Tal dia com hui del 1852 es va inaugurar el ferrocarril de València al Grau

per NLV

Efemèrides

Primitiva locomotora de vapor del ferrocarril de València a Xàtiva | Fotografia de Trevor Rowe |Arxiu Euskotren |Museu Basc del Ferrocarril
Primitiva locomotora de vapor del ferrocarril de València a Xàtiva | Fotografia de Trevor Rowe |Arxiu Euskotren |Museu Basc del Ferrocarril

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

El 21 de març del 1852 es va inaugurar el primer trajecte ferroviari de València que en un primer moment va enllaçar la ciutat amb el Grau. Era el tram inicial de la línia a Xàtiva (la Costera), comprada per José Campo al concessionari Volney, que l'havia obtinguda del govern espanyol el 1850.

L'enderrocament d'un llenç de la muralla de la ciutat, als voltants de la plaça de bous, va ser el tret d'eixida d'unes obres que es van iniciar el 26 de febrer del 1851 i, poc més d'un any després, estaven ja disponibles. Campo, que encara no havia sigut premiat amb el títol de marqués, va mamprendre les obres per compte seu, però prompte va forjar una societat presidida pel duc de Riansares -espòs de  María Cristina, la reina mare-i en la qual el valencià Luis Mayans era vicepresident. Entre tots van reunir 26 milions de rals amb la finalitat de fer arribar els raïls fins a Xàtiva i, en el seu moment, continuar per la vall de Moixent cap a Almansa, per on havia de passar la línia destinada a connectar Madrid amb Alacant.

Campo va portar a València James Beatty, un enginyer britànic especialitzat tant en construcció de ponts i talussos i d'estacions. Els primers dies de març del 1852,  el gerent de l'empresa va presentar a les autoritats la meravella que faria possible el viatge de passatgers i mercaderies a la més alta velocitat mai vista: 20 quilòmetres per hora! Era «La Valenciana», una flamant locomotora anglesa amb què els convidats van fer un primer trajecte entre el Grau i el pont sobre el Túria.

Era l'obra d'enginyeria de major importància i risc d'un trajecte pla i senzill, entre València i el Grau, on a penes hi havia altres dificultats. El 18 de març, dues locomotores -«La Valenciana» i «La Xativina»- van fer diverses vegades el recorregut entre les estacions, portant nombrosos vagons, per assajar i familiaritzar el personal. Els convidats d'honor a la inauguració van ser els ducs de Montpensier, que eren al Cap i casal des de primers de mes. Antonio María Felipe Lluís d'Orleans, el duc, i la seua esposa, la infanta María Luisa Fernanda, germana de la reina Isabel II, van presidir els festejos, en els quals es va bolcar la ciutat sencera. Encara que el cel estava plujós, València va esclatar en banderes, garlandes i músiques el dia en què la primavera arribava.

Vol de coloms i de campanes, música de bandes militars i algaravia general van ser els acompanyants del tren inaugural, que va xiular, va inundar l'estació de vapor i es va moure obeint el senyal d'una canonada. Milers de persones s'havien amuntegat als costats de les vies, fins i tot temeràriament, ja que s'acostaven per recollir els fulletons que, amb poemes dedicats al ferrocarril, es llançaven des del tren. El comboi, després de creuar la ronda de la muralla (hui carrer de Xàtiva) va passar per la plaça de bous, a les galeries de la qual la Diputació havia instal·lat graderies, a quatre rals el seient i beneficis per a l'Hospital, per contemplar el pas dels trens. Després el ferrocarril va emprendre una línia recta entre hortes, per la que hui, gràcies a la via, és l'avinguda del Regne de València, cap al pont del Túria.

Al Grau encara hi havia preparada una festa més grossa. Milers de persones esperaven el comboi, mentre sonaven músiques militars, es disparaven coets i el vent agitava les banderoles. Pocs veïns dels municipis de la mar, no obstant això, van poder fer el viatge: els que havien vingut des de València es van negar a deixar lliure el seu seient. Estaven decidits a tornar per gaudir el gran avanç de la velocitat.

 

Fonts: F.P. Puche, «Valencia enloqueció al ver pasar el primer ferrocarril», Las Provincias, 2010 | «165 anys del ferocarril de València-Xàtiva», Historias del tren, 2019 | Viquipèdia