Guerra a Ucraïna: el principi de la III Guerra Mundial o la fi de l’actual ordre mundial? (1)

Cal conéixer la història completa per poder ser conscients que la situació és més complexa del que diuen els mitjans

per Francisco Ordiñana

Veus

Guerra a Ucraïna: el principi de la III Guerra Mundial o la fi de l’actual ordre mundial? (1)
Guerra a Ucraïna: el principi de la III Guerra Mundial o la fi de l’actual ordre mundial? (1)

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

Zelenski, president d’Ucraïna, ha passat en 10 dies de demanar al seu poble que lluite fins al final i d'advertir que els russos van per ell a pràcticament suplicar a Putin de veure's cara a cara per negociar. També ara afirma que Occident també és responsable de la situació actual a Ucraïna, trencant amb el discurs dels mitjans de comunicació i reconeixent implícitament que ha perdut la guerra política i militar.

Com crec que acabarà això: s'arribarà a un acord pel qual Zelenski i la seua família se n'aniran del país (segurament a Miami, que és on, segons els Pandora Papers, té els diners i on van els lacais dels EUA quan les coses ixen mal); es posarà a Víktor Yanukóvich, l'anterior president (deposat pel cop d'Estat del 2014 per l’extrema dreta ucraïnesa i finançada pels EUA i la UE) fins a noves eleccions; se'n ratificarà la desmilitarització, la desnazificació i la neutralitat d’Ucraïna, i es reconeixeran les noves repúbliques del Donbass. 

Respecte al Donbass, és un territori que ha patit durant 8 anys bombardejos, assassinats, violacions i agressions de tota mena per part del govern ucraïnés, i ha deixat més de 14.000 morts, la majoria civils. Un govern i unes forces armades clarament neofeixistes que ara són blanquejades pels mateixos mitjans de comunicació que fa uns anys els descrivien com corruptes i violents. De fet, hem pogut ser testimonis d’algunes de les més recents barbaritats, com l’assassinat d’un dels negociadors ucraïnesos per part del mateix servei secret ucraïnés acusat de traïció. Amb açò no vull dir que estiga justificat envair un país, que Putin siga un heroi i Rússia una democràcia moderna. Res més lluny de la realitat. Però crec que és important conéixer tota la història completa per a poder ser conscients que la situació és més complexa del que ens diuen els mitjans i poder traure les nostres pròpies conclusions.

En qualsevol cas, Occident haurà d'acceptar aquesta nova realitat i veurem si la UE continua volent Ucraïna al club.

Una de les proves en què fomente la meua opinió respecte a la conclusió del conflicte és que el govern dels EUA ja està parlant de crear un govern ucraïnés a l’exili i una resistència armada, la qual cosa demostra que saben que Zelenski perdrà. De fet, experts militars, inclòs l’exdirector del CNI Alberto Saiz, ja van dir que Rússia tenia guanyada la guerra des del principi i que enviar armes només prolongaria el sofriment del poble ucraïnès. A més, aquests fets desmenteixen les afirmacions de la premsa i del govern dels EUA que Rússia ha fracassat en el seu pla militar (en aquest moment ha ocupat una extensió de territori superior a la d’Anglaterra). 

Per tant, en la meua opinió no hi haurà una III Guerra Mundial ni una guerra nuclear perquè (a banda dels indicis que acabe d’exposar) els poders econòmics, que són qui manen realment, són conscients que això no seria bo per als negocis: ni els lobbies armamentistes posseeixen eixe tipus d’armament, i amb una guerra nuclear desapareix el món i amb aquest, els mercats, els clients i els mateixos poders econòmics. 

A més a més, ja hem vist (per molt que ho intenten amagar els mitjans de comunicació occidentals) que les sancions més directes contra Rússia, com  ara expulsar determinats bancs del SWIFT o dificultar les seues exportacions europees de materials químics necessaris per a la indústria dels plàstics o farmacèutica, estan fent més mal a Europa que a Rússia perquè només un terç dels seus bancs depenen de les transaccions europees, té tota la resta del món per a fer negocis i és realment Europa qui depén dels recursos energètics russos, entre altres (motiu pel qual les sancions no afecten la compra de gas rus). Recordem també que Rússia ha firmat amb la Xina la construcció d’un gasoducte per a exportar la mateixa o major quantitat de gas que el que exportava a Alemanya. No fa falta que parlem de les sancions que podríem qualificar de ridícules com expulsar a Rússia d’Eurovisió o de la FIFA. Una FIFA que, com molt bé va assenyalar Gabriel Rufián, es juga a Qatar, en un estadi, la construcció del qual va costar la vida de més de 6.000 treballadors. Un país que, a més, no es caracteritza precisament per ser una democràcia plena on es respecten els drets humans més bàsics.

Així, considere que, en l’àmbit internacional es consolidaran Rússia i la Xina com a líders del bloc alternatiu a Occident, amb el suport de l'Índia (qui ja ha estat amenaçat pels EUA amb sancions), el Sud-est asiàtic, l'Orient Mitjà, gairebé tota l'Àfrica i la major part de l'Amèrica Llatina. Això es veu que tots aquests països continuaran mantenint relacions comercials amb Rússia i hi han signat nous projectes de desenvolupament. Malgrat que la gran majoria hagen votat a favor de condemnar la invasió russa en l’ONU perquè, com ja hem vist en altres conflictes bèl·lics i en el bloqueig a Cuba (23 voltes s’ha votat a favor de posar fi al bloqueig), una cosa és el que es diu en l’ONU i una altra és el que es fa en la pràctica, ja que aquesta organització no té poder real d’actuació en moltes qüestions i està molt controlada per les grans potències. 

Cal no oblidar que tots aquests països que continuaran fent negocis amb Rússia també formen part de la Franja i la Ruta, l’organització creada per la Xina en 2013 per a dur a terme tota una sèrie de projectes internacionals per al desenvolupament, i estendre la seua influència política i cultural (ja en formen part més de 170 països i centenars d’organitzacions econòmiques i de comunicació internacionals). 

A banda que, històricament, aquests països, quasi tots antigues colònies de potències occidentals, només han rebut de les seues antigues metròpolis relacions comercials desiguals, amenaces de sancions i discriminació com hem vist a Polònia amb els refugiats africans i indis, davant del silenci dels nostres mitjans i governs. La mateixa Unió Africana va enviar una queixa formal a la UE sobre aquesta situació i ni hi ha hagut resposta ni s’ha parlat d’açò en els nostres mitjans, seguint l’estratègia de desinformació occidental (inclosa la censura de mitjans russos, emissió d’imatges falses i veto d’artistes i obres russes), com va explicar molt clarament Pedro Baños Bajo, excoronel de l’exèrcit de terra espanyol, en el programa «Horizonte».