Maleïdes les guerres i aquell qui les va fer

per Salvador Vendrell

Columnistes

Maleïdes les guerres i aquell qui les va fer
Maleïdes les guerres i aquell qui les va fer

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

Quan pose en marxa el televisor i em trobe amb imatges de la maleïda guerra d’Ucraïna, em venen al cap algunes de les estrofes d’una cançó del nostre Ovidi Montllor, «Dos anònims», publicada al disc Bon vent, el 1978:

«Al damunt de la tomba
hi ha anat un taronger
i a la branca més alta
hi canta l’esparver
que diu en son llenguatge
sempre de cara al vent:
Maleïdes les guerres
i aquell qui les va fer,
...»

Una guerra, la d’Ucraïna, que volen televisada. No com moltes altres que no tenen el privilegi de passar per les nostres pantalles. Hi ha guerres que volen de primera i de segona divisió, de la mateixa manera que volen que hi haja víctimes que mereixen més la nostra solidaritat que altres. Mira si és així que algunes informacions que es refereixen als refugiats s’acosten molt al racisme, com si aquestes víctimes d’ara patiren més que les altres: «No són refugiats fugint del Pròxim Orient o del Nord d’Àfrica. Semblen la típica família europea que podria viure a la porta del costat». Volen que ens atemorim, que parlem d’aquesta guerra i que prenguem partit. Que compartim el discurs que volen oficial i unànim. Ho tenen, ho tenim, molt clar: es tracta d’una guerra que ens afecta molt. 

Com que vivim en un país «democràtic» ens podem permetre fer alguna matisació al discurs gairebé unànim i oficial. Abans de parlar, però, de pronunciar-nos, hem de renunciar a Satanàs i dir, per si de cas ens entenen malament, que Vladimir Putin és el culpable de tot. És l’agressor: el responsable de les morts, de la destrucció i de la tragèdia que viuran moltes persones. I el podem qualificar d’homòfob còmplice de totes les extremes dretes del món que vol subjugar pobles sencers. Ho diguem amb paraules dels «nostres», perquè els «altres», els de la dreta extrema, parlen del mateix Satanàs —en això hi ha consens—, però el veuen encara comunista i soviètic. 

Una vegada admés qui és el dolent de la pel·lícula, amb la boca petita, podem intentar insinuar que, des que va caure la URSS, allò que anomenem Occident ha anat pressionat les fronteres russes, com si Rússia fora un país derrotat de manera definitiva. I afegir que caldria contar tota la història sencera i no només la part que interessa a un bàndol al qual ens hem —ens han— apuntat. Si veritablement volem entendre el conflicte, caldrà que coneguem totes les peces d’un puzle que anomenem història. Sabent, d’entrada, que la història és una ciència que es conta des d’una banda o altra de la barrera. I que els historiadors prenen partit. I tenen tota la raó: cal que en prenem, de partit, davant d’una demostració de força tan bèstia com la que ens mostren les imatges de televisió. La de la destrucció d’un país, d’un poble, que pateix, cada dia, les bombes salvatges que mana enviar el cap d’estat d’un país molt més poderós. 

Tot això és veritat i condemnem els culpables d’aquesta maleïda guerra. Però no podem deixar-nos de fer-nos preguntes encara que siguen innocents, com ara: ¿la resposta bona d’Europa és enviar armes a un poble perquè resistisca davant d’un mostre? Vaig sentir dir a Carmen Calvo que Ucraïna havia decidit resistir, que era la seua voluntat. Però ningú li preguntà a l’exvicepresidenta del govern: ¿els que agafen les armes van voluntaris o van obligats? ¿Què pensaria si el seu fill haguera d’anar obligat a resistir contra el monstre? Ja us avance que, si fora el meu cas, em faria objector, si poguera. ¿No té altra solució Europa? I encara més: ¿per què la decisió de la UE de vetar els mitjans de comunicació estatals russos, «la màquina mediàtica del Kremlin»? Diuen que ho fan perquè menteixen, que són pura propaganda per justificar la guerra de Putin. No dubte que menteixen, però no sé quin mitjà de comunicació quedaria ací, a l’estat espanyol, si els silenciaren per mentir, per fer propaganda. Mireu si les mentides són grosses, a casa nostra, que hem sentit, per la tele, parlar de les tropes soviètiques que entraven a Ucraïna.

Deu ser molt millor conéixer totes les versions de les coses que passen. Si sabem d’on prové la informació, és més difícil que ens enganyen. Recordeu Sant Agustí: «Temeu l’home d’un sol llibre». I cal seguir fem-nos preguntes, com ara, les que es feia Salvat-Papasseit que era poeta: 

«Guerra de religions? Això equival a dir: ‘Qui enganya a qui?’. Tots enganyen a tots. 

Guerra de patriotismes? Això equival a dir: ‘Qui és més bandit que l’altre?’ Cada u és el més bandit»

Ah! se m’oblidava. Cal preguntar-se també qui traurà profit d’aquesta guerra. Qui la guanyarà realment? Maleïdes les guerres i aquell qui les va fer!