Tal dia com hui del 2004 va haver-hi grans manifestacions contra la guerra d’Iraq

per NLV

Efemèrides

Manifestació contra la guerra de l'Iraq, València, 20 de març del 2004
Manifestació contra la guerra de l'Iraq, València, 20 de març del 2004

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

El 20 de març del 2004 va haver-hi multitudinàries manifestacions de protesta arreu del món amb motiu del primer aniversari de l'inici de la invasió d'Iraq. Una mobilització a escala mundial va exigir la fi de l'ocupació i la retirada immediata de les forces militars dels EUA d'aquest país.

Ja llavors centenars de soldats nord-americans i britànics, i milers d'iraquians anònims, havien estat assassinats. El poble iraquià havia posat de manifest sense cap dubte que l'ocupació no era l’alliberament i que no volien que soldats estrangers ocuparen el seu país. Un creixent nombre de soldats nord-americans i les seues famílies exigien el retorn immediat de les tropes.

Alhora, un creixent nombre de persones als EUA col·laborava en la construcció d'un moviment contra l'ocupació mentre lluitaven contra les retallades pressupostàries en educació, salut, programes per a l'ocupació, habitatge i altres programes socials.

El 25 d'octubre del 2003, 100.000 persones s’havien manifestat als carrers de Washington DC per exigir la fi de l'ocupació i l'immediat retorn de les tropes. També desenes de milers de persones es van manifestar als carrers de San Francisco i en altres ciutats dels EUA i del món. Aquell mateix dia, la coalició ANSWER (sigles en anglès d’Act Now to Stop the War and End Racism, actua ara per aturar la guerra i posar fi al racisme) va començar a difondre una convocatòria internacional de manifestacions per al dia 20 de març del 2004 que s'estava duent a terme gràcies a grups de tot el món.

Manifestació contra la guerra d'Iraq, Londres, 3 de febrer del 2003

A l’estat espanyol, el 20 de març del 2004, milers de ciutadans van tornar a demanar als carrers que finalitzara l'ocupació de l'Iraq i que les tropes espanyoles tornaren. També es va tenir un especial record per a les víctimes dels atemptats de Madrid.

Les mobilitzacions es van convocar en cinquanta ciutats de l’estat per part de nombroses organitzacions per expressar, a més, el suport al dret dels pobles a la sobirania i l'autodeterminació i la solidaritat amb Palestina.

Segons els organitzadors, a València hi va haver 30.000 manifestants, i a Alacant 5.000.

A Barcelona, unes 150.000 persones van omplir els carrers del centre de manera pacífica segons la Guàrdia Urbana -250.000 segons els organitzadors- convocades per la plataforma Aturem la Guerra.

A la fi del recorregut, dos portaveus de la plataforma van llegir un comunicat en el qual s’exigia «la retirada immediata de totes les forces militars que ocupen l'Iraq i, en concret, el retorn del contingent espanyol, diga el que diga l’OTAN».

Abans de la lectura del manifest es va guardar un minut de silenci en record de les víctimes dels atemptats de Madrid i les de l'Iraq, Palestina i la resta de conflictes mundials, moment en què els concentrats van alçar les mans com a mostra de rebuig a qualsevol tipus de violència.

Manifestació a Barcelona

 

Fonts: Manuel Llillo, «La guerra d’Iraq i l’inici de la transversalitat als carrers», El Temps, 2018  / Diari de la Pau  / «Manifestaciones en Valencia contra la guerra de Irak», El País, 2004  / «Miles españoles piden fin ocupación Irak y recuerdan víctimas 11M», EFE, 2004   /   Viquipèdia