Netejar i mantindre les platges després del temporal
Molts especialistes sostenen que cal gestionar el litoral d’una altra manera, ja que els fenòmens extrems seran cada vegada més freqüents a conseqüència del canvi climàtic
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.
Moltes platges del País Valencià pateixen problemes de regressió estructurals que s'intensifiquen cada vegada que arriba un temporal. Aquest mes la borrasca Cèlia, amb vents de llevant de molt de recorregut marítim, ha produït ones de més de 6 metres a la Mediterrània occidental i ha provocat destrosses greus en alguns punts del litoral que sovint se sumen als ocasionats per maltempsades anteriors.
Ara, una volta més, cal engegar la maquinària de la reparació de seguida perquè les costes estiguen en perfectes condicions abans que comence la temporada turística. Tanmateix, sovint a penes hi ha temps de solucionar les terribles conseqüències d'aquestes tempestes i, quan es pot fer, el resultat només perdura fins a la pròxima escomesa.
Així, aquest cap de setmana passat l'Ajuntament de València va desenvolupar una operació especial als passejos marítims de la ciutat per retirar 10.500 tones de sorra acumulada a les zones per a vianants durant aquests dies tempestuosos i tornar-la a les platges.
Més al sud, l'alcalde de Sueca, Dimas Vázquez, ha enviat un comunicat al cap de la Demarcació de Costes al País Valencià, Antonio Cejalvo, en què exposa de nou la delicada situació en què es troben les platges del municipi i el greu perjudici econòmic que suposaria si no es posa remei de manera immediata. Així mateix, ha sol·licitat una «solució definitiva» a la pèrdua de sorra a les platges.
Després d'agrair les aportacions de sorra fetes amb anterioritat, ha advertit que, «com calia esperar en tractar-se de solucions provisionals», Sueca es veu en la tessitura de sol·licitar urgentment noves aportacions perquè la ciutadania puga fruir de les platges amb normalitat. Tanmateix, ha continuat, «l'erosió causada per les infraestructures del port de València i els temporals, cada vegada més freqüents i virulents, fan que aquesta solució resulte efímera i siga necessària més quantitat d'arena per recuperar les zones de platja devastades per l'erosió de la força de l'aigua». Per això, ha demanat un «projecte que done estabilitat a les platges perquè puguen ser gaudides amb garanties cada temporada».
A la Safor, l'Ajuntament de Gandia elevarà una queixa davant la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, a la qual insta a «ajudar a mantindre i netejar les platges» després d'aquest tipus d'episodis. La reclamació explica l'«important cost econòmic» i l'«esforç» que ha de dur a terme el consistori per fer-ho. A més, el municipi mamprendrà un pla de xoc per preparar el litoral de cara a la Setmana Santa, ja que el temporal ha arrossegat canyes i altres restes procedents dels rius, especialment del Serpis.
Alguns partits polítics valencians han exigit un pla al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic amb l'objectiu de crear infraestructures verdes i barreres naturals per reduir l'erosió i les inundacions. Es tractaria de posar-hi plantes, esculls, arena i barreres naturals per preservar els processos naturals i la qualitat ambiental.
Tot i això, molts especialistes sostenen que cal gestionar el litoral d’una altra manera, atés que aquests fenòmens extrems seran cada vegada més freqüents a conseqüència de l’acceleració del canvi climàtic. Les inversions en mesures pal·liatives eren assumibles quan els temporals ens assotaven cada 10 anys, però no ho són si se succeeixen amb la periodicitat actual. Les aportacions artificials d’arena en algunes platges en avançat estat de regressió només duren mesos i, per tant, s’hauria d’estudiar cada cas per saber amb exactitud on pot romandre i quines intervencions s’hi han de dur a terme per estabilitzar-la. Les dunes i les praderies de posidònia, per exemple, n’afavoreixen l’emmagatzematge, però la pressió urbanística excessiva en molts punts del territori en provoca la pèrdua. Cal una planificació que tinga en compte els informes dels científics, ja que la gestió del litoral en el seu conjunt és molt complexa.