L’Ídol d’Artana

per NLV

Tresors del País Valencià

L’Ídol d’Artana
L’Ídol d’Artana

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

L’Ídol d’Artana (la Plana Baixa), a la Serra d’Espadà, és una peça datada la primera meitat del tercer mil·lenni aC que es va trobar el 1913 a la vora de la torre que donava nom a la partida del cap de terme d’Artana, a tocar del de Nules, pel camí d’Aigües Vives avall en direcció a la Vilavella. 

Els descobridors van ser artanencs. El dubte és si va ser Andrònic Pla i Montesinos, que organitzava excursions amb els joveníssims Vicent i Joan Tomàs i Martí; tots tres; només Andrònic i Vicent, o només Vicent, assenyala Vicent Franch en un informe publicat el centenari de la troballa.

Formava part de la col·lecció d'antiguitats que tenia Joan Tomàs i Martí al mateix poble i actualment es conserva al Museu Arqueològic de Borriana. 

Està tallada sobre pedra tosca calcària i mesura 52 cm d’altura i 14 cm de gruix. Representa una figura antropomorfa esquemàtica típica de l'època, possiblement d'una divinitat associada a la fertilitat no només humana, sinó també al camp o als animals.

Mostra les galtes llises, només alterades per les rugositats naturals de la pedra, sense senyals d’incisions ni rastre de pintura. En canvi, el contorn es detalla curosament, fent ressaltar cap, braços i cames. No està clar si els braços es doblen i en són quatre, a l’estil d’algunes figures rupestres, o es representen dos braços i les cames. En aquest cas, es tractaria d’una figura humana asseguda, segons un estudi del 1932 del prestigiós prehistoriador i arqueòleg Francesc Esteve (Castelló de la Plana, 1907- 2001).

Així mateix, explica que aquesta imatge esquemàtica de la figura humana es troba també en l’art neolític del sud-est de la península Ibèrica, tallada en plaquetes d‘os i pedra. Sense el segment inferior quadrangular, reduïda la silueta al cos amb les extremitats corbant-se amunt, la veiem en un penjoll del Campico de Lébor (Totana, Múrcia) i pot ser que fora un amulet, ja que exactament igual torna a sortir a la Cova de la Barcella, a la Torre de les Maçanes (l’Alacantí).

 

Fonts: Francesc Esteve, «L’Ídol d’Artana», Artanapèdia / Vicent Franch, «En el centenari de la troballa de l’ídol d’Artana», 2013