Antifrau registra un fort augment de denúncies per irregularitats en oposicions, sobretot en Policia Local

L'Agència calcula que el conjunt de les irregularitats costa 23 MEUR a les administracions i manté 27 denunciants sota protecció

per NLV

Societat, Política

El director de l'Agència Antifrau, Joan Llinares, lliura la memòria del 2021 a les Corts
El director de l'Agència Antifrau, Joan Llinares, lliura la memòria del 2021 a les Corts

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

L'Agència Valenciana Antifrau (AVAF) va registrar durant l'any passat una forta pujada de les denúncies presentades per presumptes irregularitats en oposicions, sobretot en els cossos de Policia Local, ja que representa el 45% del total enfront del 28% del 2020.

Així consta en la memòria anual que ha entregat aquest dimarts el director de l'organisme, Joan Llinares, a les Corts. Del total de 359 denúncies presentades el 2021 (+58,8%), quasi nou de cada deu van arribar a través de la bústia electrònica, la majoria relacionades amb ajuntaments, i tres expedients van ser traslladats a Fiscalia.

 Llinares ha mostrat preocupació perquè quasi la meitat de les denúncies tenen a veure amb processos de selecció -abans prevalien les referides a la contractació pública- i al voltant d'un quart afecten les policies locals. Precisament, l'Ajuntament d'Alacant ha obert aquesta setmana un expedient informatiu per aclarir presumptes irregularitats en oposicions a la Policia Local.

La memòria recull alguns exemples d'irregularitats en altres policies locals, com ara un procés on es va ampliar la llista d'aspirants sense motius i el denunciant va patir represàlies dels comandaments, o el d'un agent d'un altre ajuntament que es va queixar que els diners recaptats en multes no s'ingressava a les arques públiques i es va enfrontar a un «fort assetjament laboral».

En general, el director d'Antifrau ha explicat que la majoria de les irregularitats en processos selectius es deuen a la filtració de preguntes, junt amb altres «favoritismes» com ara retribucions o complements pagats incorrectament. Per això, ha instat a millorar la selecció de funcionaris amb principis d'igualtat: «Està en joc tindre una administració de qualitat o no tindre-la».

Però ha assenyalat la «dificultat real» de poder demostrar que alguna cosa s'ha filtrat en una oposició. En aquest sentit, ha apuntat com a exemple una investigació sobre una prova d'accés al grup A1 d'administració de la Generalitat. Una alta funcionària, encarregada de vigilar l'examen, va ser sorpresa entregant material prohibit a un aspirant perquè copiara. Després, les dues companyes denunciants van patir pressions, però un jutge va dictar l'absolució, atés que ho va poder determinar.

Una altra dels advertiments que ha traslladat Llinares és l'abús de la contractació d'emergència des de l'inici de la pandèmia. Encara que «no és cap il·legalitat», a parer seu, cal reservar-la per a situacions de «calamitat» o catàstrofe pública, com en els primers mesos de coronavirus quan sí que estava justificada, i optar per la contractació d'urgència.

Preguntat per si Antifrau rep pressions polítiques, el responsable ho ha descartat i ho ha deixat en simples «discrepàncies». A més, ha garantit que els partits tenen dreta presentar denúncies en la «batalla política legítima» i que s'analitzen i tracten igual «independentment de la motivació».

Ara bé, ha rebutjat que s'intente usar la institució com a «arma política» i ha posat l'accent que «la corrupció és de qui la fa independentment de la ideologia». «Quan algú denuncia corrupció perquè la fan uns altres sense mirar el seu àmbit, no està lluitant en contra de la corrupció, està utilitzant-la», ha avisat.