Joc fora!
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.
Aquesta és l'expressió que, en el joc del truc, fa un jugador quan, creient que té cartes suficientment bones, pot guanyar la partida. També, i passa sovint, quan tenint-les molt roïns, ho diu de farol per a intimidar els contraris i vore si es retiren, però, i també passa sovint, els contraris les tenen suficientment bones i li responen: volem! Aleshores, ai mare, i ara què?
El masclisme sol jugar així sempre: de farol, esperant que l'altra part, la dona, es retire per por a perdre. Ell, tinga bones cartes o no, sempre vol fer creure que té les millors, encara que rarament és així. La seua única basa és fer por.
Plantar-se, reptar, acceptar l'envit a la primera, no sol ser l'actitud habitual en les dones. Normalment, solen primer aguantar, després assimilar, transigir i, finalment, arribat a l'extrem, actuar o, dissortadament, moltes vegades no. Des de l'aguant inicial a l'actuació final hi ha tot un calvari, el de la por. La por a no tindre cartes suficientment bones per a respondre al repte, la por que una decisió precipitada d'ella empitjore la vida de tercers (fills, pares, familiars, treball, etc.) abans que no la d'ella. És el terrorisme domèstic, més antic que el de les bombes i els assassinats, el que més mortes i ferides causa i ha causat al llarg de la història, malgrat això, el més comú és acceptar-lo com a culturalment «normal». La matí perquè era meua, eixa és la frase que resumix un determinat rol cultural, pensar que la dona, en cap cas, pot estar per sobre de l'home i molt present a la nostra societat i perillosament instal·lant-se en bones capes de la joventut actual. Molt del bullying actual té les seues arrels a eixa mentalitat masclista. Tant és així que s'han fet i es fan acudits com si per algú encara poguera ser graciós humiliar una dona.
Hui, dia 8 de març, escric aquest article mentre veig a la televisió dones portant al braç els seus fills fugint espantades de les seues cases, del seu país, i tot, perquè un altre fill, sense tindre bones cartes, vol jugar amb la por dels altres bramant un «joc fora!» intimidatori en forma de bombes. Però pense, quant de temps porten així les dones a l'Àfrica?, Sud-amèrica, Àsia, Afganistan, portant els seus fills al braç fugint de l'horror d'un mascle dominant en forma de llei?
Putin, el cap de la màfia russa, ha volgut intimidar el món amb el seu gest prepotent i, encara més, mostrant l'arsenal nuclear que té per si no fora suficient amb tot el que veiem. Fins ara, l'únic enemic que hem vist que té són dones i xiquets morts de por, tot un èxit per al canalla alfa i el seu exèrcit de paranoics. Eixes dones, fa una setmana estaven a les seues cases, als seus treballs, els xiquets a l'escola i ara... eixes dones que són mares, esposes, iaies, germanes d'altres persones es veuen fora de sa casa, del seu país, sols perquè un cafre ha decidit esglaiar-les i esglaiar amb elles el món.
Sovint el veiem besar la creu, signar-se davant el pope... vos recorda alguna cosa, a algú? Sí. Per a aquell, les dones tampoc eren res, sols matèria de plaer i acudits, màquines reproductores necessàries per a fabricar obrers, soldats i consumidors. A qualsevol dictadura o règim autoritari la dona és sols això. Quan escolte alguna dona dir que amb Franco es vivia millor sols puc pensar si aquesta dona és conscient del que acaba de dir. Qui pot dir ara que amb els putins es pot viure millor?
Hui, dia 8 de març, no és un bon dia per a les dones, almenys per a les dones que viuen en països on governen els putins. Tenim sort de viure a un país on, almenys, podem demanar que les dones tinguen el respecte que es mereixen, però hem de tindre clar que això podria canviar de la nit al dia si un percentatge de la població dona el vot al Putin local, que n'hi ha; aleshores podem convertir-nos en una altra Ucraïna, exemples en tenim de sobra. Les democràcies no han de ser estúpides i la lluita ha de ser contínua i no jugar mai de farol perquè quan diem: joc fora! sapiem cert, i els putins també, que tenim la partida guanyada.
Un bes mare, esposa, filla, germana, amiga, companya o dona que et creues amb mi pel carrer i ni ens coneixem.