Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

La normalització lingüística és un repte titànic que costa de consolidar en molts àmbits. En el de la toponímia s’ha avançat molt els últims anys, si bé els assoliments encara no són totals.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha contribuït al fet que molts municipis valencianoparlants adopten, de manera exclusiva, la toponímia en la seua pròpia llengua. Però encara hi ha 19 localitats que, per diverses raons, no s’han sumat a aquesta dinàmica que ha afectat ciutats com ara València o Castelló de la Plana, que fins fa poc costava de pensar que algun dia farien aquest pas.

La secretària de l’AVL, Imma Cerdà, explica que el fet que alguns municipis no hagen normalitzat el seu topònim no obeeix a un criteri generalitzat. «Tant de bo, perquè si ho sabérem tot seria més identificable». El cert és que de la toponímia sempre s’ha fet batalla política. El cas més paradigmàtic és el de Castelló, a la Ribera Alta, un cas explicat recentment en aquest mitjà. Conscients d’aquesta realitat, des de l’AVL miren d’acompanyar els municipis que volen adaptar el seu topònim a la llengua del país.  «Cal molta didàctica», explica Cerdà, qui detalla com solen ser aquests procediments. «Si un Ajuntament vol canviar el nom del municipi, necessita un informe de l’AVL basat en estudis acadèmics amb investigació, documentació, registre, etc. L’informe és preceptiu i és l’Ajuntament qui té l’última paraula». Per a garantir que el canvi de nom siga irreversible i que no es tornarà a modificar quan es modifique la majoria política al si del consistori, s’exigeix la majoria absoluta del ple per dur a terme la substitució toponómica, tal com fixa l’article 47 de la Llei de Bases de Règim Local.

Casos de tota classe

El País Valencià compta amb 542 municipis, dels quals 394, el 73%, són de predomini lingüístic valencià. En aquest gran grup hi ha casos de tot tipus. Imma Cerdà apunta que Almassora, a la Plana Alta, fins fa poc lluïa toponímia en bilingüe, incloent també Almazora. Nàquera, al Camp de Túria, té nom bilingüe perquè oficialment també es diu Náquera, amb l’accent tancat. Algar de Palancia, al Camp de Morvedre, conserva el nom únicament en castellà perquè no li ha afegit l’accent a la segona à. Similars són els casos del Forcall o la Todolella, als Ports, que exposen el seu nom oficial sense l’article previ. «És el poble qui ha de prendre la decisió», indica Cerdà, qui també explica que en molts casos parlem de localitats que no s’han sentit interpel·lades a l’hora de fer aquests petits canvis.

Més curiós és el cas de Muro d’Alcoi, al Comtat, on la llei no els ha permès adoptar la forma senzilla Muro pel fet que coincidiria amb el nom d’altra localitat ubicada al nord de l’illa de Mallorca. I més cridaner és el fet que el Fondó dels Frares, petita localitat del Vinalopó Mitjà, conserve el nom exclusivament en castellà: Hondón de los Frailes.

Lluny d’entrar en conflictes, Cerdà argumenta que «la toponímia ha de ser motiu d’alegria per part dels veïns i veïnes», per la qual cosa eviten forçar canvis de noms quan no hi ha cap interès explícit a fer-ho. Coincideix amb aquest parer Sandra Montserrat, també acadèmica de l’AVL i professora de Filologia Catalana a la Universitat d’Alacant, qui en tot cas defineix la tasca de l’entitat en els ajuntaments com «d’esperonament» per, si es dona el cas, plantejar la normalització del topònim. Montserrat explica que, «en la majoria de casos», la normalització del topònim es tradueix en l’adopció de la fórmula bilingüe. «Sovint ocorre que, un temps més tard, fan el pas definitiu per adoptar el nom únicament en valencià». Un dels últims casos en la modificació del nom ha sigut el de Beniardà, a la Marina Baixa, que fins fa poc mantenia l’accent tancat en l’última à fins que l’AVL, sol·licitada per l’Ajuntament, va presentar l’informe preceptiu en què es va basar el consistori per canviar la denominació del poble.

Quines localitats valencianoparlants mantenen la toponímia exclusivament en castellà?

A partir del treball de l’AVL, que poden consultar també en aquest enllaç, oferim el llistat d’aquests municipis, que també poden visualitzar, de manera més detallada, en el mapa d’aquest enllaç elaborat per l’esmentada institució acadèmica. A l’esquerra, la denominació dels pobles en valencià, tal com indica l’AVL. Entre parèntesi, per elaboració pròpia, llegiran la comarca, el nombre d’habitants i el partit que ostenta l’alcaldia. A la dreta, la toponímia oficial en castellà segons indica l’AVL.

-Albuixec (Horta Nord, 4.189 habitants, PSPV) – Albuixech

-Alfarb (Ribera Alta, 1.564 habitants, Compromís) – Alfarp

-Algar de Palància (Camp de Morvedre, 499 habitants, partit local) – Algar de Palancia

-L’Alguenya (Vinalopó Mitjà, 1.334 habitants, PP) – Algueña

-La Canyada (Alt Vinalopó, 1.191 habitants, PP) – Cañada

-Cervera del Maestrat (Baix Maestrat, 686 habitants, PSPV) – Cervera del Maestre

-El Fondó dels Frares (Vinalopó Mitjà, 1.299 habitants, PP) – Hondón de los Frailes

-El Forcall (Ports, 454 habitants, PSPV) – Forcall

-Montcada (Horta Nord, 21.875 habitants, PSPV) – Moncada

-Muro d’Alcoi (Comtat, 9.326 habitants, independent) – Muro de Alcoy

-Palma de Gandia (Safor, 1.660 habitants, PSPV) – Palma de Gandía

-El Ràfol de Salem (Vall d’Albaida, 449 habitants, PP)  – Ráfol de Salem

-Sanet i els Negrals (Marina Alta, 702 habitants, partit local) – Sanet y Negrals

-Sant Rafel del Riu (Baix Maestrat, 526 habitants, PP) – San Rafael del Río

-Santa Magdalena de Polpís (Baix Maestrat, 844 habitants, PSPV) – Santa Magdalena de Pulpis

-La Serra d’en Galceran (Plana Alta, 1.050 habitants, PP) – Sierra Engarcerán

-Sorita (Ports, 116 habitants, PP) – Zorita del Maestrazgo

-La Todolella (Ports, 140 habitants, partit local)  – Todolella

-Torís (Ribera Alta, 6.910 habitants, PSPV) – Turís

• Subscriu-te gratuïtament al nostre butlletí de notícies destacades