscats). Si hi ha imposició, si media coerció o abús i, per tant, absència de consentiment, no existeix prostitució sinó violència sexual. En el concepte de «prostitució forçada» no hi ha, doncs, cap reciprocitat que puga recordar a la prostitució, per la qual cosa es tracta d'un concepte impossible. No podem referir-nos a la prostitució quan la remuneració no beneficia a qui realitza la prestació sexual, ni tan sols pren la decisió de dur-la a terme, quedant a la mercè de la voluntat de tercers. Tal pretesa «prostitució coercitiva» només es donaria en un context comercial en el qual «uns altres» es beneficien econòmicament a costa de qui manca de capacitat d'agència i no té oportunitat de decidir, negociar o obtindre diners.

Les dones que són obligades a vendre serveis sexuals, no són treballadores sexuals, són víctimes de tràfic, que mereixen protecció i intervenció dels estats fent que es complisquen les lleis internacionals. Segons l'informe de les Nacions Unides sobre el tràfic de persones de 2020, a l'Europa occidental i del sud la meitat de les dones i xiquetes objecte de tràfic ho són per a la seua explotació sexual i l'altra meitat per a la seua explotació laboral (especialment en el treball domèstic). El tràfic és un abús atroç contra els drets humans que ha d'estar penalitzat; l'Estat ha d'intervindre per a complir les lleis, que en són bastants, i que ja existeixen en la legislació de l'estat espanyol. 

En comptes de pressionar perquè es complisquen aquestes Lleis, una bona part del moviment feminista enarbora la bandera de l'Abolicionisme.

Però, quina és la prostitució que es vol abolir des de l'Estat? La de carrer, la dels pisos i els clubs, que són les seues formes més visibles? O es busca desmuntar el mercat de la pornografia, les cabines, les línies eròtiques, els anuncis i reclams de serveis relacionats amb el sexe? On fixar la línia de l'indigne i el degradant? Si l'abolició i la prohibició del treball sexual es realitzen amb l'objectiu d'acabar amb el tràfic amb finalitats d'explotació sexual, com ha assegurat la consellera de Justícia del Govern Valencià, cal tindre en compte que és en molts dels estats on no es penalitza o on es reglamenta aquest treball que es produeix major detecció i actuacions legals contra el tràfic. L'informe de Nacions Unides citat a dalt recomana una sèrie de polítiques concretes eficaces contra el tràfic. Entre aquestes no s'inclou l'abolició ni la prohibició del treball sexual, i d'entre les incloses, poques s'apliquen de manera rigorosa al País Valencià. És de suposar que amb l'«abolició» de la prostitució la consellera de Justícia cerca acontentar una part del moviment feminista, mostrar la seua actuació punitiva contra un treball tradicionalment objecte d'ocultació i exclusió, rebutjat per tocar el tema del sexe, i fer veure que sí que es lluita contra el tràfic.