«Diari La Veu del País Valencià» fa acte de presència a Crevillent

L’editor, Moisès Vizcaino, ha sigut convidat a l’Ateneu de la localitat del Baix Vinalopó per explicar el projecte

per Manuel Lillo i Usechi

Societat

Moisès Vizcaino presenta el projecte a l'Ateneu de Crevillent
Moisès Vizcaino presenta el projecte a l'Ateneu de Crevillent | Miquel Àngel Pallarés

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

«El sud és estratègic, i sense el sud no hi ha País Valencià». Amb aquesta declaració d’intencions es presentava Moisès Vizcaino a l’Ateneu de Crevillent, on l’editor, amb part de l’equip del Diari La Veu del País Valencià, ha assistit convidat per explicar la recuperació de la capçalera, que es farà efectiva d’ací a unes setmanes.

El Diari La Veu, tancat a finals de l’any 2019 per falta de finançament, ha navegat aquests dos anys reconvertit en Nosaltres La Veu, una capçalera amb caràcter interí que ha anat funcionant fins que en unes setmanes es recupere la capçalera inicial, en format de diari digital. L’objectiu s’ha pogut complir gràcies a les aportacions econòmiques de persones que, voluntàriament, han decidit contribuir al projecte de manera personal. L’existència de més de mil agermanats permetrà recuperar la capçalera, motiu pel qual Vizcaino feia el paral·lelisme explicant que el Diari La Veu del País Valencià, com l’Ateneu de Crevillent, és un projecte col·lectiu.

La xerrada anava més enllà del projecte comunicatiu de l’editor, i servia també per a explicar quina és la situació del sistema comunicatiu en valencià. Un balanç després de set anys amb el govern del Botànic, liderat per PSPV i Compromís i, des del 2019, també per Unides Podem, temps en què la situació mediàtica no ha canviat tant com alguns esperaven. La Veu va nàixer al 2012 en el context de decadència del PP. «Sabíem que al 2015 hi hauria un canvi polític», rememorava a l’editor, «i el que calia fer era un projecte mediàtic per demostrar al país que calien infraestructures per guanyar la batalla mediàtica», recordava, apuntant que calia fer un projecte des de baix, perquè «tot el que s’ha fet en aquest país ha sigut gràcies a l’actuació cívica».

Una anècdota il·lustra bastant bé la il·lusió i la necessitat que, en aquells últims anys del PP a la Generalitat, hi havia d’impulsar un diari digital íntegrament en valencià. «Al 2013 ja ens imaginàvem que en algun moment tindríem periodistes analitzant les nits electorals en Canal 9, i just aquell any la van tancar. Aleshores sí que ja no hi havia res de res en valencià», apuntava Vizcaino per destacar l’oportunitat d’estrenar un mitjà com La Veu fa ara deu anys.

L’editor ha repassat el fil històric dels mitjans valencians durant els últims anys i constatava que durant l’etapa del PP a les principals institucions del país, distints mitjans en valencià havien nascut per a tindre una vida efímera. Era el cas d’El Punt, de l’Avanç, d’Info TV o de L’Informatiu. Fins i tot el PP va tallar l’emissió de TV3 i Catalunya Ràdio, i el tancament de la Radiotelevisió Valenciana va acabar d’aïllar els valencians de qualsevol mitjà en llengua pròpia.

El 2018 naixeria À Punt per a cobrir el buit de l’antiga Canal 9, però amb un pressupost ínfim, tal com assenyalava Vizcaíno, que demostrava l’interès limitat dels polítics valencians en els mitjans propis, a diferència d’altres territoris de l’Estat. En aquell 2018, el Diari La Veu ja havia renovat la capçalera, l’estructura i el contingut. «Fins l’arribada del Botànic havíem sigut un diari pancarta molt senzill de fer. Calia reinventar-se o tancar la paradeta, i és per això que vam aterrar a València ciutat amb una redacció, vam buscar un director i vam confluir amb moltes institucions», cosa que Moisès Vizcaino reconeix que va ser un error. «Em vaig equivocar com a editor, però podia parlar amb algú que no fora el Botànic?», es preguntava després d’explicar la idea que tenia de fer el pas perquè el diari guanyara hegemonia i influència després d’anys fent informació contra el PP.

/ Miquel Àngel Pallarés

Aquella «confluència» amb part dels responsables del govern valencià per garantir la viabilitat d’un projecte desenvolupat i ambiciós va acabar malament. En un moment donat, el finançament promès va deixar d’arribar i el Diari La Veu va haver de tancar per evitar la generació d’un deute que hauria fet insostenible no només la continuïtat del mitjà, sinó la relació econòmica amb els treballadors. El pressupost anual del diari era de 360.000 euros, «una xifra que és de riure en el món del periodisme, però el poder institucional no ho podia sostenir, i això vol dir que estem davant d’un fracàs polític col·lectiu».

Vizcaino, de fet, era molt crític amb les forces del Botànic. «M’agradaria dir que ens han ajudat, però no». Recordava també el brindis que va fer el president Ximo Puig el Nadal del 2019 lamentant el tancament del diari i apuntava que poc després es va fer pública la publicitat institucional repartida aquell any entre els mitjans de comunicació: un total de 12 milions d’euros –i 14 milions el 2020, l’any següent– repartits entre una desena de capçaleres de les quals cap és íntegrament en valencià –i no cal dir que la llengua és estrictament residual en aquests mitjans afavorits per les institucions. «Els polítics que tenim han renunciat a l’hegemonia mediàtica, cosa que no fa la dreta», sentenciava. De fet, molts d’aquests mitjans que es troben entre els més beneficiats per aquesta publicitat són clarament contraris a la continuïtat de les forces del Botànic a les institucions.

Fins i tot, recordava l’editor, les mateixes entitats relacionades amb aquests partits, com ara la Fundació Nexe, think tank pròxim a Compromís, han constatat en diversos estudis i publicacions com d’invertebrat està el sistema mediàtic del País Valencià, amb diaris fragmentats per províncies i amb incidència total de mitjans amb seu central a Madrid «que decideixen quina informació consumim». «I res no ha canviat», lamentava Vizcaino.

Per això, «conscients que tenim dret a la igualtat lingüística», el Diari La Veu del País Valencià, explicava, té més sentit que mai. En el mateix vaixell navega La Veu dels Llibres, projecte pensat per l’escriptor Víctor Labrado que és el complement cultural de la futura capçalera, que es recuperarà durant aquesta primavera gràcies a les aportacions individuals. «És per la gent que recuperem aquest projecte», celebrava Moisès Vizcaino a Crevillent. I és per la gent, també, que el diari no es veurà pressionat pel poder institucional, «cosa que garantirà que el diari respecte al dret fonamental de la llibertat d’expressió».