Els països de la Mediterrània occidental es comprometen a València a cooperar en matèria hídrica

L'escassetat d'aigua ja afecta més de 180 milions de persones en tota la conca a causa del canvi climàtic

per NLV

Territori, Política

La vicepresidenta i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, presideix el Diàleg 5+5 de la Mediterrània Occidental | EP
La vicepresidenta i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, presideix el Diàleg 5+5 de la Mediterrània Occidental | EP

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

Els països de la Mediterrània occidental han subscrit aquest dijous la Declaració de València per la qual es comprometen a impulsar un Pla d'Acció conjunta per fer front a les conseqüències del canvi climàtic sobre els recursos hídrics de la regió, que ja experimenten serioses alteracions.

Així, França, Itàlia, Malta, Portugal, Algèria, Líbia, el Marroc, Mauritània, Tunísia i l'estat espanyol han acordat posar en marxa un Programa de formació, transferència de coneixement i desenvolupament de capacitats per identificar conjuntament aquelles accions, experiències i solucions en àmbits com ara la gestió integrada de conques hidrogràfiques, la dessalació i la reutilització o millora d'infraestructures.

La vicepresidenta i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera, després de presidir el Diàleg 5+5 de la Mediterrània occidental, ha assenyalat que «articular respostes coordinades és primordial per assegurar un futur més sostenible, segur i resilient, i cooperar ens fa menys vulnerables».

Ribera ha recordat que l'informe de l'IPCC posa de manifest que la regió mediterrània és un dels entorns amb major nivell d'estrés hídric, una situació d'escassetat d'aigua que pateixen ja més de 180 milions de persones en tota la conca.

A més, les previsions apunten a un increment de la freqüència i virulència dels fenòmens extrems, com ara sequeres, inundacions o grans tempestes; a l'agreujament de fenòmens com la desertificació i la salinització d'aqüífers i sòls i a la disminució dels cabals dels rius.

Aquestes conseqüències impactaran no sols en l'agricultura, sinó que també afectaran negativament l'autonomia energètica, en descendir la nostra producció hidroelèctrica. De fet, la península Ibèrica podrà experimentar una reducció del 10% del seu potencial hidroelèctric amb un augment de 2 °C, i podria reduir-se a la meitat en cas que l'augment arribe als 1,5 °C.

Per això, amb la Declaració de València, aquests països també es comprometen a reforçar la seguretat hídrica mitjançant l'aplicació de la Gestió Integrada dels Recursos Hídrics (GIRH) a tots els nivells per a avançar d'una forma resilient cap a la consecució d'un accés segur a l'aigua i al sanejament per a tots, tal com estableix l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible número 6 de l'agenda de Nacions Unides per al 2030.