ERC, JxCat, PSC i comuns acorden modificar la llei per garantir el català a l'escola

Els grups registren la proposta poques hores abans que acabe el termini per executar la sentència del 25%

per NLV

Llengua, Política

Els diputats Esther Niubó (PSC), Jéssica González (ECP), Mònica Palacín (ERC) i Francesc Ten (Junts) a l'escala del Parlament abans de registrar la modificació de la legislació per blindar el català a l'escola | Sara Escalera | ACN
Els diputats Esther Niubó (PSC), Jéssica González (ECP), Mònica Palacín (ERC) i Francesc Ten (Junts) a l'escala del Parlament abans de registrar la modificació de la legislació per blindar el català a l'escola | Sara Escalera | ACN

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

ERC, Junts, PSC-Units i En Comú Podem han registrat aquest dijous al Parlament de Catalunya una proposició de llei per modificar la llei de Política Lingüística amb la voluntat de «garantir el català a l'escola». Els grups han arribat a un acord per modificar la legislació poques hores abans que acabe el termini aquest divendres per executar la sentència del TSJC que fixa el 25% de classes en castellà. Si s'aprova, la norma declara el català com a «llengua pròpia de Catalunya», que està «normalment emprada com a llengua vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu». Però la modificació també apunta que el castellà «és emprat en els termes que fixen els projectes lingüístics de cada centre».

A banda de modificar el punt 1 de l'article 21 de la Llei de política lingüística, la proposta de modificació també canvia el redactat de punt 3 del mateix article 21. Apunta que, per assolir el domini oral i escrit del català i el castellà al final de l'ensenyament obligatori, l'ensenyament de les llengües oficials i en les llengües oficials «ha de tenir garantida una presència adequada» en els currículums i en els projectes educatius de centre.

El mateix apartat recull que la determinació de la presència de les llengües oficials en l'ensenyament ha de tenir en compte «la situació sociolingüística i l'evolució del procés d'aprenentatge lingüístic, oral i escrit, d'acord amb els instruments de control, avaluació i millora de les competències lingüístiques».

PSC-Units, ERC, JxCat i En Comú Podem consideren que aquesta proposició, que es tramitarà per lectura única i per urgència extraordinària, suposa «un pas més per actualitzar el consens polític i social al voltant del model lingüístic a l'escola, que ha de tenir el català com a centre de gravetat lingüístic», però que també vol «garantir la presència i domini de totes les llengües oficials».

Fonts socialistes destaquen que el canvi «suposa refer el consens entorn de la llengua». Asseguren que «el català continua sent el centre de gravetat» del sistema educatiu, però que es garanteix que el castellà té «una presència adequada« i que també és «llengua d'aprenentatge». També subratllen que a l'hora de determinar la presència es tindrà en compte les realitats sociolingüístiques dels centres.

El govern de Catalunya ha obert una consulta pública prèvia a l'elaboració d'un de decret que regularà el règim lingüístic educatiu i que esdevé la resposta a la sentència del 25% de castellà. Aquest desenvoluparà el títol segon de la Llei d'Educació de Catalunya (LEC), sobre règim lingüístic, i el conseller no vol aplicar percentatges en l'aprenentatge de llengües. El termini per aplicar la sentència acaba divendres, però Cambray va reiterar que els centres no han de fer res. En cas que algú demane l'execució, respondran que s'està elaborant el decret. Que hi haja aquesta modificació de la llei de Política Lingüística en tràmit al Parlament també pot resultar un argument.

La nova regulació posa èmfasi en el fet que els projectes lingüístics es basaran en els resultats de les avaluacions de l'alumnat en les llengües oficials, partint de l'autonomia dels centres educatius i de la seua adaptació a la situació sociolingüística.

Els grups apunten que l'escola catalana s'ha transformat en una realitat socialment plurilingüe. Assenyalen que el model educatiu ha canviat. A tall d'exemple hi posen la incorporació de les noves tecnologies, «que són necessàriament multilingües i on el català té una posició comparativament feble».

La CUP, a banda

Per la seua banda, la CUP ha registrat una proposició de llei per modificar la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) per «blindar» la immersió davant del que considerem «immobilisme« del govern català. Els anticapitalistes consideren «preocupant» la modificació que han proposat els altres grups. Denuncien que no els han inclòs a la iniciativa i que els van avisar que treballaven en aquesta proposició quan ja havien fet pública la seua.