Abolicionisme de la prostitució? (i 3)
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.
El 13 d'Abril de 2016, França va aprovar la seua Llei Abolicionista «amb l'objectiu d'enfortir la lluita contra el sistema de prostitució i donar suport a les prostitutes». Després de 3 anys d'implementació de la Llei, es va fer una enquesta el 2019, al llarg de tot el país, per a documentar els impactes d'aquesta Llei sobre la salut, els drets i les condicions de vida de les treballadores sexuals a França. El 63% va declarar que les seues condicions de vida es van deteriorar, el 78% que els seus ingressos van caure, el 42% se sent més exposada a la violència i al 38% li costa més imposar l'ús del preservatiu, entre altres. Al 2019, només 130 persones havien aconseguit abandonar la prostitució, utilitzant el sistema de protecció que estableix la Llei.
«No és qüestió d'estar a favor o en contra de la prostitució, la qüestió és saber quins són els dispositius que les protegeixen i quins les fragilitzen. I estem constatant que aquesta Llei està fragilitzant les més explotades, aquelles que més ajuda necessiten. No és una Llei que protegeix, encara que s'anuncie com a protectora» (Irene Aboudaram, Metges del món, França).
Parlem llavors de despenalitzar, despenalitzar no és legalitzar, parlem de regular drets, i obrim aquest procés participatiu amb les interessades mateixes, en el qual les acompanyem en els seus projectes de vida fora del treball sexual, sempre que voluntàriament vulguen deixar-lo. Això no s'ha fet, i no és justificable. Cal anar cas per cas, persona per persona, no podem generalitzar situacions o problemàtiques de les treballadores i treballadors del sexe, perquè no és rigorós i no s'ajusta a la realitat, la qual és molt més diversa i complexa com per a fer taula rasa neutralitzant les individualitats de cada persona.
El que sí s'ha fet des de les institucions principalment, és enarborar la bandera de l'Abolicionisme, com a meta, com a prioritat. Però, algú ha valorat les conseqüències que una Llei Abolicionista durà a les dones i homes que viuen en el País Valencià del treball sexual? Aquestes conseqüències s'han ignorat i invisibilitzat, d'això no es parla. Tanmateix, no podem ocultar ni obviar la responsabilitat de totes les defensores d'allò que anomenen el «rescat de dones», sobre les conseqüències concretes d'aquest; la creença ferma que s'està rescatant a totes les dones de la violència i la degradació, eludeix la seua responsabilitat davant les conseqüències de tal rescat. Per això, des d'un compromís responsable de les diferents postures del moviment feminista, hauria d'analitzar-se el cost i el benefici de les seues propostes en les vides de les treballadores sexuals. I una altra vegada, això no s'ha fet.
Tampoc s'ha tingut en compte les peticions que han fet les associacions de treballadors i treballadores sexuals, en relació als canvis que es volen introduir amb la proposta de la nova Llei de llibertat sexual, en concret la penalització de la «Terceria locativa». El canvi en l'art. 187 bis del Codi penal, castigaria amb pena de presó d'un a tres anys els qui lloguen immobles per a l'exercici de la prostitució. Argumenten les dones que els qui viuen del treball sexual i desenvolupen pel seu compte l'activitat, lloguen habitacions com una manera d'estar més segures i protegides. La modificació del citat art. 187 bis, significaria una regressió de drets, les criminalitzaria i deixaria desprotegides. Haurien de passar a la clandestinitat, amb la qual cosa augmentaria molt més el risc de patir violències, així com l'estigma que pateixen; estigma com a dones roïnes, lligat al seu comportament sexual, pel qual són excloses de la vida pública.
Tot aquest procés necessari del qual he parlat més amunt, ha de ser paral·lel a les intervencions per a eliminar el tràfic amb objectiu d'explotació sexual. Estic d'acord amb el Pacte València contra la violència de gènere i masclista, en la seua Línia Estratègica 3, i mesura 13, quan diu: «Elaborar un Protocol Marc de Protecció a les Víctimes del Tràfic d'Éssers humans amb finalitats d'Explotació Sexual a la Comunitat Valenciana, així com procediments d'intervenció social per a aqueixos casos». Podem començar per ací.
Ens queda molt per fer, les xifres precises de Tràfic a nivell de país i d'Estat, se'ns escapen. És difícil obtindre dades rigoroses sobre el tràfic a causa de la seua naturalesa il·legal i sovint invisible. En el seu últim informe, el defensor del poble ha denunciat de nou les dificultats per a la identificació de les víctimes de tràfic d'éssers humans i ha demanat millorar els protocols existents per a la detecció de perfils especialment vulnerables. A més, ha alertat sobre la necessitat d'assegurar que aquelles, poques, víctimes que entren en contacte amb les autoritats, reben una resposta àgil i ràpida, amb les mesures de protecció necessàries.
En aquest sentit, ja a l'agost de 2015, Amnistia Internacional va elaborar un informe sobre «Protecció dels drets de les treballadores i treballadors sexuals» en pro dels seus drets humans, plantejant la despenalització de la prostitució i especificant les mesures específiques necessàries per a lluitar contra el tràfic de persones. No s'ha tingut en compte malgrat ser un estudi rigorós, on s'ha escoltat també les treballadores i treballadors sexuals. Per què?
És clau que en aquest moment anem més enllà de sancions, i xicotetes mesures socials; tota aquesta complexitat no es resol amb una Llei sancionadora i estigmatitzadora. Estem en un moment clau per a parar i repensar, seria extraordinari que iniciàrem al País Valencià un procés participatiu amb les aportacions i vivències de les persones que viuen del treball sexual, i amb el moviment feminista, perquè es necessitaran molts anys fins que la prostitució desaparega.