Abolicionisme de la prostitució? (2)
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.
Al País Valencià l'òptica abolicionista és, en aquest moment, l'hegemònica en les Institucions, i és el Front Abolicionista, especialment després de l'aprovació a les Corts Valencianes de la Proposta No de Llei (PNL) «Contra l'explotació sexual», qui lidera la croada contra la prostitució. Dins del moviment feminista, existeixen diverses posicions sobre aquest tema.
La (PNL) demana al Govern de la Generalitat «un desenvolupament normatiu encaminat a reconéixer la prostitució com una forma extrema de violència contra les dones, i per tant la urgència del desenvolupament d'accions concretes dins de les seues competències, a més que inste el Govern central a l'elaboració d'una Llei Estatal per a l'Abolició de la Prostitució». La PNL va proposar mesures prohibicionistes i punitives contra els clients o les persones que es beneficien, així com «la provisió de fons per a serveis socials integrals dirigits a qualsevol dona que desitge abandonar la prostitució» (inserció laboral, suport econòmic, psicològic i educatiu, permisos de residència per a aquelles dones «que decidisquen abandonar o denunciar el sistema prostitucional...»).
Estic d'acord que el tràfic amb motiu de comerç sexual, la prostitució forçada, és 100% violència masclista, i cal acabar amb ella, però la prostitució no forçada no és tràfic. En aquest sentit, el missatge que es trasllada de la prostitució en la PNL, és que es tracta d'una única categoria, sempre forçada, com si això fora una veritat acceptada universalment. Tanmateix, no és així. La PNL cita el Conveni per a la repressió del tràfic de persones i de l'explotació de la prostitució aliena. Aquesta va ser una Resolució de l'Assemblea General de les Nacions Unides de 1949 que molts països avançats no van signar perquè demandà castigar el concert o l'explotació de la prostitució voluntària en l'Article 1, atés que en aquests la prostitució voluntària és legal i/o està regulada com una ocupació. El protocol de Tràfic (2000) i la Convenció de les Nacions Unides contra la Delinqüència Organitzada Transnacional ha utilitzat una definició de tràfic diferent a la de la Convenció de 1949 i ha sigut ratificat per molts més països.
En equiparar el treball sexual al tràfic i qualificar-lo de manera extrema de violència contra les dones, quasi com si no n'hi haguera altres formes, la PNL fomenta els prejudicis i el rebuig contra les dones que viuen del treball sexual, i es conforma com a imaginari col·lectiu inqüestionable en la «ment» social, una por a la despenalització de la prostitució com a equivalent al tràfic, el qual és un delicte a perseguir. La PNL mistifica la realitat.
Es pretén perseguir no tan sols els proxenetes, una figura ja prohibida en el Codi penal de l'estat espanyol, sinó també als clients, i persones que ajuden al treball sexual. D'aquesta manera, com és ben conegut en l'experiència estudiada i analitzada a nivell internacional, s'augmenten els prejudicis i el rebuig a les dones que viuen del treball sexual, s'augmenta la seua ocultació i la seua exclusió, s'augmenta la violència contra aquestes persones, augmenten les situacions de risc vital i l'extensió de malalties greus com el VIH.
A més de mesures punitives ja en pràctica (per exemple, en les ordenances municipals de València i Alacant), per a estimular l'abandó de la prostitució, la PNL proposa els Plans «integrals d'actuació…» dedicats a «les dones en situació de prostitució», ignorant en tot el text de la PNL els treballadors sexuals, excepte en el cas del tràfic de xiquets. Aquests plans, consten de principis molt generals d'intervenció, sense propostes de dotació pressupostària ni organització d'aquests plans. Una bona mesura d'aquesta PNL, no obstant això, és la de «concedir permisos de residència a dones migrants, que vulguen abandonar o denuncien el seu sistema prostitucional». No obstant això, quan plantegen la seua derivació a Serveis socials, no es correspon amb una alternativa seriosa, elaborada ni ajustada a la realitat de les dones; l'augment de 320€ al mes de la Renda Valenciana d'Inclusió fins a completar el 100% del Salari Mínim Interprofessional, coneixent la complexitat del seu accés i manteniment, tampoc no és una alternativa atractiva, integral i integrada, que puga donar resposta als seus projectes de vida. Aquestes mesures són insuficients però bones per a les persones que vulguen iniciar el procés d'abandonar la prostitució. No obstant això, ni aquestes mesures ni les punitives permeten abolir el treball sexual com a mitjà de vida.
Des de l'abolicionisme, es té la idea que les persones que viuen del treball sexual són víctimes, especialment si són dones. Interessa continuar mantenint aqueix prejudici o estigma, per això no cal comptar amb elles a l'hora de planificar lleis que tenen a veure amb el seu mitjà de vida, amb el seu treball. Per això, fa poques setmanes, la secretària d'Estat del Ministeri d'Igualtat, Ángela Rodríguez, va ser criticada durament pel moviment abolicionista, per reunir-se amb el sindicat Otras. Entenen que són víctimes, sense capacitat per a decidir, sense opinió, i consegüentment se'ls eximeix de qualsevol responsabilitat pel mal ús dels seus cossos, per la seua complicitat amb el patriarcat o per la mercantilització de la seua sexualitat. El moviment abolicionista està per a pensar per elles; no és que es desconega la llibertat i capacitat de les treballadores sexuals, sinó que s'ignora a consciència per a evitar embrutar, amb les seues paraules i actes, la imatge ideal que s'ha construït del femení des del moviment feminista.
Per què no comencem a escoltar les treballadores i treballadors sexuals? Elles i ells, com ningú, saben quines són les seues necessitats. Per què no comencem a considerar-les com a part de la ciutadania del País Valencià, amb els seus drets polítics bàsics, dels quals no podem privar ningú, ni per raó del seu passaport ni de l'activitat que exercisquen? Estem parlant d'un procés. Un procés que ha de ser democràtic i participatiu, on les persones que viuen del treball sexual i vulguen abandonar-lo, tinguen veu. El problema de la prostitució és molt complex, com ho són les vides de les persones que viu d'aquesta feina. Ens enganyem si pensem que pot desaparéixer d'un cop amb una Llei Abolicionista. No és així.