Tal dia com hui del 2011 va morir l’escriptora Maria Beneyto

per NLV

Efemèrides

Tal dia com hui del 2011va morir l’escriptora Maria Beneyto
Tal dia com hui del 2011va morir l’escriptora Maria Beneyto

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

El 15 de març del 2011 va morir a València la poeta i novel·lista Maria Beneyto i Cuñat. Nascuda a València el 1925, va passar la seua infància a Madrid, on va marxar als tres anys perquè el seu pare volia aconseguir treball com a autora teatral, encara que no va aconseguir estrenar cap obra.

Quan va començar la Guerra Civil la família va tornar al Cap i Casal i, a causa de la seua ideologia, van ser reprimits durament pel franquisme. La seua formació a cavall de dues cultures explica el seu bilingüisme literari. En la dècada del 1950 va començar a treballar com a escriptora, i és en aquesta etapa que va conéixer Alejandro Gaos, Pasqual Pla i Beltran i Ricardo Orozco, editor d'El Sobre Literario, on s'estrenà com a poeta. També va conéixer altres personatges importants d'aquell moment com Carles Salvador, Francesc Almela o Xavier Casp, els quals l'animaren a escriure en valencià en la col·lecció l'Espiga de l'editorial Torre. Els seus primers poemaris són en castellà, però als anys 1950 publica els seus primers poemaris en valencià. També va exercir la crítica de llibres de poesia des del diari Levante.

Va destacar en poesia i en novel·la, sobretot arran de guanyar el Premi Ciutat de Barcelona amb el poemari Ratlles a l'aire (1956). En aquells anys va començar també a dedicar-se a la narrativa. Va publicar La Invasión (1955), La Promesa (1958), El río viene creciendo (1960), La gent que viu al món (1966) i La dona forta (1967), una de les millors novel·les en valencià de la dècada del 1960. Una obra de personatge col·lectiu que seguia l'estructura utilitzada per altres escriptors en aquell moment, com ara Blai Bonet o Camilo José Cela. Els crítics han qualificat aquesta novel·la com la més interessant publicada al País Valencià durant els anys seixanta. 

La seua obra poètica va ser premiada en altres dels certàmens més importants de l'època, tant en castellà com en català, i nombrosos intel·lectuals li van donar suport. Cal recordar els comentaris de Joan Fuster, i l'amistat i l'impuls de Manuel Sanchis Guarner i de l’esmentat Xavier Casp, que li va recomanar escriure en català.

De les seues obres poètiques podem destacar Canción Olvidada (1947), Eva en el tiempo (1952), Criatura múltiple (1954), Aquí (1956), Tierra viva (1956), Ratlles a l'aire (1956), Antología general (1956), Vida interior (1962), i Poesía 1947-1964 (1965). Després de publicar el poemari Vidre ferit de sang (1977) hi va haver un llarg període de silenci literari. Va reaparéixer al cap de quinze anys publicant llibres de poesia com Després de soterrada la tendresa (1993), Elegies de pedra trencadissa (1997) i Quasi un poc de res (2001).

El 1992 va rebre el Premi de les Lletres de la Generalitat Valenciana. La seua trajectòria literària la situa en la generació poètica del 1950, junt amb Vicent Andrés Estellés, Carmelina Sànchez-Cutillas o Joan Fuster.

Fou sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

 

Fonts: Xulio Ricardo Trigo i Josep Ballester, «Maria Beneyto», AELC   /  «Biografia Maria Beneyto», Memòria valencianista, Fundació Josep Irla  /  Viquipèdia