Homenatgen a Bunyol les víctimes valencianes de l'extermini nazi

La I Trobada Memorialista del País Valencià insisteix que el record de l'horror ha de ser «garantia d'un futur en convivència»

per NLV

Societat, Política

Homenatgen a Bunyol les víctimes valencianes de l'extermini nazi
Homenatgen a Bunyol les víctimes valencianes de l'extermini nazi

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

La I Trobada Memorialista del País Valencià, que s'ha celebrat aquest diumenge a Bunyol (la Foia de Bunyol), ha recordat els 678 valencians que van ser víctimes de la repressió i van patir «l'horror dels camps d'extermini dissenyats pel règim nazi».

L'acte ha estat presidit per la consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, que ha assenyalat que «mantindre la memòria de les víctimes i reconéixer l'horror del viscut és part essencial d'una educació democràtica, a més de comprometre'ns amb un present i un futur de pau, justícia i llibertat».

En aquest sentit, la consellera s'ha referit a la campanya de sensibilització amb el lema «Recordem per no repetir», llançada el mes de gener passat als mitjans de comunicació, que «posa èmfasis en la importància d'aprendre dels errors del passat». Per això, ha incidit en el poder de l'ensenyament: «El coneixement porta a la consciència i el compromís amb els valors de la llibertat i la democràcia».

En la seua intervenció, ha esmentat les nou víctimes de la comarca de la Foia de Bunyol que van patir aquell horror, cinc d'ells originaris de Bunyol, tres de Xiva i un de Macastre. Tots van estar internats a Mauthausen i «només tres van poder ser alliberats el maig del 1945, els altres sis van morir al camp d'extermini», ha recordat.

Pérez Garijo també ha posat l'accent en el fet que els que van sobreviure «van patir, a més, un doble càstig, ja que els presoners espanyols van ser els únics que no van poder tornar al seu país després del seu alliberament, i en el seu cas no va ser fins a la mort de Franco». «Els republicans espanyols tampoc van ser tractats com a presoners de guerra, per la qual cosa el càstig va ser triple», ha afegit.

«Al nostre país, les víctimes dels camps d'extermini han sigut les grans oblidades», ha lamentat la consellera, «perquè el règim de Franco no va voler reconéixer-les mai i van ser considerades apàtrides i perseguides implacablement com a enemigues».

Un espai dedicat a les dones

La jornada ha començat amb la inauguració de l'exposició «Les víctimes valencianes del nazisme», que reuneix fotografies i objectes materials cedits per les seues famílies, com ara documents, targetes postals o el pijama que va portar Virtuts Cuevas, una de les quatre dones valencianes que van sobreviure als camps d'extermini.

«És important assenyalar que l'exposició conté un espai dedicat a les dones, ja que a més de compartir el mateix destí que els homes també van patir una violència específica com a dones, sotmeses a explotació sexual o a l'experimentació sobre el seu cos», ha assenyalat Pérez Garijo.

Després s'ha celebrat un concert del cantautor Joanjo Bosk i s'ha projectat el documental La maleta de Mauthausen al Palau de la Música de la localitat. La sessió ha continuat amb una taula de debat entorn de l'estat actual de la memòria, els reptes i obstacles per a la reconciliació, diàleg en el qual han participat el director general de Qualitat Democràtica, Iñaki Pérez Rico, el president de CAMDE, Ángel González i el jurista expert en Drets Humans José Ramón Juániz.

La jornada ha conclòs amb un concert a càrrec de la cantaora Mely Zafra que ha interpretat peces com ara «Les 13 roses» i cançons antigues lorquianes.