Sobre falles, xurreries i ús de l’espai públic

per Jesús Peris

Columnistes

Sobre falles, xurreries i ús de l’espai públic
Sobre falles, xurreries i ús de l’espai públic

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

Per fi, després de dos mesos de març anòmals, podem dir una altra vegada que ja estem en falles. I aquesta tornada a la normalitat s’ha vist confirmada per la presència a les xarxes socials dels brams dels antifallers. Molts d’ells són rutinàries expressions de classisme. Ja he escrit en diverses ocasions que, especialment a la ciutat de València, un gest bàsic de distinció és el menyspreu emfàtic cap a les falles i cap als fallers i les falleres. «Un dels col·lectius que més odie», he llegit fa una estoneta sense anar més lluny a la piulada d’un suposat personatge d’esquerres. També torna una estranya i transversal declaració d’amor pels cotxes, pel dret inalienable de moure’s en cotxe per la ciutat, que confon una vegada a l’any els planys de la gauche divine amb els arguments habituals de la dreta forocotxera contra els carrils bici i les peatonalitzacions. Es veu que fer paelles una setmana a l'any al carrer és privatitzar l’espai públic, mentre que els carrers i les places estiguen absolutament presos pels cotxes és guai i sostenible. Recordeu com de guai i de hipster era allò de Desayuno con viandantes? Eixa activitat tan cool recuperadora dels espais públics per a la gent? On estan ara? Ubi sunt? Perquè les falles continuen fent esmorzars, dinars i sopars en el carrer, com sempre han fet.

Moltes vegades he explicat als meus estudiants estrangers que una de les coses que fan especials les falles és que és la celebració simultània de la festa gran de moltes xicotetes comunitats esteses per tota la ciutat. I em sembla bonic que les comunitats prenguen els carrers, perquè, en efecte, són seus. Si més no, són seus també, que això els divins de tot l’espectre ho solen oblidar. Però també explique que al costat d’això hi ha una festa de masses, amb una certa tendència a la burrera i el vandalisme, que ja fa anys que se'n va anar de les mans. I, en efecte, la gent que fa actes vandàlics, que llança enormes petards en llocs a vessar de gent, no solen ser fallers. Fer front a les contradiccions dels antifallers, al seu classisme primari de senyorets o de desclassats, no ens ha d’impedir veure els problemes que arrossega la festa. I encara que els fallers i falleres no som en alguns casos els principals responsables, cal no amagar la part de responsabilitat que ens pertoca.

De fet, com els antifallers parlen de lluny d’una realitat que els és profundament aliena no solen encertar amb les diagnosis ni amb els problemes. Per exemple: eixa imatge paròdica i tòpica del faller que atura el trànsit perquè passe un passacarrer no em sembla cap problema, perquè crec honestament que els passacarrers en falles han de tindre prioritat sobre els cotxes. I no em vingueu amb el conte de les ambulàncies que, òbviament, les ambulàncies tenen prioritat sobre els passacarrers i no crec que hi haja cap faller ni fallera que no estiga d’acord.

El problema no és eixe. El problema és l’excés de xurreries i altres parades diverses que estreteixen el pas de manera innecessària, com, per exemple, al carrer de la Bosseria. I encara més, el problema són les barres i discomòbils permanents pensades exclusivament per a turistes i gent de pas, que atrauen aquest model de turisme de masses i de burrera. Cal ser conscient que eixes parades i eixes barres estan instal·lades a nom de falles que demanen el permís per instal·lar-les en la seua demarcació. Mai veureu fallers i falleres en eixos espais. Eixes falles només els han instal·lat per fer caixa i tancar-se en el seu casal o el seu (altre) envelat a gaudir dels guanys.

Crec que eixes comissions falleres no fan cap favor a la imatge de la festa. I que, a més, situades com estan al centre de la ciutat, contribueixen a la gentrificació, la turistificació i la degradació dels seus barris. I crec que tampoc l’Ajuntament encerta amb la concessió indiscriminada d’aquests permisos per a activitats alienes a la vida de les comissions.

No seré jo qui diga que de la pandèmia podien eixir coses bones, perquè em sembla sempre una frivolitat. Però crec que aquesta aturada forçosa era una ocasió excel·lent per plantejar-se la situació actual de la festa i els seus problemes, i tractar de corregir determinades tendències. Per això crec que els uns i els altres, l’Ajuntament i aquestes comissions falleres que sí que fan un ús abusiu de l’espai públic, han perdut una gran oportunitat de redimensionar l’aspecte massiu de la festa de les falles i potenciar el que és el seu aspecte fonamental, la celebració en xarxa de les festes de moltes comunitats xicotetes arrelades a l’espai urbà.