Deslocalitzar la riquesa

per Cristian Veses

Tribuna

Deslocalitzar la riquesa
Deslocalitzar la riquesa

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

La companyia Acciona Nordex ubicada en la Vall d’Uixó tancarà pròximament les seues portes acomiadant una plantilla que arriba a quasi un centenar de treballadores i treballadores de la comarca de la Plana Baixa. Les conseqüències, però,  aniran més enllà de les famílies afectades directament, i empreses de logística, serveis, restauració i proveïdors també rebran un fort impacte. Uns marges de beneficis cada volta més exigus en la indústria eòlica subjecta a una elevada pressió en preus són les motivacions de l’empresa per a deslocalitzar la producció, tot i que aquest extrem no és acceptat pel seu comitè de treballadors, ja que les vendes de Nordex han crescut de forma ininterrompuda els darrers anys i la demanda d'energia renovable continua en augment. 

Paradoxalment, l’activitat de l’empresa es troba en un sector de màxima puixança i prioritària per a transformar i transitar a una economia verda, objectiu pel qual, des de la Unió Europea s’estan destinant inversions mai vistes. Des de la planta de la Vall d’Uixó es fabriquen molins de vent per produir energia eòlica, uns aerogeneradors que han disparat les accions de Nordex a principis de març un 13,5% per les necessitats d'Europa de comptar amb una alternativa a les fonts d'energia i reduir la dependència del gas rus. A més a més, des que va començar la invasió de les tropes de Putin sobre Ucraïna, Nordex ha pujat un 30% en borsa.

En els darrers anys, a causa del fenomen de la deslocalització, moltes empreses, sobretot de la indústria, han abandonat el nostre país i han situat els llocs de treball a l'estranger. Amb l'objectiu d'incrementar els beneficis retallant despeses de mà d'obra i de costos, moltes empreses que han estat durant molts anys al nostre territori han destinat la seua producció total o gran part a l'exterior, i en la majoria dels casos, els països de destinació solen ser països poc desenvolupats o d'un desenvolupament amb nivells de protecció social i laboral inferiors al nostre.

Un procés afavorit dins de la lògica de la globalització de l’economia, que abandona per complet les polítiques empresarials basades en la responsabilitat social corporativa, entesa aquesta també com un compromís per a fomentar el desenvolupament mediambiental i social per influència de l’activitat empresarial, combinant i fent compatible la competitivitat i el foment d’un desenvolupament sostenible i la justícia social. Precisament al nostre territori, disposem d’un marc jurídic propi a través de la llei per al foment de la responsabilitat social que deu ampliar-se per oferir més protecció i tal volta qüestionar-nos si aquestes empreses que han estat rebent suport institucional a través d’ajudes o subvencions i s’emporten les seues fàbriques a altres països, si no haurien de tornar-les per incomplir eixe compromís social corporatiu.