Tal dia com hui del 1889 va nàixer la pianista Amparo Iturbi

per NLV

Efemèrides

Tal dia com hui del 1889 va nàixer la pianista Amparo Iturbi
Tal dia com hui del 1889 va nàixer la pianista Amparo Iturbi

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

El 12 de març del 1889 va nàixer a València Amparo Iturbi, famosa pianista internacional i germana del també pianista José Iturbi, amb qui va triomfar primer a Europa i posteriorment als Estats Units.

Amparo i el seu germà es van criar en el si d'una família molt relacionada amb la música. Ricardo Iturbi i Teresa Báguena tenien una gran afició per la música i, a més, la poc comuna habilitat d'afinar pianos. Per això no és gens estrany que els quatre fills es dedicaren a la música.

Amparo, la més jove, va estudiar música amb María Jordán i Eduardo López-Chavarri Marco, que havien sigut mestres del seu germà José, i va debutar amb el piano als 15 anys a Barcelona. Més tard, el 1925, va viatjar a París per a acompanyar José en una gira per la ciutat en la qual interpretava composicions d'Albéniz, Falla o Granados. L'èxit va ser rotund, especialment la interpretació de Goyescas, de Granados, que afirmava que Amparo era la que millor la tocava. Durant el període d’entreguerres, els dos germans van fer una gira a quatre mans i dos pianos per grans sales d'Europa, i visitaren Itàlia, Suïssa, Bèlgica, els Països Baixos o el Regne Unit.

El 1930, Amparo Iturbi es va casar amb l'exportador de taronges Enrique Ballester, del qual es va separar poc després. No es va divorciar formalment ni es va tornar a casar mai. Fruit d'aquest matrimoni naix la seua única filla, Amparo.

La vida d'Amparo Iturbi va estar estretament vinculada a la del seu germà i, per tant, a la música. Un punt d'inflexió de la seua carrera fou quan a mitjans de la dècada dels anys 30, va decidir acompanyar-lo en la seua aventura americana. Als Estats Units va debutar en el cèlebre Carnegie Hall de Nova York i, a partir d'aquest moment, li van arribar moltes ofertes per tocar en programes de ràdio i, sobretot, en films de Hollywood, acompanyant el seu germà. El periple als EUA va ser essencial. Existeixen un parell de llibres que narren, precisament, la gran aventura dels Iturbi en la meca el cinema: l'any 2004 la Generalitat Valenciana va publicar el llibre Iturbi a Hollywood, escrit per José Domènech Part i Manuel Gil Desco i, el 2012, València, Hollywood, Iturbi, escrit per Manuel Molins Casaña. En ambdues obres es produeix una aproximació a la figura d'aquest valencià il·lustre i, no obstant això, s'esmenta a Amparo com una simple acompanyant del geni de José. De fet, en el llibre de Domènech i Gil, es trasllueix que José va ser el pitjor enemic d'Amparo perquè era molt difícil viure a la seua ombra.

Els germans van aparéixer en diferents pel·lícules musicals de la Metro Golden Mayer com ara Vacances a MèxicTwo Girls and a Sailor o Three Daring Daughters. En totes aquestes participacions sempre va ser l'ombra del seu germà, la necessària part per formar el duo. Va passar quelcom similar en shows televisius cèlebres de l'època com el de Jimmy el 1955 o The Bell Telephone Hour en 1962. Els Iturbi demostraven la seua destresa al piano, però l'estrella era José. Tanmateix, Amparo es va adaptar perfectament al Hollywood dels anys 40, tot just quan Espanya vivia una postguerra infernal i Europa estava a punt d’entrar en la II Guerra Mundial. Estats Units era un refugi per als germans pianistes. 

José Iturbi sempre va sentir un veritable respecte per la seua germana i mai va posar-ne en qüestió la vàlua per ser dona. De fet, en una entrevista a Los Àngeles Times el 1937, el director d'orquestra va afirmar: «Si una dona és capaç de tocar un instrument millor que un home, nosaltres la volem en la nostra orquestra». Probablement estava pensant en Amparo, que també estava molt ben considerada entre la resta de músics, entre d'altres pel mateix Granados.  

La integració d'Amparo a la vida als EUA va ser total. El 1956 va ser nomenada ciutadana honorària de Texas i dos anys després va ser premiada amb el títol de Dama de la Creu d'Isabel la Catòlica. Deu anys més tard, va estar a punt de convertir-se en  la directora del Departament de piano de la Universitat de Loyola, però la malaltia provocada per un tumor cerebral que va acabar sent mortal, no ho va permetre. 

Amparo Iturbi va morir el 22 d'abril de 1969 a Beverly Hills i el seu nom va ser el precursor de moltes altres pianistes que van arribar després.

 

Fonts: M. Jesús Espinosa de los Monteros, «La pianista de Hollywood: Amparo Iturbi», València Plaza, 2019  /  «Amparo Iturbi Báguena (1898-1969)», À Punt, 2019  /  Viquipèdia