La Fortalesa de Santa Pola
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.
La fortalesa o el castell de Santa Pola està situat en ple centre d’aquest municipi del Baix Vinalopó i antigament albergava la casa de la vila. Va ser alçat el segle XVI en estil renaixentista sobre una antiga torre del segle XIV que protegia el port. A l’interior, hi ha el pati d'armes i l'aljub, amb la capella de la Mare de Déu de Loreto, el Museu de la Mar i el Museu de la Pesca.
El que va començar sent una construcció per defensar la ciutat d'Elx, va donar origen al naixement de Santa Pola. El 1553 el Virrei de València, Bernardino de Cárdenas, va encarregar a l'enginyer italià Juan Bautista Antonelli la construcció d’una fortalesa propera a la mar. Llavors, al seu voltant no hi havia res i, per tant, aquesta zona era vulnerable als atacs dels pirates barbarescos.
Quatre anys més tard, el 1557, la imatge del lloc estava completament alterada. Poca cosa quedava del terreny desert i sense vida, ja que s’havia bastit un edifici militar renaixentista de planta quadrada que comptava amb dos baluards i dues torrasses a les cantonades nord-est i sud-est.
La porta principal d'accés, del segle XVIII, es va obrir a la façana de ponent, protegida per una altra torrassa de la mateixa època. Un d'aquests baluards va servir com a habitatge per al duc fins al segle XVIII. El segon, es destinava a allotjar el rei durant les visites. A més, hi havia 24 pavellons destinats al descans dels soldats. També tenia dos magatzems, un aljub al centre de la plaça, dos canons, dos forns de pa i una ermita.
Tabarca, l'illa veïna, també començava a poblar-se. El més curiós és que, mentre que l'encara no nascuda Santa Pola s'armava per defensar-se dels perills que arribaran del mar, l'illa els donava refugi. Pirates i corsaris hi esperaven el moment perfecte per al motí. Els soldats del castell havien d’estar sempre alerta i preparats vigilant la zona. Aquesta seguretat convidava molts llauradors a construir-se xicotetes cases al voltant.
Segons els arxius, el 1761 el nombre de soldats que protegien la zona havia augmentat a 15 i al voltant ja hi havia uns 100 habitants. Una xifra que va anar augmentant en pocs anys, ja que el 1794 el nombre de veïns registrats era de 870. Aquests centraven la seua economia en l'agricultura i la pesca. Les dones i els xiquets es dedicaven a la fabricació de cordell per a fàbriques d'Alacant. Com més veïns, més infranquejable es feia la zona per als atacs de pirates que van anar caient a poc a poc en l'oblit.